google-site-verification=F-5hWAKTO0jg7ByAp2cnVDEz9gMlLqubMUifh7U

Les gestores es llancen a captar diners de minoristes

La inversió a través de fons té dos universos que sempre han estat molt separats i que ara es comencen a acostar. D’una banda, els fons convencionals d’inversió, que compren accions o bons. De l’altra, els fons alternatius, o fons de capital risc, que compren un altre tipus d’actius, com ara companyies no cotitzades a borsa, deute privat o infraestructures. Des de fa un any, aquests darrers s’han obert també a petits inversors. Diverses entitats espanyoles, com Crescenta, Bankinter Gestió o Myinvestor, ja han llançat fons de capital privat en què es pot invertir des de només 10.000 euros, enfront dels 100.000 euros que era el mínim habitual abans. La tendència, encara incipient, sembla imparable.

Va ser la Llei Crea i Crece, que va entrar en vigor l’octubre del 2022, l’impulsor d’aquest canvi. Fins aleshores aquests dos mons havien estat molt separats perquè són formats d’inversió molt diferents. Als fons convencionals, hi ha plena liquiditat. En qualsevol moment, el client pot vendre la seva participació. En canvi, els fons de capital privat estan pensats perquè la inversió no es recuperi fins al cap de vuit o deu anys. I les finestres de liquiditat són poques i estretes. Per això, fins ara han estat vehicles reservats a inversors professionals, com asseguradores, fons de pensions, bancs o les oficines d’inversions de milionaris (family offices, a l’argot).

I quin atractiu pot oferir la inversió en capital privat per haver de renunciar als diners durant una dècada? Rendibilitat i diversificació. Ho explica el conseller delegat de Crescenta, una gestora que ha dissenyat una plataforma perquè gairebé qualsevol pugui accedir a fons de capital risc de tot el món. “Parlem de carteres de fons gestionats per les millors firmes de ‘private equity’ del món, com la sueca EQT, inversora a Solarpack, Securitas Direct o Idealista; o la britànica Cinven, propietària de la franquícia de Burger King a Espanya… són entitats que històricament han aconseguit per als seus inversors retorns per sobre del 20% anual”, subratlla Iglesias.

Crescenta compta per ara amb dues carteres de fons, el primer, inverteix en estratègies anomenades de buyout, en què el fons de capital risc pren el control total de la companyia no cotitzada per millorar la gestió i impulsar-la, ja sigui amb compra de competidors , internacionalització… Aquest fons, que té com a subjacent sis fons de les millors firmes internacionals, ja ha aixecat 25 milions. Tenen un segon vehicle d’estil growth en què els fons prenen una participació al detall a les companyies, per ajudar-les a créixer. El vehicle va camí dels 20 milions i inverteix en gestores com Insight Partners, que ha estat accionista d’Uber, Spotify, AirBnb… empreses que no són a l’abast del comú dels inversors.

Ara com ara, la major part dels diners que han entrat als fons de Crescenta han vingut d’inversors institucionals, “però estem detectant moltíssim interès per part de clients minoristes, que volen tenir una part del seu patrimoni en aquest tipus d’estratègies per diversificar” , expliquen. La vocació de la gestora és anar incorporant nous fons que tinguin un altre tipus destratègies vinculades al capital risc, com el deute privat.

Pioners

L’entitat pionera a captar fons de detallistes per a capital risc va ser Bankinter. Al cap de pocs mesos d’aprovar-se la llei, va anunciar la creació d’un fons de fons amb què es podria invertir en totes les estratègies d’actius il·líquids o alternatius que havia anat llançant el banc per als seus clients de banca privada: un fons d’hotels, un altre de residències d?estudiants, un altre de parcs eòlics, de logística… En total són 23 vehicles d?inversió, que ja han amassat prop de 5.000 milions, però reunits en un sol fons, accessible per a tots els públics. El director general de Bankinter, apuntava a la presentació del producte que l’objectiu “és que la inversió en actius privats, en economia real, es converteixi en el nou pla d’estalvi a llarg termini per a moltes persones que ara no tenen aquesta opció amb els fons de pensions

Una altra de les primeres entitats a oferir capital risc des de 10.000 euros va ser MyInvestor (el banc en línia controlat per Andbank, El Corte Inglés, AXA i diversos ‘family offices’). Es tracta d’un producte gestionat per Arcano Partners, i al qual es pot accedir per 10.000 euros, el mínim establert després de la modificació legal.

El nou fons Actyus Secondary Fund FCR té una rendibilitat estimada neta (TIR) del 16% anual. Està especialitzat en el mercat secundari, on molts fons i forquilles de participacions d’empreses no cotitzades “necessiten liquiditat i es veuen obligats a vendre amb importants descomptes”.

El fons ha tingut dues finestres de comercialització i s‟han batut els objectius de captació de recursos, comenten des de l‟entitat. “Hem vist moltíssimes inversions per 10.000 euros o per alguna cosa més. Hi ha moltíssim interès”, expliquen des de la firma.

Una de les limitacions del producte és el test d’idononéïtat. I és que si el client té un patrimoni financer de menys de 500.000 euros, la inversió en capital risc no podrà superar el 10%. És a dir, cal tenir més de 100.000 euros per poder accedir a aquests productes. A això s’hi afegeix un test de coneixements financers que és molt exigent.

Europa

La iniciativa de baixar el llistó a les inversions de capital privat ve d’Europa. De fet, la normativa comunitària va crear fa anys la figura dels fons europeus d’inversió a llarg termini (Eltif, per les sigles en anglès) en què ja es podia invertir a partir de 10.000 euros.

Gestores internacionals com les nord-americanes BlackRock i Muzinich o les angleses M&G i Schroders, han llançat diversos Eltif els últims anys, encara que és una tipologia de producte que està costant arrelar. De fet, Brussel·les ja aprovat canvis legislatius perquè es puguin crear els anomenats Eltif 2.0, més flexibles i que apunten a un major suport.

13e024f8b10199f58e47f596e2b28d99?s=300&d=mm&r=g - Les gestores es llancen a captar diners de minoristes
Capafons & Cia. S.L.