La crisi borsària actual ha destruït ja més valor del S&P 500 que la de 2008

La crisi borsària deslligada per una inflació fora de control s’ha cobrat ja una destrucció de valor en la Borsa dels Estats Units superior a la que va provocar l’anterior crisi financera, en 2008. Des del màxim que l’índex S&P 500 va registrar el 3 de gener d’enguany, la renda variable nord-americana ha perdut 10,14 bilions de dòlars de capitalització (9,6 bilions d’euros). En l’anterior mercat baixista, la màxima destrucció de valor (entre juliol de 2007 i març de 2009) va ser de 8,04 bilions de dòlars.

Fins a un cert punt, és normal que les crisis més recents destrueixin més valor que les antigues. Les companyies cada vegada guanyen més i valen més, ja que és lògic que les caigudes tinguin un major valor en termes absoluts. De fet, la crisi de Lehman Brothers va arribar a comportar un enfonsament màxim del S&P 500 (que reuneix les majors empreses dels EUA) del 56%, mentre que en aquesta ocasió la Borsa nord-americana només porta una correcció del 23%.

Si en 2007 l’origen de la crisi va ser purament financer, amb una economia estatunidenca sobre endeutada (recordin-se les hipoteques subprime), en aquesta ocasió la principal causa de la correcció ha estat la reacció de la Reserva Federal dels Estats Units per a pujar tipus d’interès i tractar de controlar els preus. Amb una inflació en màxims de 40 anys, la mesura era més que necessària.

L’anterior mercat baixista es va estendre durant 20 mesos. Va ser al març de 2009 quan el S&P 500 va tocar sòl i va començar a remuntar, per a signar després la ratxa alcista més llarga de la seva història. Aquesta vegada, la correcció de la Borsa estatunidenca ha estat molt brusca. El segon trimestre del S&P va camí de convertir-se en el segon pitjor de la història, amb una caiguda de gairebé el 19%. El pitjor de tot és que encara no se sap si el mercat ha tocat fons.

FORT RETALLADA TAMBÉ EN LA RENDA FIXA

Altra de les grans diferències d’aquesta crisi amb l’anterior és que en aquella els inversors diversificats van poder esmorteir les caigudes borsàries amb les seves posicions en renda fixa. No obstant això, en aquesta ocasió els mercats de deute estan vivint la pitjor arrencada d’any de la seva història. Ara, amb les últimes pujades de tipus que ha posat en marxa la Reserva Federal, alguns fons de renda fixa ja han començat a oferir rendibilitats positives.

A pesar que l’economia dels Estats Units encara presenta símptomes de fortalesa (amb plena ocupació i creixement alt), cada vegada són més els experts que auguren que es produirà una forta aturada en el tercer i el quart trimestre de l’any. El banc d’inversió Nomura considera que per a finals d’any EUA ja estaria en recessió. La Borsa, com ha ocorregut sempre, no fa sinó anticipar i descomptar esdeveniments futurs. La Fed necessitava una recessió per a atallar la inflació, i la tindrà. El mercat ho sap.

Les primeres companyies que van començar a notar l’inici del mercat baixista van ser les tecnològiques. Les seves valoracions havien estat molt inflades després de diversos anys de baixíssims tipus d’interès. Com els seus resultats depenen molt de les previsions de fluxs de caixa futur, quan aquests fluxos es descompten a tipus barats, les companyies valen més. Ara bé, quan comença a haver-hi nuvolots en l’horitzó i el preu del diner es dispara, els diners futurs perd valor. I amb ell, les valoracions presents.

Després de les correccions del sector tecnològic, van començar a arribar les caigudes a la resta de companyies. Tan sols un grapat de signatures energètiques i petrolieres escapen a les caigudes.

Borsa mundial

En les Borses d’altres economies la destrucció de valor no ha estat tan fort com la que es va produir en 2008. Així, en l’índex Stoxx 600, que reuneix les majors companyies europees, s’ha deixat l’any tres bilions de dòlars de capitalització, mentre que en l’anterior crisi va arribar a perdre 5,5 bilions. En el MSCI World, que recopila a les 3.500 majors companyies del món, la correcció va ser de 20,5 bilions de dòlars, enfront dels 16,7 bilions que ha perdut durant aquest any.

Post A Comment