El cost de finançament del Tresor espanyol augmenta a nivells de 2018

Els rendiments del deute sobirà de la zona euro registren una intensa pujada l’any, que s’ha accelerat en els últims dies davant els senyals del BCE (les més clares fins al moment) que els tipus d’interès pujaran en 2022, la qual cosa està encarint a gran velocitat el cost de finançament dels estats. El cost de les noves emissions del Tresor ha passat del -0,04% de 2021 (en negatiu per primera vegada) al 0,39% actual.

El seu increment retorna el cost de finançament de l’Estat a nivells que no es recordaven des de 2018, en què es va situar de mitjana en el 0,64%. Aquest encariment té un clar reflex en l’evolució del bo espanyol a 10 anys, el rendiment dels quals és referència per a fixar la prima de risc, ara al caient dels 100 punts bàsics. Va finalitzar l’any passat en el 0,565% i ha grimpat al 1,85%. Divendres passat va depassar per primera vegada des de 2015 el 1,9%, després que Christine Lagarde reconegués per primera vegada que és molt probable que els tipus pugin en la zona euro abans que acabi l’any.

L’alça de rendibilitats del deute és comú als bons sobirans i està encarint el cost de finançament en el conjunt de la zona euro. En el cas del Tresor espanyol, encara que les noves emissions són més cares, també s’està reduint lleugerament el cost del saldo del total del deute en circulació, des del 1,64% de tancament de 2021 al 1,55%, nou mínim històric. El descens s’explica en la substitució de deute antic amb tipus molt més elevats per deute molt més barat. Un exemple evident és el venciment a la fi de gener d’un bo a 10 anys amb un interès del 5,85%, mentre que aquest mes el Tresor va llançar una emissió sindicada a aquest termini amb un cupó anual del 0,7%.

Fins al moment, el Tresor ha aconseguit captar el 37,2% del total de les emissions previstes per a l’any i un 38,8% de l’objectiu en emissions a mitjà i llarg termini. La institució està reforçant les emissions a més llarg termini, una estratègia que ja va posar en marxa en els pitjors moments de la crisi de deute sobirà, amb la qual vetllar per la sostenibilitat dels pagaments en un país amb un ràtio de deute sobre PIB en el 118,7%. Així, la vida mitjana del deute en circulació continua pujant en el que va d’any, dels 8 anys de 2021 als 8,1 actuals. I en les noves emissions, les de 10 anys són fins ara enguany el 38% del total, enfront del 30% de 2021.

Malgrat l’encariment del cost de finançament en 2022, inevitable davant les pujades de tipus que s’esperen i que el mercat xifra en fins a tres fins a final d’any, les noves emissions continuaran fent-se a un menor cost que el tipus mitjà del deute en circulació. A més, el Govern confia que l’efecte substitució del deute antic més car per noves emissions més barates permeti continuar reduint el pes dels interessos sobre el PIB i així ho preveu en els Pressupostos per a enguany. “El pes de les despeses financeres del deute de l’Estat sobre el PIB s’ha anat reduint malgrat l’increment del deute en circulació. Es preveu que aquesta senda descendent continuï en 2022 fins a arribar a nivells de 2011”, recull el document dels Pressupostos del passat octubre. En aquell any, aquest ràtio va superar el 2%.

En la seva recent revisió del ràting sobirà espanyol, l’agència S&P assenyalava que preveu que Espanya es financi enguany a una mitjana del 0,35%, xifra que ja ha quedat superada, o en tot cas per sota del cost mitjà del total de deute en circulació, que estima en 1,4% per a l’exercici. “Esperem que el cost del deute es mantingui per sota del PIB nominal fins a 2025”, assegurava al març S&P, que va millorar llavors la perspectiva del ràting de negativa a estable.

L’agència té una previsió d’alça del PIB espanyol del 6,1%, una de les més optimistes en el consens de mercat. De fet, el Govern revisarà a la baixa la seva previsió de creixement enguany, d’entrada en un 7% que la realitat està deixant en lletra morta. L’alça de desbocada dels preus, especialment pel cost de l’energia, ocasionarà la concessió de noves ajudes públiques, al que se suma una major despesa en defensa a raiz de la guerra d’Ucraïna. En definitiva, nous desafiaments per al finançament de l’Estat que podrien portar a un augment de les emissions previstes enguany.

Post A Comment