Espanya guanya el partit a Itàlia en l’espiral alcista del deute sobirà

La rapidesa amb què el BCE ha decidit pujar els tipus està provocant una alça accelerada de les rendibilitats dels bons sobirans en tota la zona euro. Ningú s’escapa, encara que la pressió sobre el deute italià està sent molt més intensa, fins al punt que en la comparativa amb el deute sobirà d’Espanya (també en el grup de països més endeutats de la zona euro) la bretxa del risc país de tots dos països s’ha eixamplat fins a màxims de març de 2020, en el moment més cru de l’esclat de la pandèmia.

El rendiment del bo espanyol a una dècada ha grimpat al 3,5%, màxims des de 2014. I l’italià se situa en el 4,73%, nivells sense precedents des de 2013. El repunt és compartit però més intens en l’italià, que suporta la pressió d’un endeutament del 150% sobre el PIB de l’economia italiana i la recent inquietud dels inversors, continguda de moment, davant la possible rebel·lia fiscal del nou govern de la ultradretana Geòrgia Meloni.

La diferència entre el rendiment del bo italià i l’espanyol a una dècada és de 124 punts bàsics, nivells no vists des de març de 2020. La prima de risc italiana, en 242 punts bàsics, supera el nivell de juny d’enguany, quan el BCE va començar a esbossar el seu pla antifragmentació. L’espanyola està en 118 punts bàsics.

Per al director d’anàlisi macroeconòmica de Pictet WM, “el deute d’Espanya sembla relativament estable. Hem vist una sorprenent disminució de la inflació subjacent fins a 6,2%,al setembre, el que la situa en un millor lloc en l’euro zona. És alguna cosa a encoratjador i a observar”. Segons afegeix l’economista de CaixaBank Research, “la situació política, l’impacte de la crisi energètica o fins i tot els fonaments macroeconòmics de llarg termini (creixement potencial o nivell de deute) són diferents entre països i, com a tal, les primes de risc perifèriques revelen nivells i sensibilitats diferents”.

2023, ANY ELECTORAL A ESPANYA

Des de l’agència de ràting Scope destaquen “el perfil saludable” del deute sobirà espanyol i afirmen que portarà temps que l’alça de les rendibilitats repercuteixi plenament en el cost del servei del deute públic espanyol, tenint en compte que la vida mitjana del deute és de gairebé 8 anys. Sí que adverteixen en tot cas de riscos polítics, com la divergència en matèria fiscal entre el Govern central i diverses comunitats autònomes, més encara en el context de les eleccions generals del pròxim any. “La proximitat de les eleccions legislatives a la fi de 2023 implicarà inestabilitat política i podria incidir negativament en la disciplina pressupostària”, comenta la responsable de gestió de carteres per a Ibèria de Julius Baer.

D’antuvi, l’alça de les primes de risc perifèriques, i especialment de la italiana, no és observada amb excessiva inquietud pel BCE, que ha renunciat a intensificar la compra de deute italià que li permet la reinversió dels venciments del programa PEPP.

Segons explica “el BCE no ha utilitzat la flexibilitat de les reinversions PEPP els dos últims mesos, agost i setembre. En aquest període les compres netes de deute italià han estat negatives en 1.200 milions d’euros. Aquesta falta d’intervenció suggereix que el BCE considera que la fixació de preus del deute en els mercats és bastant ordenada ara com ara”. “Sembla que els inversors estan donant a Itàlia i al BCE el benefici del dubte”, afegeix.

LA CALMA DEL BCE

La reinversió dels venciments del programa extraordianrio antipandèmia (PEPP) és la primera línia d’intervenció amb què compta el BCE per a prevenir la fragmentació financera en la zona euro i no estaria per tant apurant aquesta via. L’altra, encara per descobrir, és el programa antifragmentació (TPI per les seves sigles en anglès) anunciat al juliol i la sola existència del qual estaria de moment servint per a evitar un avanç desbocat de les primes de risc mentre pugen els tipus.

En opinió de l’economista cap per a EMEA de S&P, en el mercat de deute europeu s’està produint “una repreciación desordenada però sense fragmentació excessiva, els instruments actuals són suficients”.

També coincideix que, malgrat els repunts en la rendibilitat dels bons perifèrics, encara persisteix l’efecte tranquil·litzador de l’anunci del programa antifragmentació del BCE. “És un element que encara continua evitant uns nivells de primes de risc més elevades”, explica. A pesar que tant el BCE com el mercat hagin elevat el llindar del dolor per al deute italià, Itàlia és en tot cas el gran candidado per a estrenar el TPI. El seu ús implicaria, això sí, una condicionalitat que l’executiu de Meloni hauria d’assumir.

Post A Comment