La banca europea prepara aquest mes la devolució d’uns 400.000 milions al BCE

La banca de la zona euro començarà a retornar aquest mes bona part de la liquiditat bonificada que li va concedir el BCE, les denominades línies TLTRO III, activades a raiz de la pandèmia i amb les quals es va voler garantir en 2020 la continuïtat en la concessió de crèdit. El BCE va decidir en la passada reunió d’octubre canviar les condicions d’aquestes TLTRO, amb l’objectiu de posar fi a l’inesperat negoci que ha trobat la banca amb les alces de tipus.

Bona part d’aquesta liquiditat, que ascendeix a un total de 2,1 bilions d’euros, ha estat dipositada per les entitats en la facilitat de dipòsit del BCE, per a obtenir una rendibilitat sense cap mena de risc que ara ascendeix al 1,5%. El BCE desitja incentivar la seva devolució anticipada, que defensa com una mesura més d’enduriment de la seva política, i ha obert una nova finestra per a això el 23 de novembre. Fonts financeres calculen que les entitats acudiran de manera activa i podrien retornar ja al BCE uns 400.000 milions d’euros.

Al voltant de la meitat dels 2,1 bilions d’euros de liquiditat TLTRO estaria sent aparcada en la guardiola del BCE, segons càlculs de Pimco. El banc central anul·larà a partir del 23 de novembre l’arbitratge pel qual la banca rep el 1,5% de la taxa de dipòsit, en igualar a aquest nivell el tipus de les TLTRO. I ha introduït tres oportunitats més al calendari amb el qual compta la banca per a repagar aquesta liquiditat: el primer aquest novembre, juntament amb noves finestres al gener i febrer pròxims. En JP Morgan calculen que les entitats europees podrien retornar entre 500.000 i 700.000 milions d’euros ja en aquesta primera finestra de novembre. I en Citi manegen una forqueta d’entre 370.000 i 460.000 milions d’euros.

Fonts bancàries espanyoles apunten a una xifra d’entorn als 400.000 milions d’euros i expliquen que en tot cas, el sector ja estava treballant en com graduar la devolució dels 2,1 bilions d’euros pendents sense que el seu pagament provoqués dificultats de liquiditat. Des de Scope Ràting esperen que siguin els bancs d’Alemanya, França i Països Baixos, que pasten entorn al 50% de la TLTRO, els que acudeixin amb major intensitat a la finestra de devolució anticipada d’aquest mes. Les signatures alemanyes, franceses i austríaques són a més els que han fet enguany majors emissions de cèdules hipotecàries, preparant així el terreny per a aquestes devolucions anticipades i assegurant-se fonts alternatives de liquiditat, segons explica l’agència. Scope afegeix que la banca espanyola, especialment les entitats més petites, al costat de la italiana o la grega pot en canvi versi més afectada perquè el seu excés de liquiditat és inferior.

Els grans bancs espanyols tenen 253.200 milions d’euros de liquiditat TLTRO pendents de retornar. “El sector va prendre el màxim possible per la bonificació que oferia el BCE”, expliquen fonts financeres, que sí que esperen una devolució notable en la finestra de novembre però no així en les dues noves posteriors, de gener i febrer. Hi haurà altres set oportunitats més, fins a setembre de 2024.

El gran repte per a la planificació financera és la devolució al juny de 2023 dels 1,3 bilions que els bancs van demanar al BCE al juny de 2020 i dels quals encara hi hauria 1,2 bilions per repagar. Santander, amb liquiditat TLTRO per 88.000 milions d’euros, preveu anar anticipant la seva devolució ara que desapareixeran els incentius. En BBVA en canvi mantenen el calendari de pagaments al BCE ja previst: 7.000 milions que vencen al desembre de 2022, altres 7.000 al març de 2023, 21.000 milions al juny i un últim tram de 3.500 milions al març de 2024, segons explica l’entitat.

MÉS COL·LATERALS PER AL MERCAT MONETARI

Alces de tipus. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, va justificar la decisió de canviar les condicions de les TLTRO en raons purament de política monetària, més enllà que el seu ús estigui generant un polèmic benefici extraordinari per a la banca. La devolució anticipada d’aquesta liquiditat servirà, segons defensa el BCE, per a traslladar les alces de tipus també al mercat monetari ja que aquest finançament està lligat a un col·lateral. És a dir, per a la seva sol·licitud, els bancs degueren oferir al BCE com a garantia bons sobirans o les seves pròpies emissions de cèdules hipotecàries. En repagar aquesta liquiditat, aquests bons sobirans els seran retornats i hi haurà més abundància de col·laterals. “Hi haurà més col·laterals per a oferir en garantia en el mercat monetari i això ajudarà a elevar l’interès dels repos”, expliquen fonts financeres. En definitiva, l’interès per a obtenir liquiditat a un dia en el mercat també s’elevarà.

Post A Comment