L’Estat s’embutxaca 6.400 milions amb la recuperació de les Borses

L’obtenció de recursos continua sent un dels objectius prioritaris del Govern que, segons el detallat en la presentació dels Pressupostos, haurà de fer front a una despesa de 455.978 milions l’any vinent. A més dels fons europeus, les emissions de deute i els nous impostos a energètiques, bancs i grans fortunes, l’Executiu té posada la vista en les aportacions a les arques públiques derivades de la participació de l’Estat en l’accionariat d’algunes cotitzades.

Superats els moments més durs de la crisi del Covid, la recuperació de la Borsa i la progressiva volta al dividend de molts valors està ajudant l’Estat a aconseguir plusvàlues per la seva presència en el capital de les empreses privades. A través de la remuntada en Borsa i la retribució als accionistes, el Govern ha aconseguit embutxacar-se més de 6.365 milions en els dos últims anys.

El gruix d’aquest import té el seu origen en la revaloració de les participades. Encara que en els últims mesos les pujades agressives dels tipus d’interès i la frenada de l’economia estan causant estralls en els mercats, la cartera d’accions que l’Estat té sota control ha aconseguit dir adeu als mínims registrats amb la pandèmia. La inversió a través d’entitats com el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) o Enaire està valorada en 17.981 milions, 5.507 milions més que en els moments més durs de 2020, quan la paralització de l’economia va llastrar a la renda variable a mínims que en casos com el de l’Ibex 35 no es veien des de 2012, en plena crisi de deute sobirà de la zona euro.

El cas més cridaner és el de CaixaBank, que en la primera meitat de 2021 va culminar la seva integració amb Bankia. Fruit d’aquest procés, la participació de l’Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) ha passat del 61,8% del capital de Bankia a representar el 16,117% de la nova CaixaBank. L’entitat ha remuntat des de llavors en Borsa, la qual cosa se salda amb unes plusvàlues latents de 2.355,3 milions. A tancament del divendres, la valoració de l’Estat en l’entitat resultant de la fusió ascendia als 4.404 milions, enfront dels 2.048,7 milions registrats en 2020 quan l’acció de Bankia va arribar a enfonsar-se a 1,08 euros.

En l’últim any i mig la banca ha millorat notablement els seus comptes. A més de dir adeu a les pèrdues de 2020, ara el sector s’enfronta al repte de millorar els seus marges. Per a això compten amb l’ajuda de la fi dels tipus zero, una mesura de la qual treuen més partit les entitats domèstiques, com CaixaBank. Han estat precisament les expectatives de millora dels seus ingressos, les que en l’últim mes i mig han ajudat la banca a resistir amb major folgança les sacsejades borsàries.

Un graó per sota de CaixaBank se situen Airbus i Aena, signatures que amb la pandèmia es van convertir en dues de les cotitzades que més van restar a la cartera d’accions en mans del Govern. La fi de les restriccions a la mobilitat va ajudar a invertir aquesta tendència i amb això van tornar a recuperar part de la lluentor perduda.

L’Estat a través de Enaire continua sent el principal accionista del gestor d’aeroports, amb el 51% dels seus títols. El 45% del patrimoni borsari públic es troba en Aena (8.051,6 milions d’euros). Les pujades experimentades en Borsa a mesura que l’activitat turística retornava als nivells prepandèmia s’han traduït en unes plusvàlues latents de 1.021,28 milions, alguna cosa que contrasta amb les pèrdues latents de més de 4.398 milions registrades en els nou primers mesos de 2020. Amb la revaloració d’Airbus (l’Estat ostenta un 4,2%), s’han aconseguit unes plusvàlues latents de 1.462,34 milions.

Els 668 milions d’euros restants es corresponen amb els guanys aconseguits gràcies a la recuperació en Borsa de Indra, Xarxa Elèctrica, Enagás i Ebre Foods. La participació de l’Estat avui dia en elles (veure gràfic) està valorada en 2.472,3 milions d’euros, enfront dels 1.804 milions registrats en els moments més crítics de 2020.

A més dels guanys reeixits amb la recuperació en Borsa, l’Estat rep la seva part corresponent de dividends com a accionista. Fins a la crisi del Covid, la retribució a l’accionista era una dels senyals d’identitat de la Borsa espanyola. L’esclat de la crisi, l’entrada en pèrdues de moltes cotitzades i el veto que durant mesos va imposar el BCE als dividends de la banca va reduir a la mínima el repartiment dels cupons. En els dos últims anys l’Estat ha ingressat via dividends 827,6 milions d’euros gràcies a totes les seves participades cotitzades, un import que podria incrementar-se a tancament d’any, si les previsions es transformen en realitat.

Xarxa Elèctrica, Enagás i Ebre Foods han estat les que més han aportat via retribució a l’accionista, amb un total de 356,9 milions en els dos últims anys. A diferència de les signatures de tall cíclic, aquestes cotitzades han fet valer el seu paper d’empreses defensives i han continuat premiant la fidelitat dels seus accionistes.

Aena, que fins a 2020 gaudia d’un dels dividends més sucosos de la Borsa espanyola i que aportava uns 580 milions anuals a les arques públiques, preveu recuperar la política de retribució en 2023 després de suspendre-ho per a fer front a la caiguda d’activitat per la pandèmia.

Post A Comment