Els mercats fan cas omís
La resposta de l’Iran a Israel dissabte passat, que prometia una possible escalada en els preus del petroli i el gas, les dues primeres matèries més sensibles a qualsevol conflicte al Pròxim Orient, no ha tingut l’impacte esperat. Tot i que el temor a una escalada a la regió havia elevat els preus dels dos combustibles al final de la setmana passada, la situació sembla que s’ha estabilitzat de moment.
Els mercats interpreten que la resposta de l’Iran a l’atac israelià al complex diplomàtic a Síria s’ha contingut, almenys per ara. Tant el barril de petroli Brent com el gas TTF, referències a Europa, han començat dilluns a la baixa, com si l’atac de la Guàrdia Revolucionària iraniana gairebé no hagués passat. Les borses també mostren confiança: l’índex Stoxx 600, que engloba les 600 empreses més grans del continent, fins i tot ha obert lleugerament en verd.
Tot i que el panorama inicial era ombrívol, amb els projectils encara en camí cap a Israel dissabte, l’únic mercat obert en aquell moment, el de criptoactius, es va desplomar. Tot i això, des de l’inici de l’atac, Teheran va comunicar a través de la seva delegació a l’ONU que considerava conclosa l’escalada. L’abast limitat de l’ofensiva iraniana suggereix que el conflicte no s’intensificarà. A més, els esforços d’apaivagament per part dels Estats Units també indiquen una possible contenció de l’enfrontament.
Encara que inicialment els preus del cru van pujar lleugerament al començament de la sessió, aviat van canviar de rumb. Un parell d’hores després de l’obertura de les borses, el cru va caure més de l’1%, allunyant els temors. Tot i això, la matèria primera segueix prop dels seus màxims des de l’atac de Hamàs a Israel l’octubre de l’any passat. El gas, per altra banda, ha experimentat una lleu disminució fins als 30 euros per megawatt hora, lluny dels mínims marcats a finals de febrer, però encara per sobre de les xifres pre-crisi energètica.
La incertesa al Pròxim Orient continua sent un factor clau en el mercat petrolier. Una escalada significativa podria resultar en noves sancions a l’Iran, un dels principals productors mundials i membre fundador de l’OPEP. Tot i que els fonaments d’oferta i demanda suggereixen que el preu del brent hauria de vorejar els 84 dòlars per barril, la situació geopolítica actual el podria mantenir per sobre dels 90 dòlars. A més, una implicació més gran de l’Iran en el conflicte podria portar al tancament de l’estret d’Ormuz, una ruta vital per al transport mundial de cru per mar.
No obstant, als mercats borsaris la calma preval. Tant l’Ibex 35 com l’Stoxx 600 gairebé no registren canvis significatius, amb alguns sectors com el d’energia i telecomunicacions experimentant petites caigudes. Sembla que els inversors s’han acostumat a les tensions geopolítiques i continuen buscant oportunitats fins i tot en moments d’incertesa. Des de l’atac de Hamàs a Israel a l’octubre passat, els mercats han experimentat períodes de por recurrent a una escalada a la regió, però fins ara la situació s’ha mantingut sota control.
