El mercat de deute
Sembla que els bancs centrals han arribat al punt final a la intensa escalada de tipus d’interès iniciada ja fa més d’un any i mig. Aquesta és la lectura que han fet els inversors després de les darreres reunions de la Fed i del BCE i que es trasllueix en les declaracions dels seus respectius presidents, que es resisteixen en tot cas a reconèixer que el preu dels diners està definitivament al punt desitjat . Els missatges, i la interpretació posterior del mercat, han afavorit un descens de les rendibilitats dels bons, que s’havien disparat a màxims de més d’una dècada. Però malgrat l’estabilitat que han recobrat les últimes setmanes, el potencial per a nous descensos en aquestes rendibilitats és escàs i afronta un obstacle afegit: l’allau d’emissions de deute sobirà que s’esperen el 2024.
El veritable tret de sortida per a la caiguda en el rendiment dels bons arribarà quan els bancs centrals donin clars senyals per a una baixada de tipus. Però aquest moment no es preveu fins a almenys la segona meitat del proper any. Mentrestant, l’abundància d’emissions sobiranes el 2024 seran un factor que jugarà a curt termini contra la baixada a la rendibilitat dels bons. Encara que no hi hagi noves pujades dels tipus d’interès.
Segons explica l’economista a Pictet WM, “la rendibilitat a venciment dels bons del Tresor dels EUA pot seguir estructuralment alta, donada la política de tipus d’interès alts més temps, la incertesa macroeconòmica i el dèficit fiscal nord-americà creixent, que pot requerir afegir oferta de bons durant el 2024, amb un pes més gran de les emissions a més llarg termini respecte a les lletres del Tresor a curt termini”. El dèficit fiscal dels Estats Units es va elevar l’any fiscal 2023, tancat el setembre passat, a 1,7 bilions de dòlars, davant els 1,4 bilions de l’any anterior.
A Citi calculen que l’emissió net de deute sobirà de les economies occidentals (EUA, zona euro i Regne Unit) s’elevi el 14% el 2024, per sobre del 8% de mitjana d’augment que es va registrar anualment 2021 i 2023. El dèficit públic dels EUA serà sens dubte un poderós motiu per augmentar les emissions de deute i és una de les causes per les quals Moody’s acaba de rebaixar la perspectiva del rating sobirà nord-americà d’estable a negativa. Moody’s està ara més a prop de sumar-se a les altres dues grans agències de rating (S&P i Fitch), que ja han retirat als EUA la màxima qualificació financera de triple A. “El mercat està preocupat des de l’acord temporal al juny per elevar el sostre del deute federal, atès el possible augment d’emissions de bons del Tresor dels EUA, davant el dèficit federal més gran”, afegeix des de Pictet.
L’agència Standard & Poor’s també destaca que “és probable que les rendibilitats del deute sobirà dels EUA es mantinguin elevades a curt termini”. L’agència apunta com a factors a aquesta pèrdua de la triple A a càrrec de dues agències, als elevats tipus d’interès, les dificultats per negociar el sostre de deute i la polarització política. Esmenta a més que “un creixement econòmic molt sòlid està reduint la demanda de bons”. Afegeix de fet que “la demanda de bons nord-americans està canviant”.
L’agència assenyala que algunes de les principals forquilles de deute dels EUA (la Fed, la Xina i el Japó) estan reduint la seva cartera en els dotze últims mesos en més del 10%, al tancament del primer semestre. I afegeix que la tinença de deute en mans de la Fed continuarà disminuint, alhora que s’anirà reforçant la demanda domèstica. “Encara que aquesta creixent demanda reclama rendibilitats més altes”, avisa.
DeuTE net europeU
Per a la zona euro, la tensió sobre els bons tampoc afluixarà en el termini més curt, tot i que el context és diferent. L’experta de BBVA Research explica que l’emissió de deute sobirà de les principals economies de la zona euro s’elevarà el 2024 a 1,25 bilions d’euros. Sumant les emissions de la Comissió Europea per finançar el programa Next Generation, la quantia puja a 1,4 bilions, el 5% més que el 2023. En termes nets, però, descomptant els venciments, hi haurà un descens d’entre el 5% i el 10%, reflex dels esforços per reduir el dèficit i el grau d’endeutament acumulat després de la pandèmia. “El bo alemany a 10 anys podria pujar al 3% a la primera part del 2024 i el dels EUA, al 4,8%. L’augment de les emissions brutes pesarà al mercat però no gaire, les rendibilitats ja baixaran amb més decisió quan estigui clar el camí de rebaixes de tipus”, assenyala.
La zona euro ja encaixarà aquest any l’impacte de la fi de les reinversions de deute del programa APP del BCE, que suposa que el banc central deixa de comprar fins a 300.000 milions d’euros en deute públic i privat. “El mercat ja ha descomptat aquest efecte i en bona part també la fi de la reinversió del programa PEPP. Els inversors domèstics estan assumint les compres que deixa de fer el BCE”, afegeix. L’exercici d’allargar la vida mitjana del deute permetrà contenir l’endeutament net.