El deute amb interès negatiu de les signatures de l’Ibex minva un 40% en 14 mesos

El repunt de les rendibilitats del deute sobirà i l’expectativa de pujada de tipus per part de la Reserva Federal dels Estats Units i el Banc Central Europeu estan fent malbé la il·lusió de les emissions corporatives amb tipus negatius. Les empreses de l’Ibex han vist com les seves emissions amb rendibilitats negatives han caigut fins als 71.513,5 milions d’euros, segons dades de Bloomberg. Això és, si els inversors mantinguessin aquests bons fins al seu venciment recuperarien menys del que van pagar per ells quan els van adquirir.

En els últims 14 mesos aquesta quantia s’ha reduït en un 40% i és previsible que continuï minvant fins a desaparèixer del mapa davant el venciment de les emissions i en un context marcat per la fi de l’era dels tipus d’interès ultrabajos. Santander ha estat l’entitat que més deute amb rendibilitats negatives ha vist esfumar-se. Si al febrer de l’any passat sumava emissions per 76.015,8 milions d’euros en taxes per sota de zero, aquesta quantia s’ha reduït en un 84%, fins a situar-se en els 12.379 milions d’euros i ha passat de ser la signatura que més volum de passiu en negatiu tenia a ser la segona, superada per CaixaBank.

Aquest, acumula 33.675 milions de deute amb tipus negatius, un 29% menys, repartits en 17 emissions diferents. BBVA, per part seva, acumula 9.920 milions de passiu amb rendiments negatius en vuit emissions diferents, mentre que Bankinter compta amb 8.850 milions en 11 col·locacions. Sabadell manca ja d’emissions amb aquestes característiques.

La deuda con interés negativo de las firmas del Ibex mengua un 40% en 14 meses

En total, els bancs pasten el 90,6% de totes les emissions que encara cotitzen amb tipus negatius. Després d’ells se situen Iberdrola i Cellnex, amb quanties de deute amb interès per sota de zero de 1.700 i 1.650 milions, respectivament.

Per darrere se situa Telefónica, que pasta encara 1.489,7 milions d’euros de passiu en negatiu, i que ha passat de ser la quarta signatura de l’Ibex amb més deute en aquesta situació al febrer de 2021 a reduir-la en un 80,3% davant l’encariment del finançament en el mercat. També figuren grans empreses de l’Ibex com Inditex i Naturgy, al costat de Siemens Gamesa, Endesa, Aena o Grifols.

Per tipologia d’emissions, les de cèdules hipotecàries són les que més cotitzen en negatiu, en estar recolzades per actius de màxima qualitat de clients variats i que són considerades de baix risc.

Darrere de la fi de les emissions de deute amb tipus negatius està la pujada de les rendibilitats del deute sobirà a la calor de l’escalada de la inflació, que ha portat als bancs centrals a accelerar el procés de normalització monetària. Amb l’IPC dels Estats Units en el 8,5%, màxims des de 1981, el mercat espera que la Fed pugi tipus la setmana vinent en 50 punts bàsics, mentre hi ha veus dins del banc central que demanen fins i tot que l’alça sigui de 75 punts bàsics. Per part seva, els preus en la zona euro aconsegueixen el 7,5%, però el BCE (que ha reconegut per primera vegada que pujarà tipus enguany) reitera que els preus es moderaran en la recta final d’any i que el seu escenari de normalització de la política monetària és molt diferent al de la Fed.

Un entorn en el qual la pujada de les rendibilitats del deute (impulsat per la guerra a Ucraïna) ha portat al bo espanyol a deu anys a escalar al 1,8%, el deute sobirà alemany a una dècada ha arribat a fregar l’1% i el bo dels Estats Units amb venciment en 2032 amenaça amb tocar el 3%. Nivells que podrien afavorir una correcció en els mercats de renda variable i que de moment han provocat que les empreses tecnològiques enquadrades en el Nasdaq retrocedeixin un 19,6% l’any.

“La pujada de la inflació i les conseqüents reaccions dels bancs centrals, que provoquen l’actual volatilitat en tipus, al costat de la publicació de resultats empresarials (que fan que les Borses puguin trobar noves raons per a reaccionar amb un major component fonamental), al costat de l’evolució del conflicte i del Covid a la Xina marquen en l’actualitat de manera més clara el que passa en el mercat secundari en tots els formats de deute”, reconeix el responsable de mercat de capitals de Natixis a Espanya.

El fenomen de les emissions amb tipus en negatiu va sorgir quan el BCE va retallar per primera sota zero, el -0,1%, la facilitat de dipòsit, al juny de 2014.

COMPTE ENRERE PER A LA SEVA DESAPARICIÓ

Xifres minvants. L’import de deute en negatiu de la zona euro ha caigut en picat des dels 10 bilions d’euros de desembre de 2020 als 300.000 milions d’euros actuals davant l’expectativa que l’era dels tipus d’interès en negatiu acabi a la fi d’enguany. El consens de mercat preveu que la taxa de dipòsit del BCE a la banca grimpi del -0,5% actual a fins al 1,5% a la fi de 2023.

Deute global. La suma de deute global en negatiu minva dia rere dia i se situa ja per sota dels 3 bilions de dòlars, enfront dels 18,38 bilions de dòlars (16,1 bilions d’euros) que va arribar a aconseguir al desembre de 2020. Els programes de compra d’actius desplegats pels bancs centrals per a impulsar la recuperació i contenir el repunt dels costos després de l’esclat de la pandèmia del Covid-19 van ser els grans motors per a aquests rècords.

Post A Comment