Sense un euro digital

Ignacio Terol treballa al BCE com a cap de producte de l’euro digital. La Unió Europea impulsa aquesta nova versió dels diners que el passat 1 de novembre va entrar a la coneguda com a “fase de preparació”. Terol compta amb una dilatada experiència al BCE després de 24 anys a cavall entre Alemanya i Espanya. Abans que l’euro digital comencés a l’octubre del 2021, Terol ja dirigia l’equip d’innovació que ha dissenyat el projecte. Anteriorment, va ser responsable de l’evolució dels serveis de l’Eurosistema a l’àrea d’infraestructures de mercat i director d’evolució de Target Instant Payment Settlement (TIPS), entre altres funcions que ha exercit. Davant d’aquesta nova forma de diners en què treballa Terol, la primera pregunta és gairebé obligada.

Pregunta: Per què cal un euro digital?

Resposta: Les preferències de mitjans de pagament dels ciutadans canvien amb el temps. Històricament, les autoritats monetàries sempre han intentat ajustar la forma que pren els diners que emeten perquè respongui a aquestes preferències. Atès que l’efectiu cada cop s’utilitza menys com a mitjà de pagament, l’Eurosistema considera complementar els bitllets amb un euro digital que combinaria les característiques més preuades de l’efectiu amb els avantatges dels pagaments digitals.

P: Què és l’euro digital?

R: L’euro digital seria l’evolució dels diners que ofereix l’Eurosistema, ajustada a un món digital on cada vegada més es fa servir el mòbil per pagar. Volem assegurar-nos que el consumidor que vulgui pagar en efectiu ho pugui fer, però també facilitar que el que prefereixi fer servir un mètode electrònic tingui l’opció de l’euro digital. La decisió sempre serà del consumidor. En cap cas no s’imposarà un mètode de pagament per sobre d’un altre. Ara mateix la zona de l’euro està fragmentada pel que fa als mitjans de pagament: alguns serveixen per fer pagaments entre persones, però no necessàriament en comerços i viceversa. Un euro digital oferiria aquesta versatilitat i es podria fer servir en qualsevol d’aquestes situacions a tota la zona euro.

P: Què no és?

R: L’euro digital no té res a veure amb els criptoactius. Un euro digital és un mitjà de pagament per a compres del dia a dia. En canvi, difícilment s’accepten criptoactius per comprar el pa. A diferència dels criptoactius, l?euro digital no seria una eina d?inversió. De fet, la idea és que els usuaris no puguin acumular una gran quantitat d’euros digitals.

P: Per què hi haurà límit a la tinença d’euros digitals?

R: Per mantenir l’equilibri saludable que ha existit durant dècades entre els dipòsits bancaris i els diners que emet el banc central. Aquest equilibri es basa en el dret de la gent a convertir els seus dipòsits a la vista en efectiu en qualsevol moment. Tot i això, aquest procés de conversió no és habitual a causa del risc de pèrdua o robatori que comporta tenir grans quantitats de diners. En un context digital on disminueix la demanda d’efectiu, un límit a la tinença asseguraria el manteniment d’aquest equilibri. Encara falta acordar la xifra límit, però hi ha consens a Europa que cal establir-la per facilitar el crèdit bancari a famílies i empreses així com l’estabilitat del nostre sistema financer.

P: I no afectarà això el seu ús?

R: Un límit de tinença no implica que els pagaments que es puguin fer estiguin subjectes a aquest límit. Els usuaris tindran la possibilitat de vincular els comptes d’euros digitals amb els comptes corrents bancaris. Imagina’m que tinc 50 euros digitals, però vull fer un pagament de 100 euros. En aquest cas, els 50 euros restants sortirien automàticament del compte corrent vinculat.

P: Quin paper jugarà la banca?

R: Els bancs i proveïdors de serveis de pagament serien distribuïdors necessaris, tant d’efectiu com d’euro digital. Mantindrien la relació amb els seus clients i validarien els pagaments, com fan avui. L’Eurosistema emetria els euros digitals i mantindria el registre, però no podria veure quants euros digitals en té cap de nosaltres o qui paga a qui. Només el banc o proveïdor de pagament que elegeix cada persona té la “clau” que identifica qui són els seus clients al registre de l’Eurosistema. La proposta legislativa de la Comissió Europea preveu que els bancs hagin d’oferir euros digitals als clients que ho sol·licitin i alhora obtinguin incentius adequats per oferir-ho.

P: Quin tipus d’incentiu?

R: Obtenir una compensació equiparable a la que reben quan els seus clients paguen amb targetes de dèbit, sense haver de pagar companyies no europees per utilitzar els seus productes de pagament. Mentre que un euro digital serien diners de curs legal, igual que els bitllets d’euro, l’Eurosistema no cobraria cap taxa als bancs. La competència entre bancs hauria de traslladar part d’aquest estalvi als comerços. D’alguna manera, a Europa estem llogant, per dir-ho així, els mitjans de pagament. Som molt més dependents de companyies de pagament estrangeres que altres regions del món com els EUA, la Xina o el Japó. Amb vista a possibles tensions geopolítiques, ens sembla important que Europa tingui el seu propi mitjà de pagament digital sense dependre de companyies estrangeres.

P: Què passarà amb l’efectiu?

R: L’oferta d’efectiu es mantindrà i la proposta legislativa de la Comissió Europea afavoreix que, qui vulgui continuar pagant en efectiu, tingui dret a fer-ho. Un nou mitjà de pagament no elimina l’anterior. L’euro digital no substituiria l’efectiu, només el complementaria.

P: Com es podria utilitzar l’euro digital de cara a la política monetària?

R: Igual que els bitllets, l’Eurosistema no té intenció de remunerar l’euro digital. La demanda d’efectiu és una de les variables que es tenen en compte en implementar la política monetària i la demanda d’euros digitals també seria tinguda en compte.

P: Com funcionaria la massa monetària?

L’euro digital seria M0 igual que l’efectiu, però en caràcter digital. Com que hi haurà un límit en la tinença d’euros digitals, caldria esperar que l’impacte en la massa monetària fos limitat. En qualsevol cas, els usuaris sempre podran convertir els seus diners, ja siguin efectius o procedents d’un compte corrent, a euros digitals i viceversa.

P: I què hi ha de l’aplicació del límit als comerços?

R: Els comerços tindrien en principi un límit 0 d’euros digitals. Quan un comerciant rebés un pagament en euros digitals, l’import es transformaria de manera automàtica en diners bancaris.

P: Es podria pagar en euro digital sense connexió a internet?

R: Es podrien fer pagaments offline amb euros digitals. Per exemple, podria tenir 100 euros digitals emmagatzemats en un xip dins del meu mòbil i fer-te un pagament a la meitat de la muntanya sense que cap dels dos tinguéssim connexió. Els pagaments anirien de xip a xip i no els veuria cap banc, cosa que ofereix el mateix grau de privadesa que pot tenir l’efectiu avui. Els bancs només veurien la càrrega i la descàrrega del xip, igual que fan avui en un caixer automàtic.

P: Imprimir un bitllet fals pot ser difícil, però què cal enganyar un xip?

R: Ens asseguraríem amb el proveïdor de serveis offline que no hi pogués haver cap manera de crear un euro digital de forma il·lícita.

P: Quin és el preu de no impulsar l’euro digital?

R: El preu és que ens fem cada cop més dependents de grans empreses estrangeres, ubicades fora de la zona euro. En tant que l’ús de l’efectiu, que són els diners sobiràs europeus, disminueix, augmentem les nostres dependències sobre proveïdors estrangers per a una cosa tan important com són els diners.

P: Com pensa el BCE afavorir l’adopció de l’euro digital?

R: Part d’això seran campanyes d’informació per conscienciar sobre les possibilitats que brindaria l’euro digital. Per exemple, per als ciutadans oferiria una opció de pagament que ofereix la seguretat que serà acceptat a qualsevol botiga (física i online) a tota la zona euro.

P: Podria pagar amb el meu compte d’euros digitals a Polònia?

R: L’euro digital seria només per a pagaments en euros. Tu no pots pagar en bitllets d’euro a Polònia tret que ho acceptin a l’establiment. Perquè els polonesos tinguessin accés a l’euro digital, les autoritats del país l’haurien d’aprovar. No intentarem imposar, per una qüestió de sobirania monetària, l’ús de l’euro digital a altres països. Dependrà dels acords al que es pugui arribar amb tercers països. Seria possible, però a llarg termini.