El deute del segle perd fins a un 70% per l’escalada dels tipus d’interès

Els anys de tipus d’interès ancorats en zona de mínims van ser un somni per a empreses i Governs, que van aconseguir finançar-se a tipus molt baixos i que van aprofitar a més per a allargar la vida mitjana del seu passiu amb venciments a més llarg termini. Els emissors van arribar a col·locar deute a tipus negatius i fins i tot van realitzar emissions a 100 anys. Ara aquestes acumulen enfonsaments de fins al 70% des dels seus màxims.

L’època daurada del finançament barat va acabar fa mesos davant l’agressiva pujada del preu del diner que estan executant els bancs centrals per a acabar amb la desaforada inflació. La situació està obligant empreses i Administracions públiques a pagar més per col·locar el seu paper en el mercat o per a refinançar emissions ja existents.

L’expectativa de diners barats, baixa inflació i reduït creixement econòmic va portar als emissors a tantejar col·locacions de deute amb venciments ultralargos que van arribar fins i tot als 100 anys. Els inversors –especialment asseguradores i grans fons de pensions com el del Japó o el de Noruega– van fiar a la solvència econòmica d’empreses i Administracions públiques amb bones qualificacions creditícies els seus diners amb l’esperança de rebre un cupó anual durant tota la vida del bo.

Països com Àustria, Irlanda o Bèlgica van optar per emetre deute a 100 anys, encoratjats per l’interès dels inversors per a aconseguir esgarrapar una mica de rendibilitat en la renda fixa, per nímia que fora, i per les ingents compres de bons realitzades pel Banc Central Europeu per a dotar de liquiditat al mercat.

En el cas d’Irlanda i Bèlgica les col·locacions van ser de caràcter privat entre grans inversors. Dublín va col·locar 100 milions en 2016 (només dos anys després de donar per finalitzat el seu rescat financer per part del FMI i la UE) a un interès del 2,35%. Brussel·les, per part seva, va captar 50 milions a un interès del 2,5%.

Àustria si que va optar per acudir al mercat i va col·locar 3.500 milions d’euros en 2017 amb un cupó del 2,1%. Una aposta que va repetir tres anys després en emetre 2.000 milions en deute amb venciment en 2120 i un cupó del 0,85% (que ha ampliat fins a tenir en circulació un total de 4.400 milions d’euros, segons dades recopilades per Bloomberg).

El deute amb venciment en 2117 va arribar a cotitzar al 235% del seu nominal al novembre de 2020 –coincidint amb l’anunci de l’efectivitat de les primeres vacunes contra el Covid–, però s’ha desplomat fins a cotitzar en el 69,3%. Només en el que va d’any el seu preu retrocedeix un 54,5%. Per contra, la seva rendibilitat, que transcorre de manera inversa al preu, ha passat del 1,2% de l’arrencada d’any al 3,1%.

Tampoc es deslliuren d’aquesta caiguda els bons col·locats per Itàlia, Espanya i França a 50 anys encoratjats per l’apetit dels inversors de deute a terminis ultralargos amb els quals esgarrapar una mica de rendibilitat i l’afany dels Governs per continuar abaratint el cost de finançament del seu deute. El preu del bo espanyol amb venciment en 2071 cotitza al 45,7% del seu nominal i la seva rendibilitat ha passat del 1,8% a fregar el 4% en 2022. El Tresor va aprofitar al febrer de 2021 les ingents compres de deute del BCE en el mercat primari i el secundari per a col·locar 5.000 milions d’euros a un interès del 1,45% –alguna cosa que ja havia fet prèviament en 2014 i 2016–.

Un càstig similar al que registra l’emissió a 50 anys que va fer al mateix temps França –que va posar en el mercat 7.000 milions d’euros– i que perd un 62,5% des de màxims, i els 5.000 milions que va col·locar Itàlia amb venciment en 2071 al 2,15%.

Altres països com els Estats Units es van plantejar realitzar aquest tipus de col·locacions a tan llarg termini, si bé el Tresor estatunidenc no va trobar interès per part dels grans inversors institucionals i va optar per mantenir les seves emissions més longeves en 30 anys.

L’apetit mostrat entre 2014 i 2021 pels inversors cap als venciments ultralargos del deute va tenir el seu impacte a Amèrica Llatina, on economies com la mexicana o l’argentina van aconseguir col·locar deute a 100 anys entre els inversors.

l’Argentina, després de 15 anys fora dels mercats internacionals per l’impagament del seu deute, va aconseguir en 2017 vendre 2.750 milions de dòlars en bons amb venciment en 2117 pagant, això sí, un cupó del 7,125%.

En 2014 va fer el propi Mèxic en col·locar 1.000 milions de lliures esterlines a un cupó del 5,25% anual. El seu preu cau un 29,5% des de llavors i un 42% des que toqués màxims.

LES EMPRESES AMB DEUTE A MOLT LLARG TERMINI

Europa. Energètiques com EDF o Engie i farmacèutiques com Bayer van llançar deute centenari per a finançar-se. El bo de EDF a 100 anys cau un 18% des del seu màxim i el de Engie, un 25%. El de Bayer a 50 anys emès enguany es deixa ja un 20,3%.

el Brasil. Petrobras va col·locar en 2015 bons a 100 anys per import de 2.500 milions de dòlars. Va pagar un interès del 8,45%.

els Estats Units. Empreses com Disney o Coca-Cola són algunes de les companyies estatunidenques que compten amb emissions a tan llarg termini. Si bé, són bons poc líquids.

Post A Comment