Quins missatges cal observar en la reunió del BCE: tipus i canvis en les línies de liquiditat a la banca

El Consell de Govern del BCE es reuneix avui a Frankfurt i es dona per fet que decidirà una pujada de tipus de 75 punts bàsics, la segona consecutiva d’aquesta quantia després de l’anunciada al setembre. La inflació segueix sense donar treva en la zona euro i el BCE està decidit a combatre-la amb un encariment accelerat del preu del diner.

Però malgrat que el guió de la cita d’avui sembli ja escrit quant a l’alça de tipus, el BCE es continua movent en un entorn de màxima incertesa i afronta desafiadors reptes. Els missatges que llanci Christine Lagarde quant a la situació econòmica de la zona euro i sobre els pròxims passos de la institució seran clau per a entendre l’impacte de la política monetària en el mercat financer i en les butxaques dels ciutadans en els pròxims mesos.

A més, el BCE té pendent concretar què farà amb altres dues poderoses eines de la seva política: les compres de deute, amb la decisió pendent de quan començar la reducció del balanç, i les línies de finançament TLTRO, l’atractiu del qual està generant a la banca uns beneficis caiguts del cel als quals la institució preveu posar fre.
ALÇA DE TIPUS

La previsió unànime és que el BCE elevarà avui els tipus en 75 punts bàsics, amb el que els de referència pujaran al 2% i la facilitat de dipòsit al 1,5%, el nivell més alt des de 2009. Es tracta del tercer augment consecutiu des de juliol, quan el BCE va elevar tipus per primera vegada en onze anys. En aquesta primera ocasió, la pujada va ser de mig punt i al setembre, de 75 punts bàsics.

El BCE està trepitjant l’accelerador de les alces de tipus a la vista que la inflació es manté a nivells molt elevats de manera persistent en la zona euro. Al setembre va marcar un nou rècord i els preus van escalar el 9,9% interanual, vuit dècimes més que a l’agost. L’energia és la principal causant de la inflació però l’alça de preus s’està estenent al conjunt de la cistella de la compra, especialment als aliments, ha calat ja en el sector serveis i apunta a traslladar-se als salaris. “Les negociacions salarials no han fet més que començar en un clima social tibant en tota la zona euro”, adverteix el director d’inversions global de Renda Fixa de Allianz Global Investors.

AMENAÇA DE RECESSIÓ

La inflació força per tant al BCE a una pujada decidida dels tipus, amb la qual no ampliar encara més la bretxa respecte al preu del diner als EUA, que està contribuint a la fortalesa del dòlar i la feblesa de l’euro. L’augment de les taxes comporta no obstant això el risc de precipitar la recessió de l’economia de la zona euro. El vicepresident del BCE, Luis de Guindos, va reconèixer recentment la possibilitat d’una recessió tècnica, més a prop per tant de l’escenari advers que contemplen les previsions de la institució anunciades al setembre.

El BCE anunciarà l’actualització de les seves estimacions de creixement i inflació al desembre, en les quals s’espera un ajust a la baixa del PIB. La seva previsió de setembre encara apunta a una alça del PIB de la zona euro del 0,9%. En un escenari advers, d’un xoc energètic que s’ajusta ja a la realitat actual, la contracció seria del 0,9%. “El creixement s’afebleix setmana rere setmana, la qual cosa apunta a una imminent entrada en recessió, encara que en aquest moment és difícil calibrar el seu abast. Els últims indicadors d’activitat de la zona euro confirmen la desacceleració i la contracció de l’activitat”.

NOVES ALCES DE TIPUS

Les pujades de tipus en la zona euro no es frenaran amb l’alça d’avui. Un dels grans focus d’atenció dels missatges de Lagarde estarà en el ritme els següents ascensos. En Citi preveuen una nova pujada de mig punt al desembre i nous ascensos posteriors, encara que de menor intensitat. La previsió de Pimco és similar, amb pujades en 2023 ja de quart de punt i en el mercat es contempla que la taxa de dipòsit aconsegueixi un màxim del 3% a mitjan pròxim any.

En Goldman Sachs estimen que la facilitat de dipòsit arribi a un màxim del 2,75% després d’una última pujada de quart de punt al març de 2023. El BCE estaria disposat a superar per tant el nivell de tipus que es considera neutral, pel qual l’efecte en l’economia ni és d’estímul ni contractiu, i arribar a un major enduriment monetari. Tot dependrà del curs de l’economia i la geopolítica. El BCE insisteix que les seves decisions estaran sempre apegades a les dades.

EXCÉS DE LIQUIDITAT I LÍNIES TLTRO III

Un altre gran focus d’atenció en la reunió d’avui serà la decisió que prengui el BCE respecte a les condicions de les línies de finançament a la banca TLTRO III. En l’actualitat, i després de les pujades de tipus, a les entitats els resulta molt més rendible mantenir aquesta liquiditat en la guardiola del BCE que retornar-la de forma anticipada. Es tracta d’una liquiditat de 2,1 bilions d’euros que en gran manera està servint a la banca per a fer arbitratge i cobrar el 0,75% de la facilitat de dipòsit, que avui s’espera pugi al 1,5%, generant notables beneficis extraordinaris per a la banca.

Els bancs tenen un sobrant de liquiditat, el que excedeix de l’efectiu que han de tenir disponible per a respondre a les necessitats dels seus clients, de 4,66 bilions d’euros, dels quals 4,61 estan en la facilitat de dipòsit, on la banca està aparcant bona part de les línies TLTRO pendents de retornar i dissenyades per a la concessió de crèdit.

De no intervenir, amb tots aquests diners retinguts en la guardiola del BCE i si la taxa de dipòsit bancari se situa en 2% a cap d’any, els bancs obtindran beneficis de 100.000 milions d’euros en base anual, segons calculen en Pictet. Un guany insostenible en un moment de xoc energètic i dificultats per a les economies domèstiques, a les portes d’una recessió.

El BCE estaria manejant diverses opcions per a posar fre a aquesta dinàmica. Una d’elles seria alinear el cost de les TLTRO amb el de la facilitat de dipòsit, la qual cosa anul·laria el benefici de l’arbitratge que ara fa la banca al no haver-hi diferències en l’interès. Això podria ser un incentiu a retornar aquest finançament al BCE de forma anticipada, encara que la banca també podria optar per la compra de deute, amb rendibilitats ara més elevades, amb el que no es drenaria l’excés de liquiditat en el sistema.

Els canvis en les condicions de les TLTRO també poden plantejar problemes de credibilitat i de pèrdua de confiança en l’ús d’aquest instrument, especialment entre els bancs que han emprat aquesta liquiditat per a la concessió de crèdit.

Una altra via seria l’establiment d’un sistema escalonat com el que ha llançat el Banc de Suïssa, pel qual només remunera una part de l’excés de liquiditat. Seria una sort de tiering al revés, el sistema pel qual el BCE, quan cobrava a la banca amb el 0,5% pel seu excés de liquiditat, va passar a eximir de la penalització a part d’aquestes reserves, com a forma amb la qual compensar al sector pels tipus negatius.

REDUCCIÓ DEL BALANÇ

El BCE encara ha d’abordar una important qüestió en el seu procés de normalització monetària, com reduir un balanç que s’ha disparat als 8,77 bilions d’euros. El debat sobre la reducció del balanç podria començar avui, el president del Bundesbank ja ha reclamat adoptar la mesura com més aviat millor. Lagarde podria donar algun senyal sobre aquest tema, encara que els analistes donen més opcions al fet que l’anunci es faci en la reunió de desembre i que la reducció del balanç, amb la venda neta d’actius, comenci en el segon trimestre de 2023.

Fins al moment, el BCE té prevista la reinversió de la totalitat dels actius que vencin del programa PEPP fins almenys desembre de 2024 i també la reinversió dels corresponents al programa de compra tradicional APP fins a passat un temps prolongat des de l’inici de les pujades de tipus.

Post A Comment