Espanya espera que el pla del BCE no exigeixi més condicions per a la compra de deute

La presidenta del BCE hauria volgut passar el testimoni de l’impuls a l’economia europea als governs de la zona euro una vegada passada la pandèmia, però no podrà ser. Christine Lagarde està en primera línia de la lluita contra la inflació i a més afronta el repte d’evitar que les primes de risc dels països més endeutats (encara més després del covid-19) es desboquin a mesura que van pujant els tipus d’interès. Lagarde es va reunir ahir amb els ministres de finances dels països de la zona euro, a penes unes hores després de la reunió extraordinària que va mantenir el Consell de Govern del BCE i en la qual es va decidir la creació, accelerada, d’una nova eina amb la qual evitar futures crisis de deute. Amb la qual, en definitiva, tornar a comprar deute d’Itàlia o Espanya si els seus primeres risc entren en zona de perill.

La presidenta del BCE no va concretar detalls davant l’Eurogrup però sí que va advertir del risc “seriós” de fragmentació financera i de la voluntat ferma del BCE d’actuar enfront d’això. Va iniciar així el debat sobre el disseny d’una nova eina de política monetària que tindrà també una important dimensió política. No en va, el seu disseny estaria associat a una certa condicionalitat, per la qual els països beneficiats haurien de comprometre’s a determinades reformes, encara que no gaire més estrictes dels compromisos que ara es demanen per a accedir als fons Next Generation, segons fonts financeres.

En l’esclat de la pandèmia, la coordinació entre els ingents estímuls monetaris del BCE i l’elevada despesa pública va servir per a contenir la urpada del covid. Ara, amb la urgència de combatre la inflació, el BCE buscarà també l’acord per a intentar aconseguir la quadratura del cercle: pujar tipus sense que això afecti la sostenibilitat del deute; frenar els preus i aconseguir al mateix temps que noves compres de deute no facin malbé aquest efecte.

El retorn a la disciplina fiscal, amb la qual garantir aquesta sostenibilitat del deute, va estar ahir en el centre del debat de l’Eurogrup. I Alemanya va tornar a posar el focus en el control dels comptes públics, solo poc després que Brussel·les hagi proposat als països de la UE la pròrroga de la suspensió de les regles fiscals de deute i dèficit públic durant un any més, fins a 2024.

El ministre alemany de finances, Christian Lindner, va assegurar que si bé el BCE té la “responsabilitat de lluitar contra la inflació”, la dels governs, “inclòs l’alemany”, és “reduir els dèficit pressupostaris i tornar a una senda fiable de reducció de deute” per a “salvaguardar la confiança dels mercats i l’estabilitat fiscal”. Linder a més va llevar ferro a l’alça de les primes dels últims dies. “No hi ha necessitat que ningú es posi nerviós”, va afegir. El ministre de finances d’Àustria, Magnus Brunner, també va instar els països més endeutats a “posar els seus comptes en ordre” i sí que va reconèixer estar “molt preocupat” per l’increment de les primes de risc.

La ministra espanyola d’economia, Nadia Calviño, sí que va qualificar de “bona notícia” que el BCE hagi actuat “amb tanta determinació i eficàcia” per a garantir “l’estabilitat financera” en l’eurozona i “evitar qualsevol episodi de fragmentació en els mercats de deute públic”, alguna cosa que”ha de ser una prioritat en aquest moment”, marcat per la “incertesa i la volatilitat” de la guerra d’Ucraïna. I molt més explícit va ser el titular d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, que ahir va descartar rotundament que el nou mecanisme que prepara el BCE vagi a portar aparellades noves i exigents condicions als països que accedeixin a aquesta futura eina. Va apostar clarament per una mena de condicionalitat tova que podria estar vinculada a l’actual Pla de Recuperació i Resiliència que ja recull les reformes estructurals que han de complir els Estats que es beneficien d’ell. “No entenc quina altra condicionalitat podria haver-hi”, va assegurar Escrivá, qui anys enrere va ser cap de la divisió de política monetària del BCE.

Fonts de l’executiu espanyol afegeixen que Espanya està complint de manera efectiva amb els requisits per a rebre els fons Next Generation i defensen que la prima de risc espanyola, malgrat el seu ascens, no ha aconseguit un nivell de perill. Des d’Itàlia, el governador del seu banc central, Ignazio Visco, defensava ahir que la italiana hauria d’estar en els 150 punts pels fonamentals de la seva economia i que el càstig és exagerat.

EL PROGRAMA OMT QUE NINGÚ VOLDRIA I MAI ES VA ACTIVAR

El programa OMT (Outright Monetary Transactions) és una de les eines amb les quals compta el BCE per a reaccionar en moments de crisis, encara que res fa pensar que la nova fórmula en la qual està treballant la institució vagi a ser una rèplica. Aquest programa va ser llançat per Mario Draghi en 2012 , amb la finalitat de prestar ajuda a països concrets que haguessin perdut el seu accés al mercat de capitals.

El BCE només compraria bons de països rescatats o que haguessin sol·licitat ajuda financera a través dels mecanismes europeus de rescat EFSF (Fons Europeu d’Estabilització Financera) i MEDE (Mecanisme Europeu d’Estabilitat). Mai va arribar a activar-se i d’haver succeït, la seva condicionalitat hauria estat màxima, la pròpia d’un rescat.

Post A Comment