Podrà Milei evitar el desastre?

Una crisi de salut pública, com ha demostrat la pandèmia de Covid-19, pot exposar les vulnerabilitats econòmiques, polítiques i socials de qualsevol nació. A Argentina, des de mitjans de març, el país enfronta el pitjor brot de dengue en la seva història, amb més de 269.000 casos registrats, cosa que representa un augment d’onze vegades en comparació de l’estiu del 2023. L’administració liderada per l’ultraliberal Javier Milei, que va assumir el càrrec executiu argentí el desembre passat, ha optat per descartar l’assignació de fons addicionals per a campanyes de conscienciació i la inclusió de la vacuna contra aquesta malaltia tropical al calendari obligatori. Això és degut al seu enfocament en l’ajustament dels comptes públics i la reducció significativa de la despesa pública, dues de les principals promeses de campanya. Sembla que les primeres xifres anunciades per la Casa Rosada després de la implementació d’aquesta estratègia són positives per a la nova administració, obtenint l’aprovació dels mercats financers.

Pel que fa a l’exercici fiscal, el gener i el febrer l’Argentina va aconseguir deixar enrere dotze anys de dèficit fiscal primari en registrar més ingressos que despeses als seus comptes públics. Això posiciona el país al camí per complir l’acord establert amb el Fons Monetari Internacional (FMI), que inclou l’ambiciós objectiu d’assolir un superàvit fiscal del 2,0% del PIB per al 2024. No obstant això, els subsidis, especialment a transport i energia, representen un 1,8% del producte interior brut total. Les dades oficials mostren que el primer trimestre de l’any la despesa total de l’administració nacional va experimentar una disminució del 29,7% en comparació de l’any anterior.

“Els esforços de l’administració Milei, que aposten per un ràpid ajust fiscal el 2024 per aconseguir un pressupost equilibrat, són valorats positivament”, comenta Sergio Armella, analista de Goldman Sachs, en una comunicació adreçada a inversors. Tot i això, des del banc nord-americà adverteixen: “La implementació segueix sent crítica i desafiant”. Per part seva, Citibank, un altre gegant financer nord-americà, destaca que “Argentina segueix sent una història a la recerca d’estabilització macroeconòmica, encara que amb signes positius”. A més, els analistes d’aquesta entitat assenyalen que la banca local ha demostrat ser resilient malgrat la complexa regulació local, cosa que, almenys en el context del país, dissipa els temors d’una nova crisi com la patida el 2001, quan el sistema financer local va col·lapsar.

Un altre punt que el Govern busca ressaltar davant dels inversors és la disminució constant de la inflació. Argentina va experimentar un augment de preus de l’11% el març d’aquest any en comparació amb febrer, cosa que la posiciona com el país amb més inflació a nivell mundial, superant altres casos crònics com el Líban i Veneçuela. Des de començament de l’any, la variació de preus ja supera el 51.6%. Tot i això, el que en altres països seria motiu de preocupació, a Buenos Aires pot ser interpretat de manera positiva: els registres mostren una forta desacceleració des del pic assolit al desembre, quan l’IPC va arribar al 25.5% en variació mensual. Segons les enquestes del Banc Central argentí, l’expectativa del mercat és que l’augment del 2024 es limiti al 189.4% interanual, més de vint punts per sota del registre del 2023. “Estem travessant la fase més aguda del procés inflacionari, que es desaccelerarà gràcies a la combinació de l´àncora fiscal i monetària”, assenyala un informe recent de BBVA Research sobre l´economia local.

Qualsevol esdeveniment, com la crisi del dengue, pot revelar una altra vulnerabilitat econòmica a Argentina. El brot d’aquesta malaltia il·lustra l’aïllament internacional que enfronta el país sud-americà: les restriccions a la importació de repel·lents i els insums per fabricar-los han resultat en l’escassetat d’insecticides a supermercats i farmàcies de les principals ciutats. Això ha portat el Govern a aixecar barreres per a la importació de productes d’altres països, eximint-los de l’IVA i altres retencions. L’any 2023, l’economia local va ser una de les més tancades d’Amèrica Llatina, amb una participació en el comerç global del 0,25%, la taxa més baixa registrada a la història, segons l’Institut d’Investigacions Econòmiques de la Borsa de Comerç de Còrdova. “El país continua immers en un entorn d’estanflació crítica, caracteritzat per la falta de creixement i una inflació descontrolada”, resumeix el director d’inversions discrecionals i de tornada absoluta a Epsilon.

Deute

Més enllà dels indicadors macroeconòmics, el Ministeri d’Economia, liderat per un exalt executiu de JP Morgan i Deutsche Bank a la regió, dedica esforços locals per demostrar l’èxit del seu pla als inversors internacionals. En particular, el ral·li dels bons de deute sobirà en dòlars nord-americans ha experimentat un increment de fins al 50% des de començament de l’any. El deute públic emès en moneda estrangera amb venciment el 2030, com el Global 30, ara cotitza per sobre dels 60 dòlars, triplicant el seu mínim el 2022, quan el bo va caure als 19 dòlars. Això posiciona el deute argentí com un dels més rendibles entre els mercats emergents.

“No obstant, els bons argentins encara enfronten dificultats a causa de l’alt risc d’execució”, assenyala Sibani. Això es reflecteix en la prima de risc local, que, encara que es manté en el nivell més baix en els últims cinc anys, encara duplica els nivells baixos assolits durant l’administració del conservador Mauricio Macri entre el 2015 i el 2019.

“Tots els titulars influeixen en els preus dels bons”, afirma Laura Reardon, gestora de carteres de renda fixa a la gestora Columbia Threadneedle, que destaca la importància d’examinar més a fons en avaluar els bons. Entre els factors destacats hi ha “el soroll polític, que té un pes considerable”. La situació no és fàcil: el Govern no té majoria a cap de les dues cambres ni governa a cap de les 24 províncies que componen el país. La feblesa parlamentària es va fer evident amb el rebuig al febrer del megallei de desballestament de l’Estat, una iniciativa que buscava donar un gest al mercat mitjançant el canvi del sistema de pensions i la privatització de les empreses públiques.

La veritable prova per avaluar la situació del deute argentí es troba a les negociacions amb l’FMI. A finals de gener passat, aquest organisme multilateral va aprovar un desemborsament addicional de 4.700 milions de dòlars, cosa que permetria cobrir gairebé tots els pagaments fins a l’abril. El Govern va argumentar que això no constitueix un nou auxili, sinó que forma part del pla acordat per l’administració peronista anterior el 2022. Tot i això, totes les expectatives estan posades en una possible ampliació del préstec, sumant 15.000 milions de dòlars addicionals. Això permetria al Govern avançar en una de les grans promeses de Milei: la dolarització o, si més no, la lliure competència de monedes a l’economia diària.

Recentment, les darreres projeccions publicades per l’FMI brinden un respir al Govern. Tot i que s’estima que la caiguda del PIB podria arribar al 2,8% el 2024, els càlculs de l’organisme dirigit per Kristalina Georgieva ressalten que el deute públic brut es reduirà en 45 punts, descendint del 154% del PIB al 86% el 2024 Les expectatives són tan positives des de Washington que fins i tot assenyalen que aquest indicador podria baixar fins al 47% el 2029, cosa que contrasta significativament amb el 104% previst per a Espanya aquest mateix any.

“Els nivells de deute no són motiu de preocupació, ni tan sols en relació amb el PIB”, assenyala Santiago Batista, director executiu del centre d’idees ICiudad. “El veritable problema de l’Argentina resideix sempre a curt termini, els propers tres anys. Les oportunitats a llarg termini, fins i tot a 100 anys, s’assemblen a l’economia suïssa, però el desafiament principal sempre és la conjuntura”, afegeix. Les xifres corroboren aquesta visió: l’any que ve, l’administració enfrontarà venciments de deute en dòlars per un total de 7.000 milions, la majoria programats per al gener.

“Tenim la hipòtesi de base que serà necessària alguna forma de reestructuració”, assenyala Reardon, destacant la importància de posposar els pagaments programats per a l’any que ve. En aquest sentit, una nota d’inversió de Citi confia que una “reestructuració suau” podria arribar el proper any, però considera que “un nou escenari de ‘default’ és poc probable, atès que l’equip econòmic busca seguir la ideologia del president i mostrar-se com a amigable per als inversors”. El banc nord-americà suggereix que una posició llarga en el deute que venç la propera dècada resulta atractiva.

Tot i això, hi ha detractors d’aquesta visió optimista al mercat. Oxford Economics estima una probabilitat del 75% que l’Argentina torni a caure en default entre el 2025 i el 2027, cosa que implicaria una difícil renegociació amb els inversors. “Esperem que els ajustaments a través de diferents polítiques a Argentina fracassin el proper any”, assenyala de manera contundent l’última nota publicada per la consultora.

Tot i això, totes les grans firmes del sector coincideixen que encara falta molt perquè l’administració de Milei pugui emetre nou deute als mercats internacionals, especialment considerant els dos grans conflictes bèl·lics que estan alterant els plans de les principals potències. A més, les eleccions presidencials als Estats Units, previstes per al novembre d’aquest any, afegeixen un altre factor d’incertesa per al sector de la renda fixa.

Una carrera d’imprevistos

El full de ruta oficial, tot i que encara no s’ha formalitzat en un pla integral i públic, no exclou la possibilitat que sorgeixin imprevistos. Els litigis pendents que enfronta el país sud-americà a l’estranger es podrien convertir en un nou desafiament per a l’administració. Un exemple n’és el cas de la demanda oberta contra l’Estat per l’expropiació d’YPF el 2012, on la justícia dels Estats Units ha ordenat al Govern pagar al voltant de 16.000 milions de dòlars. L’actual administració busca retardar el procés, encara que això comporta un cost diari de 2,5 milions de dòlars en interessos, com va destacar recentment la premsa local. Fins ara, els advocats de Burford, que han adquirit els drets de litigi de la família Eskenazi, estan focalitzant els seus esforços en els actius embargables de l’Estat argentí a l’estranger, que van des dels avions d’Aerolíneas Argentinas fins als satèl·lits de l’empresa pública de telecomunicacions.

Tot i les dades encoratjadores que la Casa Rosada intenta destacar davant els inversors estrangers, l’activitat econòmica continua estancada. Segons les darreres dades del febrer, la producció industrial ha disminuït un 9,9% interanual, i el 50,6% de les empreses esperen una contracció contínua a la demanda. El sector de la construcció és un dels més afectats, amb una caiguda del 24,6% en comparació de l’any anterior, principalment a causa de les retallades a la despesa en obres públiques i desenvolupament d’infraestructura.

El gran interrogant que comparteixen totes les parts és com el Govern aconseguirà articular el seu pla econòmic amb el calendari electoral, amb les properes eleccions legislatives programades en 18 mesos. “La pregunta continua sent la mateixa: què tan disposada estarà la població a acceptar un altre ajust estructural?”, conclou Batista. Ara com ara, l’arribada de l’hivern comportarà la retirada dels mosquits, almenys eliminant aquesta molèstia específica.

Capafons & Cia. S.L.

See Full Bio