La CNMV i BME perden la batalla per les emissions enfront d’altres mercats

Guerra perduda. Les empreses espanyoles acumulen tres anys consecutius en els quals han optat per registrar els seus bons en supervisors estrangers i en mercats que no són BME de manera majoritària. En 2021 el volum total d’emissions de les empreses espanyoles va aconseguir els 217.700 milions d’euros, un 1,9% menys que el col·locat en el mercat durant l’any de la pandèmia. D’aquesta quantia, només el 46,5% va ser registrat en la CNMV, el menor percentatge dels últims tres anys.

L’any passat les emissions registrades davant el supervisor van caure un 23,4%, fins als 101.000 milions d’euros, tornant així a situar-se en nivells previs a l’esclat de la pandèmia. La crisi va obligar en 2020 a les empreses a disparar els seus matalassos de liquiditat, “cobrint gran part de les seves necessitats de finançament de manera preventiva”, destaca la CNMV en el seu últim informe anual. Per contra, la quantia registrada en altres mercats es va elevar fins a nivells no vists des de 2011, 116.500 milions.

De poc han servit els intents del supervisor i de BME dels últims anys per a animar que les empreses espanyoles realitzessin les seves emissions a Espanya. En els últims set anys sol en 2018 van col·locar més deute en el mercat espanyol que en places com Dublín o Luxemburg.

Els esforços del supervisor del mercat i del gestor de la Borsa sí han aconseguit atreure a un bon grapat de programes d’emissió que les empreses havien llançat a l’estranger. L’últim exemple ha estat el d’Euskaltel, que acaba repatriar el seu programa de pagarés per import de 200 milions que fins ara cotitzava en la Borsa de Dublín. La teleco es va fusionar l’any passat amb MásMóvil i ha optat per acostar al mercat de renda fixa AIAF el seu programa de deute a curt termini.

Amb aquesta decisió, MásMóvil ha seguit els passos donats per Colonial i Endesa. La socimi va decidir en 2018 portar des de Dublín el seu programa de fins a 3.000 milions de deute. Per part seva, Endesa va repatriar en 2019 un programa de 3.000 milions de pagarés llistat fins llavors en Euronext Amsterdam que s’ha elevat en 1.000 milions més. A ells els va seguir Adif, amb 3.000 milions en bons verds, si bé manté un programa de bons per import de fins a 8.000 milions a Dublín.

Sacyr, Greenalia i Valfortec, que l’any passat va col·locar 25 milions en el MARF després d’haver emès prèviament en la Borsa de Frankfurt, són la resta d’empreses que, després de ser habituals en els mercats estrangers, han optat en els últims anys per emetre a Espanya. No obstant això, encara són majoria les que decideixen fer-ho en altres places. Ahir mateix, CaixaBank va optar per la Borsa de Dublín per a col·locar 500 milions en lliures en deute sènior no preferent.

LES EMPRESES ESTRANGERES APOSTEN PEL MARF

En l’últim any, 25 noves empreses han registrat els seus programes de pagarés en el Mercat Alternatiu Borsari (MARF), fins a aconseguir les 125 companyies registrades. De totes elles, 12 són empreses estrangeres. Les signatures portugueses estan al capdavant i sumen ja set, seguides per dues holandeses, una irlandesa, una altra britànica i una altra del Canadà.

El mes de novembre passat Canadian Solar va registrar un programa de 100 milions d’euros de bons verds a través de la seva filial espanyola. El director general de BME Renda Fixa i del MARF, explica que la pretensió inicial d’aquesta emissió era la de finançar projectes a Espanya però que l’empresa ha acabat optant per finançar amb ella tots els projectes en EMEA.

Aquest mateix mes de març una de les filials irlandeses de BlackRock, Traianus DAC, ha fet el pas al MARF en registrar un programa per fins a 10.000 milions d’euros per a finançar l’adquisició de deute d’infraestructures, en comptes de captar liquiditat a través del mercat de capitals. “Que gegants com BlackRock optin pel MARF és tota una ratificació per a aquest mercat”.

“La gran aportació d’aquest mercat en el procés de canvi estructural de finançament de les empreses és que tothom sap que ho pot fer”, considera el director de renda fixa i del MARF de BME .

Post A Comment