L’or ha començat una fase alcista
En aquest article del 2 de gener titulat “Per què l’or podria ser la gran sorpresa del 2024”, vaig assenyalar que l’or estava trencant la seva correlació històrica amb els tipus d’interès reals. Quan un mercat desvia el seu comportament dels seus fonaments històrics, suggereix que val la pena parar atenció perquè poden passar esdeveniments significatius. Aquestes situacions solen oferir oportunitats lucratives i un gran potencial de creixement.
Ara, tres mesos i mig després, tornem a parlar de l’or per confirmar que els fets abonen la meva predicció anterior. L’or ha augmentat més del 15% des de començament de l’any, gairebé triplicant la rendibilitat de l’S&P 500. A més, ha trencat una zona de resistència o consolidació que havia mantingut durant gairebé quatre anys, la qual cosa és un esdeveniment rellevant. Una vegada més, aquesta situació desafiant suggereix que alguna cosa important està passant al panorama financer global. I el que és interessant és que encara no ha passat l’esdeveniment macroeconòmic que podria impulsar encara més el preu de l’or: una recessió als Estats Units, cosa que seria un catalitzador important si la Reserva Federal decideix retallar els tipus d’interès.
La ruptura de la relació entre l’or i els tipus d’interès reals és comparable per tal de la convertibilitat del dòlar en or el 1971, conegut com el “Nixon Shock”. Des d’aleshores, el preu de l’or ha estat principalment influenciat pels tipus d’interès reals. Tot i això, a partir del 2022, aquesta relació s’ha vist alterada, amb altres factors ara exercint un paper important en el preu de l’or.
El 2022, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i la resposta occidental, que va incloure sancions financeres significatives, van desencadenar una reacció als mercats. Països no alineats com la Xina, Rússia, l’Iran i Corea del Nord van començar a comprar or massivament a causa de la preocupació sobre la seguretat dels seus actius financers a l’estranger. Aquest moviment massiu de compra d’or per part de països no alineats podria haver estat suficient per alterar el sistema monetari internacional establert el 1971 per tal de Bretton Woods.
És possible que aquest canvi en la dinàmica de l’or no sigui degut únicament a les accions dels països no alineats, sinó també a altres factors com els alts nivells de deute als Estats Units i altres països occidentals, així com la mala gestió de les seves finances nacionals. Aquesta combinació de factors crea un entorn propici perquè el preu de l’or continuï augmentant en el futur.
En resum, comprar or en aquest moment podria ser equiparable a haver comprat el 1971, quan es va produir una important reestructuració del sistema monetari internacional. Tot i que no podem preveure un augment similar al que va passar llavors, és plausible que l’or experimenti una apreciació significativa els propers anys.
