Hisenda pretén baixar l’impost especial de gasolines i gasoil

El Govern està treballant en aquests moments a marxes forçades per a limitar l’impacte dels preus dels carburants en el consumidor final. Fidel al compromís llançat el diumenge pel president del Govern, Pedro Sánchez, de baixar els impostos lligats a l’energia, una baixada de l’impost especial que grava les gasolines i el gasoil al tipus mínim que marca la directiva europea, és ara com ara l’opció més factible.

En aquests moments aquest impost grava amb 400,69 euros per cada 1.000 litres la gasolina sense plom, enfront dels 359 euros que fixa el tipus mínim de la directiva europea. Això suposaria que si ara cada litre estaria gravat amb 0,4 euros per aquest impost, passaria a estar-ho en 0,36 euros, una retallada mínima, però que contribuiria a moderar el preu en un moment excepcional juntament amb alguna altra mesura que pugui estar estudiant Hisenda.

En el gasoil es compta amb menys marge, ja que enfront del nivell mínim de 302 euros per cada 1.000 litres de carburant de la directiva comunitària, aquest tribut està fixat actualment en els 307 euros per cada 1.000 litres.

La segona via que es remena per a ajudar a una retallada dels preus dels carburants a Espanya, vindria de la mà d’una baixada de l’IVA, actualment en el 21%. Aquí el problema seria sensiblement major, ja que cal comptar amb el beneplàcit i l’autorització de Brussel·les. Això perquè les gasolines són productes que fins avui es troben dins de la llista de béns que han d’anar gravats al tipus màxim.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va deixar ahir oberta la possibilitat de baixar els impostos als carburants a fi d’afrontar la crisi energètica agreujada amb la guerra a Ucraïna. “Estudiarem un paquet de mesures, algunes d’elles passaran per revisar a la baixa la fiscalitat d’alguns sectors o productes”, va dir.

Els carburants estan gravats per dos impostos: l’impost especial sobre hidrocarburs i l’impost sobre el valor afegit (IVA). El primer s’aplica a cada litre de combustible i suposa el 32% del preu de venda al públic. El segon està fixat en el seu tipus màxim, és a dir al 21%. A això se suma l’impost sobre vendes minoristes que va néixer amb caràcter estatal, i va ser cedit a les comunitats per a donar cobertura de despeses sanitàries i d’actuacions mediambientals.

L’Associació Espanyola d’Operadors de Productes Petrolífers (AOP) va assenyalar al desembre de l’any passat que de 50 euros en proveïment de carburant, 23 euros s’anaven en impostos, 17 euros a pagar el cost de la matèria primera, 9 euros eren el cost de logística i comercialització, i un euro era pel marge brut majorista.

La recaptació de l’Estat per hidrocarburs en 2021 va experimentar un important increment del 11,3% fins als 11.492 milions d’euros enfront dels 10.326 milions recaptats en 2020. Les dades evidencien que aquesta partida seria la que podria suportar un marge per a abaratir la seva fiscalitat.

Des que va començar la guerra a Ucraïna, el 24 de febrer, el preu de la gasolina a Espanya ha repuntat un 15,5% i el dièsel un 22,7%, d’acord amb les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). La setmana passada tots dos carburants van encadenar la seva desena pujada consecutiva i tot apunta al fet que l’escenari es replicarà per onzena ocasió. Ahir la gasolina de 95 octans va aconseguir un preu mitjà de 1,869 euros el litre. El gasoil li va seguir de prop, amb un import mitjà de 1,851 euros el litre.

En conseqüència, omplir un dipòsit de gasolina de 55 litres costa ara entorn de 92 euros, uns 21 euros més que fa un any. Per a un cotxe amb dièsel el proveïment de carburant ascendeix a uns 87 euros, uns 22,45 euros més que en la mateixa setmana de 2021. A més dels particulars, l’encariment està afectant el teixit productiu. En algunes regions d’Espanya, la indústria, la pesca i el transport ja han hagut de cessar la seva activitat almenys de manera parcial a causa de l’increment dels combustibles.

En aquests moments d’alta volatilitat en els preus, la recaptació tributària que el Govern obté pel combustible ha estat criticada en l’última setmana per l’oposició. El precandidat a la presidència del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va assegurar ahir que “el Govern s’està folrant amb l’increment de la llum i de la gasolina” pel fet que la meitat del preu són imposats. La patronal de les gasolineres ha sol·licitat al seu torn, baixar l’IVA al 10% a fi de continuar sent competitius.

EL BUTÀ PUJA EL 5%, HASTA18,63 EUROS

Nova disposició. El preu màxim de la bombona de butà de 12,5 quilograms s’incrementarà un 4,96% a partir d’aquest dimarts, fins a situar-se en 18,63 euros. Així ho fixa una resolució publicada ahir en el Boletín Oficial del Estado, que especifica que el nou preu passa a ser de 121,6989 cèntims d’euro per quilogram, sense incloure impostos. La pujada es deu al fort ascens de les cotitzacions de la matèria primera (14,3%).

Facua. Consumidors en Acció adverteix que amb aquesta pujada, la bombona costarà un 33,5% més que fa un any, per la qual cosa demana al Govern que modifiqui els instruments de càlcul en la revisió de tarifes, a fi que “assegurin la protecció dels interessos econòmics dels consumidors”. L’associació recorda a més que es tracta de la segona vegada consecutiva en la qual el butà supera el seu màxim històric, després que al gener arribés als 17,76 euros.

Bono social. Per a compensar l’increment de preus, el Govern va aprovar a l’octubre de l’any passat una millora del bo social tèrmic amb càrrec als Pressupostos Generals d’aquest any. En virtut d’aquesta mesura, la compensació per als consumidors vulnerables, que depèn de la zona climàtica en què visquin, ha augmentat d’un mínim de 25 a 35 euros, l’equivalent a dues bombones. El màxim també ha pujat, de 123 a 370 euros.

Post A Comment