Les grans tecnològiques perden lluentor i redueixen el seu poder en el S&P500

Les empreses tecnològiques continuen regnant en el S&P 500 però la seva fama s’ha vist aombrat en 2022 per les fortes retallades que acumulen llastrades per les pujades de tipus executades pels bancs centrals. En un entorn de tipus d’interès a l’alça, les tecnològiques s’han situat entre les més penalitzades, atès que bona part de la seva valoració actual té a veure amb les previsions d’ingressos futurs. Els cinc gegants tecnològics estatunidencs, coneguts com les FAANG (Meta (Facebook), Apple, Amazon, Netflix i Alphabet (Google)) han sofert amb força la correcció del mercat després d’anys en què han liderat el rànquing de creixement de beneficis i revaloració borsària. L’any, Amazon es deixa un 48,5%, mentre que Netflix retalla un 51,7% i Meta es desploma un 65,4%. Menys profundes són les caigudes d’Apple, del 25,2%, i de Alphabet, del 38,3% des de primers d’any degut a la caiguda dels seus fonamentals.

La forta depreciació registrada, en línia amb la del Nasdaq Compòsit, que retalla un 33% en 2022, està provocant que molts gestors parlin ja de canvi de cicle després de 13 anys d’economia de la digitalització. Els grans valors tecnològics del S&P 500 han reduït el seu pes en l’índex estatunidenc al 13%, enfront del 19% que van arribar a aconseguir en 2020. Més enllà dels grans valors la correcció afecta a tot el sector. L’índex de sectorial de tecnologies de la informació del S&P 500 manté un pes en el selectiu del 26,2%, el més baix des de 2019 (23,2%). Un any després el sectorial va aconseguir una capitalització de 12.000 bilions de dòlars, quantia que s’ha reduït fins a l’entorn dels 8.800 bilions de dòlars actuals (uns 8.300 bilions d’euros).

Per darrere de les empreses tecnològiques se situen les de salut, que copen el 15,7% del S&P 500, mentre que les entitats financeres mantenen un pes del 11,4%.

Unes caigudes que en el mercat són vistes per uns com una correcció saludable després d’anys de bonança, mentre que uns altres apunten a la fi de l’era dels gegants d’internet, les xarxes socials i les signatures de comerç electrònic i recorden que els líders d’una època no solen gairebé mai dominar la següent. Així, els anys de bonança de Cisco Systems o Intel no s’han tornat a veure.

“Creiem que és poc probable que les FAANG liderin el pròxim cicle alcista tecnològic”, apunta Richard Clode, gestor de Janus Henderson Investors, en declaracions a Bloomberg, qui afegeix que ha reduït la seva exposició a aquests valors “molt substancialment”. Tant que, comenta, tenen l’exposició més baixa a aquestes cotitzades des que es va crear l’acrònim, allà per 2013 (encara que fins a quatre anys més tard no va incloure a Apple).

Els gestors diferencien entre Netflix i Meta, castigats pels usuaris pels canvis d’hàbit de consum i l’aposta pel metaverso, i Amazon, Alphabet i Apple. Sobre aquest segon grup, els analistes veuen difícil que la seva gran grandària els permeti continuar tenint grans beneficis a futur, tal com van fer anys enrere. En aquesta línia, en Goldman Sachs apunten a un creixement de la seva facturació del 8% el pròxim exercici, enfront del 13% del conjunt del S&P 500.

Entre les gestores espanyoles, Mutuactivos aposta per a l’any vinent per Alphabet, mentre que Bestinver defensava a l’octubre la seva inversió en Meta, matriu de Facebook. Per part seva, en Activotrade consideren que els inversors conservadors poden optar per companyies tecnològiques amb un negoci madur, com Microsoft o Intel, o companyies de gran capitalització, com Apple, Alphabet o Amazon.

Les ANTS es postulen per a dominar la dècada vinent
Amb les FAANG de sortida són molts els inversors que tracten d’endevinar quines empreses lideraran els avanços tecnològics –i les fortes revaloracions en Borsa– durant la dècada vinent. Alguns gestors ja parlen de les ANTS, acrònim de ASML, fabricador de processadors holandès; Nvidia, fabricador de processadors gràfics; TSMC, el major fabricant de xips del món, i Samsung, el gegant tecnològic sud-coreà.

Post A Comment