Els falcons del BCE

La decisió que avui prengui el Consell de Govern del BCE sobre els tipus d’interès serà una de les més difícils dels darrers temps. Aquesta vegada la seva presidenta Christine Lagarde, portaveu habitual de la posició de consens de la institució, ha anat apuntant que totes les opcions estan sobre la taula, deixant per primera vegada oberta la porta a una pausa a les pujades que s’han anat succeint sense fre des de juliol del 2022. Però Lagarde no ha deixat d’insistir en tot cas que la inflació continua sent massa alta, sense donar a entendre en cap moment que els preus s’hagin estabilitzat al nivell desitjat pel BCE.

El BCE es debat per tant entre deixar sense canvis el preu dels diners (cosa que aniria acompanyada d’un missatge de duresa i l’opció d’una pujada de tipus posterior) o decidir un nou augment, que ja podria ser l’últim, amb el que apuntalar la recerca de l’estabilitat de preus, en espera que les alces de tipus acumulades tinguin l’efecte complet. Són opcions totes dues en què no perdre de vista l’objectiu suprem de control de la inflació, més enllà del mal que els tipus més alts ja estan causant el creixement.

Però l’intens debat que ahir va començar el Consell de Govern del BCE i continua avui no comptarà amb el vot decisiu d?importants falcons, coneguts defensors d’una política monetària dura que doni prioritat a combatre la inflació davant el creixement . Així, d’acord amb el sistema de rotació dels drets de vot al Consell de Govern, a la reunió d’avui no podran participar a la votació el president del Bundesbank, Joaquim Nagel, el governador del Banc de Bèlgica, Pierre Wunsch, ni el d’Estònia, Madis Müller.Tots tres se situen a l’ala dura del BCE, tot i que el primer és el falcó amb més influència a la institució (sense comptar l’alemanya Isabel Schnabel, que com a membre del comitè executiu del BCE té sempre dret a vot), juntament a l’holandès Klaas Knot i el belga Wunsch.

Tampoc votaran a la reunió d’avui els representants d’Irlanda (a mig camí entre falcons i coloms) i Grècia, el governador de la qual Yannis Stournaras figura al grup dels més ferms defensors d’una política monetària més suau. Les tornes tornaran a canviar al Consell de Govern del 26 d’octubre, quan els que es quedaran sense votar seran majoritàriament reconeguts coloms, com els governadors dels bancs centrals d’Espanya, Grècia i Xipre, a més d’Irlanda i Croàcia.

Per a l’analista d’economia europea d’abril, el fet que diversos membres de l’ala dura del BCE no puguin votar avui afavoreix una majoria a favor de mantenir sense canvis els tipus. “Considerem que serà el més probable, tot i que encara hi ha moltes possibilitats que hi hagi una pujada. Aquesta mesura podria agreujar una recessió que, al nostre parer, ja està en marxa”, assenyala.

Per a José Manuel Amor, més enllà de qui voti avui al Consell de Govern i partint que Lagarde té una posició molt més neutral (i menys imperativa) de la que Draghi tenia al seu moment, tot depèn de si el BCE creu que els dades d’inflació permeten aturar les pujades o no. “Nosaltres pensem que avui decidiran una nova pujada. Té més lògica i dóna un missatge més clar davant de la inflació que mantenir els tipus sense canvis i llançar un missatge de duresa de cara a més endavant”, explica.

El BCE també actualitzarà avui les previsions econòmiques per a la zona euro. I juntament amb l’ajust a la baixa que s’espera per al PIB, també es preveu que en revisi l’alça el pronòstic per a la inflació. Segons va avançar ahir l’agència Reuters, la nova previsió per al 2024 seria d?un IPC superior al 3%, per sobre de la taxa del 3% de les estimacions del juny. Aquest ajustament va disparar les expectatives sobre els tipus per a la cita d’avui, que van fer un gir radical davant del que han anat apuntant els futurs els últims dies. Així, els inversors donen ara una probabilitat del 68% a una pujada del preu dels diners avui en 25 punts bàsics més, davant el 40% de probabilitats que concedien dilluns i el 25% de fa una setmana.

“Pot ser que el BCE hagi desconnectat el pilot automàtic, però la inflació continua sent elevada, per la qual cosa seguim esperant una altra pujada dels tipus al setembre”, conclou el director de renda fixa d’Allianz GI.

Les expectatives d’inflació es mantenen persistentment elevades i el creixement salarial negociat al límit del 4% interanual no té precedents a la història de l’euro. Això suposa una clara amenaça per a l’estabilitat de preus a mitjà termini i, per tant, un enduriment monetari”, reconeix l’economista sènior a Generali Investments. Tot i això, l’expert també destaca que les últimes dades d’activitat, com els índexs PMI i la revisió del creixement del segon trimestre (del 0,3% estimat en principi al 0,1%), han sorprès a la baixa i portaran al BCE a revisar dràsticament les perspectives de creixement. En les previsions del mes de juny, Lagarde va estimar un augment del PIB a la zona euro del 0,9% i de l’1,5% el 2024.