Tensió al Pròxim Orient

Una confluència de factors està desencadenant una tempesta de volatilitat als mercats financers, tot i que fins ara la resposta en els preus de les matèries primeres ha estat relativament moderada. Tot i que el preu del Brent, el referent europeu, va arribar als 90 dòlars, ha retrocedit lleugerament als 87 dòlars. Entre els elements que han contribuït a aquesta volatilitat hi ha l’apreciació del dòlar, el retard en la disminució dels tipus d’interès per part de la Reserva Federal a causa de la robustesa de l’economia nord-americana, la resistència persistent de la inflació a acostar-se al objectiu del 2%, i els processos electorals a països clau com l’Índia.

En el cas del pes mexicà, considerat una moneda atractiva per a operacions de carry trade, les caigudes podrien estar relacionades amb el preu del petroli. Experts assenyalen que els preus més alts del barril beneficien l’economia mexicana, cosa que podria explicar la depreciació del pes. Tot i això, altres analistes com de Bradesco Securities, suggereixen que les caigudes del pes es deuen principalment a una aversió al risc. El recent flaix crash del pes mexicà destaca la vulnerabilitat de la moneda a episodis d’aversió al risc i condicions externes.

Si bé les economies de països propers a la Franja de Gaza, com Egipte, Jordània, Turquia i Tunísia, han patit els efectes del risc en el seu entorn, és difícil determinar en quina mesura això és degut a l’impacte directe en les monedes, en contraposició altres factors com els problemes de deute i la hiperinflació. La pèrdua de reserves, agreujada pel conflicte a Ucraïna, ha debilitat economies des del Caire fins a Amman. A més, la decisió de Teheran de confrontar directament Tel Aviv ha augmentat les assegurances d’impagament sobre la lira turca. En el cas dels països del Golf Pèrsic, la vinculació de les monedes al dòlar ha mitigat la seva volatilitat, com en el cas d’Emirats Àrabs.

El ressorgiment del conflicte araboisraelià a principis d’octubre ha allunyat els inversors amb aversió al risc. Les actuals dinàmiques geopolítiques són la principal preocupació per a una quarta part dels inversors globals enquestats per Bank of America, encara que els temors a una inflació més alta també hi són presents. En resposta, alguns inversors estan reajustant les carteres per tenir en compte els riscos geopolítics.

Els fluxos d’inversió en renda variable ja reflecteixen com la geopolítica influeix en el comportament dels inversors, amb un allunyament de la Xina i dels mercats propers al conflicte palestí. Aquesta aversió ha impactat negativament en destinacions turístiques com Jordània i Egipte, mentre els inversors es desfan de la renda variable dels mercats emergents. En conseqüència, la inversió estrangera en accions emergents ha disminuït un 12% durant el 2024, assolint nivells no vistos des del 2005.