La volatilitat dispara el cost d’emissió de ‘cocos’ de la banca europea

La volatilitat no dona treva als mercats i pressiona els costos de finançament d’empreses no financeres i bancs. A l’expectativa que els bancs centrals posessin fi a la política ultralaxa i elevessin els tipus d’interès tant als Estats Units com a Europa enguany davant l’escalada de la inflació, s’ha sumat la tensió derivada de la guerra a Ucraïna, la qual cosa ha provocat un encariment dels costos d’emissió del deute d’alt voltatge. La banca europea s’ha vist forçada així a elevar els interessos abonats per les emissions de bons contingents convertibles (cocos, en l’argot) des del 4,3% de mitjana de tancament de 2021 al 4,6% del primer trimestre d’any, segons dades de l’Associació de Mercats Financers d’Europa (AFME).

Un increment que dona per finalitzada la reducció dels costos d’emissió d’aquesta mena de deute. Els interessos portaven cinc anys seguits de descensos (en 2016, el cupó mitjà ponderat se situava en el 7,5%), gràcies a uns tipus d’interès en mínims històrics. L’associació europea que aglutina a la banca corporativa apunta que aquest repunt es deu tant a la volatilitat del mercat com a l’augment de les primes de risc, davant l’alça de les tensions geopolítiques i el repunt de les expectatives d’inflació al Regne Unit i la zona de l’euro per l’escalada dels preus energètics.

Una situació que, de prolongar-se, pot enterbolir les pròximes finestres del sector per a amortitzar emissions del deute anticrisi. Els cocos tenen capacitat per a absorbir pèrdues de les entitats en cas que la solvència baixi d’un determinat nivell, en convertir-se automàticament en accions. Es tracta d’una mena de deute que és computada com a capital Tier 1 addicional (AT1), és a dir, de gairebé màxima qualitat, que els bancs solen amortitzar, gairebé sempre, als cinc anys, en coincidir amb la primera opció de compra disponible.

La banca europea compta amb l’opció d’amortitzar més de 29.000 milions d’euros en emissions de bons contingents convertibles enguany, segons dades de AFME. Quantia que es redueix a fins a 4.000 milions d’euros si es té en compte només les call previstes per a la banca espanyola, si bé Santander ja va optar a primers de mes per amortitzar 750 milions en cocos pels quals pagava el 6,75% després de rebre el vistiplau del Banc Central Europeu (BCE).

L’encariment del cost de finançament pot afectar les pròximes ‘call’

Segons AFME els bancs europeus van emetre l’any passat un total de 29.000 milions d’euros en cocos i van elevar la quantia de liquiditat recaptada (incloent cocos i convertibles) a 32.700 milions d’euros. De l’import emès en cocos, 16.500 milions van correspondre a bancs considerats sistèmics. Santander, l’únic banc espanyol en aquesta llista, va col·locar al setembre de l’any passat 1.000 milions d’euros en aquesta mena de deute a un interès del 3,625%.

UNS 29.000 MILIONS

Al costat de Santander, Abanca, Sabadell, CaixaBank i Unicaja van emetre aquest tipus de deute l’any passat per a complir amb els requisits per a construir un matalàs de deute amb capacitat per a absorbir pèrdues. Entre totes elles van col·locar uns 5.500 milions en deute de la màxima qualitat i només Santander va posar en el mercat gairebé 2.600 milions d’euros.

De cara a enguany, l’associació preveu que els bancs europeus emetin uns 29.000 milions d’euros en aquesta mena de deute d’alt voltatge per a continuar engrossint els seus escuts davant possibles problemes.

La banca espanyola va col·locar 5.500 milions en aquesta mena de deute en 2021

L’associació dels bancs detalla a més que de tots els cocos emesos l’any passat, el 56% va aconseguir un ràting per sota del grau d’inversió (amb nota de BB+ o inferior), mentre que un 44% va aconseguir un ràting de AA o B-.

En el que va d’any, la banca europea ha emès uns 3.800 milions d’euros en bons contingents convertibles. Si bé, totes les emissions (vegeu quadre) es van executar abans de l’inici de la guerra a Ucraïna. En els dos primers mesos de l’any, les tensions geopolítiques van produir un augment de les primes de risc de 130 punts bàsics en les emissions d’aquesta mena de deute.

EL SECTOR MILLORA EL SEU MATALÀS DE DEUTE D’ALTA QUALITAT
CET 1. La banca europea acumula tres anys en què ha augmentat el seu matalàs de deute de la màxima qualitat. A tancament de 2021 les entitats pastaven 736.400 milions d’euros de deute CET1 que competeixi com Tier 1, un 14,1% per sobre dels 645.200 milions de tancament de 2018. L’any passat, les entitats van elevar aquest matalàs en un 4,4%.
Terminis més llargs. L’informe macroprudencial de AFME de tancament de 2021 revela que la proporció de deute a llarg termini, amb venciments superiors als 10 anys, del sector financer europeu, és ja del 19% del total, dos punts per sobre del registrat en 2020. La proporció de passius amb venciments curts –de menys d’un any– ha continuat reduint-se fins al 17% de tancament de 2021.

Post A Comment