La inflació obliga les llars a ajustar la seva compra: més ofertes, marques blanques i crèdit.

Davant els preus desbocats de l’oli, la llet, els ous, i gairebé qualsevol altre producte de la cistella de la compra, als consumidors no els ha quedat una altra opció que ajustar els seus hàbits de consum. En els primers cinc mesos de l’any, BBVA Research ha registrat una caiguda interanual mitjana del 2,4% en les compres d’aliments amb targeta. La baixada del tiquet mitjà al maig va coincidir amb el major repunt en la història dels comestibles i begudes: un 11% interanual, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Les xifres bancàries mostren que el nombre de transaccions ha augmentat, però els usuaris gasten menys que fa un any. El servei d’estudis de l’entitat creu que això es deu al fet que les famílies estan tirant del crèdit fins i tot en les compres més petites, amb la condició d’ajornar les despeses. Si fa uns mesos la barra de pa es pagava amb efectiu, avui és amb targeta. BBVA afegeix una altra opció: els consumidors van al supermercat més sovint, però compren menys productes o s’emporten l’opció més barata. Això també augmentaria el nombre de transaccions i disminuiria el tiquet mitjà.

Els bancs no són els únics que detecten canvis en els hàbits de consum. La consultora Kantar també creu que els espanyols estan sortejant l’encariment de la cistella de la compra recorrent a diferents estratègies. Segons l’empresa, avui dia quatre de cada 10 llars busca promocions en productes de gran consum, la qual cosa implica la substitució d’un aliment per un altre i la predilecció de les marques blanques. Encara que l’efecte encara no és molt pronunciat, l’empresa tem que empitjori al llarg de l’any i acabi per reduir la despesa de les llars fins a un 10%. El seu temor és compartit per l’Associació de Fabricants i Distribuïdors (Aecoc), segons la qual, els usuaris recomponen les seves preferències de compra i eviten les despeses en béns duradors sempre que hi ha una inflació duradora, com és el cas.

D’acord amb la consultora, el 40% de les llars també ha retallat el seu consum en altres productes i serveis, en particular en bars i restaurants, al no suposar una despesa de necessitat bàsica. Les dades de BBVA corroboren aquesta tendència. En termes intermensuals s’observa que, després de l’impuls que va suposar la Setmana Santa, el creixement de la despesa amb targeta es va moderar en totes les activitats de serveis, sobretot en les associades al turisme i l’entreteniment, com a viatges, allotjament, transport, restauració i oci,on la despesa va passar de créixer un 72% a l’abril a un 52% al maig.Si es compara amb l’any anterior, s’observa que els bars van registrar al maig una caiguda del 4,9%, mentre que la de l’oci en general va ser del 4,6%. La pèrdua de dinamisme coincideix a més amb un augment interanual en les tarifes d’aquests sectors del 6,3%, màxim en 21 anys, segons l’INE.

En qualsevol cas, els espanyols s’estan estrenyent el cinturó davant la incertesa generada per la guerra a Ucraïna i l’escalada en l’IPC. La pèrdua de poder adquisitiu va enfonsar la despesa de les famílies en el primer trimestre de l’any un 3,7%, d’acord amb les dades oficials. La setmana passada, el Banc d’Espanya va revisar a la baixa la seva previsió de creixement per a enguany fins al 4,1% des del 4,5% que preveia a l’abril, a conseqüència d’aquest enfonsament del consum. Preveu que la confiança es restableixi en la segona meitat de l’any, però l’increment en el consum privat respecte a l’any passat serà mínim: un 1,4%, segons les projeccions de l’organisme supervisor.

Kantar va determinar a la fi de març que el 89% de les llars pensa que ja no es pot comprar sense mirar el preu dels productes, un 61% diu que no és bon moment per a determinats desemborsaments, a un altre 56% ara li ve de gust menys gastar, i un 45% tendeix a consumir menys en les seves compres habituals. En el context actual és previsible que la incertesa augmenti. El pa i els cereals s’estan veient impactats de ple per la guerra, en ser Ucraïna i Rússia grans exportadors de gra. Els productes lactis i la carn també pugen, al fil de l’encariment dels pinsos. L’oli d’oliva s’ha encarit un 36,5% enfront de l’any passat i els ous un 25,3%. En el còmput global, els aliments van aportar al maig gairebé dues dècimes a l’IPC interanual, influint més que l’electricitat en l’alça dels preus.

PRODUCCIÓ DE LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA

La indústria espanyola d’alimentació i begudes va recuperar en 2021 gran part del perdut en la pandèmia, en registrar una producció de gairebé 140.000 milions d’euros, un 5,3% més respecte a 2020, segons l’informe publicat ahir per la Federació Espanyola d’Indústries d’Alimentació i Begudes. Al sector li van faltar 600 milions per a aconseguir les xifres de 2019. Al marge de la producció, el valor afegit brut (VAB) en 2021 es va xifrar en 26.660 milions d’euros, amb un creixement del 11,2%. D’aquesta manera, el pes dels aliments i begudes sobre el total de l’economia se situa en el 2,5%.

Post A Comment