El llarg camí de Catalunya per finançar-se

El nou mandat de Pedro Sánchez com a president del Govern arrenca amb un important compromís financer davant de les comunitats autònomes, dirigit especialment a Catalunya, on el suport dels partits independentistes ha estat determinant per a la seva investidura. Sánchez s’ha compromès a assumir part del deute de les comunitats autònomes ia reformar el sistema de finançament autonòmic, dos focus d’actuació clau perquè les autonomies puguin aspirar amb cert realisme a la seva emancipació financera de l’Estat, un estatus que de moment gaudeixen només unes poques.

L’accés al mercat de capitals és actualment terreny vedat per a la majoria de comunitats autònomes i pràcticament una entelèquia per a les més endeutades, Catalunya i el País Valencià. Des de començament d’any, només han llançat emissions de deute Madrid, Andalusia, Galícia, País Basc i Castella i Lleó.

A les negociacions per a la investidura de Sánchez, Catalunya ha aconseguit una important concessió, la condonació de 15.000 milions d’euros de deute contret amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), el mecanisme creat el 2012 amb què s’ha facilitat des d’aleshores una finançament a un cost assequible a les comunitats autònomes. El Govern assegura que a aquesta condonació es podran acollir la resta d’autonomies endeutades amb el FLA, en termes que encara no se saben i després que les governades pel PP ja hagin declinat sumar-s’hi.

Per a Catalunya serà un primer pas decisiu per avançar cap a una autonomia financera més gran, però clarament insuficient per emancipar-se del finançament de l’Estat. Només el 2024, Catalunya afronta el volum més gran de venciments de deute entre les comunitats autònomes, per 8.112 milions d’euros, seguida dels 7.091 milions de la Comunitat Valenciana. “La condonació del deute permetrà a Catalunya millorar-ne la solvència però és insuficient per acudir al mercat amb garanties. Les autonomies que es financen amb emissions de deute tenen una presència continuada al mercat, fonamentals molt millors i nivells d’endeutament molt inferiors als de Catalunya”, explica César Cantalapiedra, soci i director de l’àrea de finances públiques d’Afi.

La condonació de 15.000 milions d’euros de deute de Catalunya amb l’FLA reduirà la ràtio de deute sobre ingressos corrents del 280% al 230%, segons estimen a l’agència de rating Scope. Però aquesta ràtio continua estant lluny de la mitjana nacional, que el 2022 era del 180%. A la Comunitat València és del 260% i del 225% a Múrcia, afegeixen des d’AFI, dues comunitats més per tant molt lluny de poder finançar-se en el mercat.

“Catalunya no té ara cap possibilitat de llençar una emissió pública de deute. Potser sí que una emissió privada si la comprés alguna entitat catalana. Fa anys que temptegen la possibilitat d’emetre però cap inversor estranger comprarà deute català si no és clar qui el pagarà”, explica el responsable de mercat de capitals d’un banc. A parer seu, l’accés de Catalunya al mercat afronta el llast de la incertesa que planteja l’independentisme i l’obstacle, obvi i quantificable, d’una qualificació financera negativa. Moodys concedeix a Catalunya un rating de Ba1, per sota del grau d’inversió i Fitch sí que li atorga un rating de BBB-, al límit del grau d’inversió, si bé és gràcies al suport del FLA en el finançament, una metodologia que aplica per la resta dautonomies.

Fonts financeres reconeixen que una emissió de deute català al mercat comportaria un fort missatge polític, d’emancipació del finançament de l’Estat. Però la realitat financera de Catalunya encara no ho permet, segons coincideixen a assenyalar els experts. “És clau tenir en compte que la pressió dels interessos del 2% de Catalunya el 2022 va ser relativament moderada en comparació amb l’interès mitjà del 3% de la Comunitat de Madrid, malgrat que la ràtio deute/ingressos de Madrid és més baix (160%). El fàcil accés de Madrid als mercats financers contrasta amb la dependència de Catalunya dels préstecs de l’FLA. Al voltant del 85% del deute la presa prestada de l’Administració central”, explica el director de qualificacions sobiranes de Scope Ratings. De fet, Catalunya, igual que la resta d’autonomies que s’endeuten a través del FLA, continua gaudint d’interessos molt favorables.

TipUS mITJÀ del 3,44%

Segons estimen a AFI, el tipus mitjà a què l’Estat presta diners a les autonomies a través de l’FLA és aquest any del 3,44%, davant l’1,65% de mitjana l’any passat, un augment que reflecteix la intensa pujada de els tipus dinterès per part del BCE i que també ha encarit el cost de finançament del Tresor. Aquest 3,44% és a un termini estimat de set o vuit anys, ja que els préstecs de l’FLA són a 12 anys però amb carència en els quatre primers, en què la comunitat autònoma només paga els interessos.

El mercat demana ara una rendibilitat al deute del Tresor espanyol a set anys del 3,32%. Però si una comunitat autònoma emet deute al mercat, hi ha un límit en el tipus d’interès que pot arribar a pagar als inversors. No pot superar els 50 punts bàsics sobre la rendibilitat del bo sobirà del Tresor de referència, un topall que les comunitats sota el paraigua del FLA haurien de depassar per poder vendre el seu paper. Especialment les més endeutades com Catalunya o València. “Les emissions públiques que han realitzat les comunitats autònomes aquest any han pagat entre 20 i 30 punts bàsics sobre el Tresor”, expliquen.

L’any que ve promet en tot cas ser més propici per a les finances autonòmiques. L’Estat els lliurarà la liquidació corresponent, d’acord amb l’esquema de finançament autonòmic, al 2022, fet que suposarà un notable ingrés extraordinari per a les autonomies, gràcies a la recaptació més gran aconseguida per l’Estat. A AFI estimen aquesta quantia en 20.000 milions d’euros, a repartir entre les autonomies. “Les comunitats estaran en millor situació financera, serà un recurs molt potent, però no resol el problema del finançament autonòmic. Cal donar previsibilitat a mitjà i llarg termini”, insisteix Cantalapiedra. “En lloc d’operacions de deute individuals, una reforma integral del sistema espanyol de finançament autonòmic presentaria una major oportunitat per millorar les finances, beneficiant potencialment regions com Catalunya o València en garantir el seu retorn als mercats de capitals de forma sostenible”, afegeixen a Scope.