La banca engreixa la seva cartera de deute al major ritme des de 2011 i preveu més compres

Cal remuntar-se als foscos anys de la crisi de deute de la zona euro per a veure un interès similar de la banca espanyola pels bons sobirans. En aquest 2022 les entitats financeres han engreixat la seva cartera de bons al major ritme des de 2011, i encara que l’adquirit aquell any va marcar una fita difícil de superar en intensitat i volum de compres, el succeït en aquest exercici mostra el renovat interès de la banca pels bons sobirans.

Les raons són vàries, amb la gran diferència que en aquesta ocasió la banca no suporta la pressió d’haver de tirar endavant les emissions del Tresor. L’apetit dels inversors és generalitzat davant l’alça de rendibilitats dels bons sobirans, i per a la banca, la tinença de deute té el benefici de contribuir encara més a elevar els ingressos en el marge d’intermediació gràcies al pagament de cupó d’aquests títols. Un avantatge afegit per al negoci a la qual ja suposen els majors marges en els crèdits que està portant la pujada de tipus d’interès i especialment de l’euríbor.

Els bancs espanyols posseeixen un volum de deute sobirà de 166.324 milions d’euros, el nivell més elevat des de 2016, segons les últimes dades del Tresor, del mes de setembre. La quantia suposa un augment en el que va d’any de 26.217 milions, el 18,7% més. A falta encara d’un trimestre per a tancar l’exercici, supera l’increment de 2014, quan el sector va aprofitar la liquiditat que li va concedir a mans plenes el BCE per a obtenir beneficis amb la compra de deute. La tinença de deute sobirà va començar a minvar a partir d’aquest any, però va començar a reactivar-se en 2020, en una tendència que s’ha consolidat enguany i preveu continuar en 2023.

Segons assenyala Elena Iparraguirre, analista de banca de S&P, “els bancs espanyols continuaran aprofitant l’augment en les rendibilitats dels bons i continuaran elevant la seva cartera fins que arribin els primers senyals del BCE de baixades de tipus”.

Santander veu l’ocasió per a engrossir la seva cartera des de “una baixa exposició actual”

L’augment de les seves compres coincidirà amb el replegament del BCE en 2023, que anirà deixant de reinvertir el deute en balanç. I si bé no es preveu que la banca reculli per complet el testimoni del BCE com a comprador de bons sobirans –el banc central posseeix el 33,8% del deute emès, enfront del 13,5% del sector–, sí que s’espera que ampliï les seves carteres. “Fins ara el sector havia reinvertit part de la seva cartera de bons i han passat a reinvertir-les al 100%. La tendència és engreixar les carteres de deute sobirà. CaixaBank i Sabadell havien venut molt amb anterioritat”, indica Nuria Álvarez, analista de banca de Renda 4.

La tinença de deute en cartera té evidents avantatges en el moment actual per l’increment de tipus, si bé les entitats també han de cobrir-se per la caiguda de preus, amb el consegüent cost de capital. No obstant això, segons explica Citi, els bancs domèstics espanyols ja han estat reclassificant com a cost amortitzat la major part de la seva cartera de renda fixa, un 84% del total a tancament del tercer trimestre.

En la seva presentació de resultats a setembre, Banc Santander va sostenir que el moment actual “és una oportunitat per a reconstruir la seva cartera de deute des de la seva baixa exposició actual”, per 104.000 milions d’euros. I de fer-ho especialment amb bons de la zona euro, que ara representen només el 20% d’aquesta cartera.

La cartera de deute sobirà de CaixaBank ha crescut en 16.100 milions en un any

En CaixaBank reconeixen una major aportació de la cartera de renda fixa al marge d’intermediació del tercer trimestre. En part per l’augment del volum d’aquesta cartera i també per l’increment del tipus mitjà d’aquests bons, i “malgrat l’impacte desfavorable propi de la posada en valor de mercat de la cartera integrada de Bankia”, segons compte l’entitat. La cartera de deute sobirà de CaixaBank ha crescut des dels 56.400 milions d’euros de setembre de 2021 als 72.500 milions d’un any després –dels que 50.800 milions són bons sobirans espanyols–, segons dades recollides per Citi, que assenyala a més que el termini de venciment mitjà de la cartera és de 4,9 anys.

En Santander España, la cartera de renda fixa s’ha duplicat amb escreix en 2022, fins als 33.000 milions d’euros a setembre des dels 15.000 milions de tancament del passat any.

A Sabadell, la cartera de renda fixa del grup ha augmentat des dels 21.400 milions d’euros de setembre de 2021 als 26.200 milions de setembre d’enguany, dels que 16.700 milions són bons espanyols.

La contribució de la cartera de renda fixa és un dels factors que ha permès a Sabadell elevar la seva previsió per al marge d’interessos enguany, al costat de l’alça de l’euríbor i un lleuger augment dels crèdits. El termini mitjà de venciment de la cartera de deute del banc supera els set anys. La durada de la de Bankinter és fins i tot superior a la del Tresor espanyol, de 8,5 anys, assenyalen des de Citi. El banc estatunidenc afirma que la banca espanyola té marge per a reforçar la seva cartera de deute encara que a mitjà termini, una vegada espremudes les pujades de tipus, la seva previsió és que s’estabilitzi.

MÉS INGRESSOS QUAN HAGI PASSAT L’EFECTE DE L’EURÍBOR

L’any 2014 va marcar el punt àlgid de la tinença de deute sobirà espanyol per part de la banca, amb un volum rècord de 224.455 milions d’euros. En Citi calculen que reconstruir la cartera de deute, amb bons sobirans a 10 anys, fins als nivells d’aquell exercici permetria un augment del 2% en el marge d’intermediació del sector que estima per a 2024, quan l’efecte de la repreciación a l’alça per l’euríbor de la cartera de crèdit ja hauria remès. Les entitats més beneficiades serien Unicaja i CaixaBank.

Post A Comment