El BCE suggereix un nou fons comú europeu per donar més solidesa als bons de la UE

El debat sobre la creació d’un nou fons de deute de la UE, a imitació del programa SURE i del Next Generation, s’obre pas de signatura sigil·losa al club europeu ia més compta amb el vistiplau del BCE, que veu en aquest tipus d’instruments l’oportunitat d’anar construint un actiu de deute plenament comunitari, que s’assembli al màxim possible en qualitat creditícia al gran bo de referència de la regió, el bund alemany, segons assenyala el banc central en un estudi recent.

La UE ja va fer un salt de gegant en la seva integració financera arran de la pandèmia, quan va llançar el programa SURE per finançar prestacions per desocupació, i posteriorment el programa Next Generation, dotat amb més de 800.000 milions d’euros que es desemborsaran fins al 2026 i que la Comissió Europea va començar a finançar, per primera vegada amb càrrec al pressupost comunitari, en una emissió inicial el juny del 2021.

La guerra d’Ucraïna ha plantejat un nou i profund desafiament polític i econòmic a la UE amb implicacions a mitjà termini, ja que ha accelerat una transició cap a les energies netes que requerirà inversions multimilionàries per a les quals cal buscar finançament, a més de una factura inicial per a llars i empreses amb l’encariment de l’electricitat i els aliments. I és a causa d’aquesta creixent necessitat d’inversió i recursos públics per la qual cosa cala la idea de temptejar una mena de rèplica del Next Generation, en aquesta ocasió lligat a l’impacte de la guerra d’Ucraïna i la transició energètica.

“És probable que en algun moment la UE doni llum verda a algun nou mecanisme de finançament, com van ser SURE i Next Generation , aquesta vegada per pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna. Però és una cosa que, atès que funciona Europa, hauria de trigar algun temps a materialitzar-se”, assenyala Rubén Segura-Cayuela, economista en cap per a Europa de Bank of America.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va apuntar ahir al Fòrum de Davos com a actuació per al mitjà termini la creació d’ un “fons de sobirania” europeu que doni una “solució estructural” per impulsar la investigació, la innovació i els projectes industrials clau . El canceller alemany Olaf Scholz és un altre dels valedors d’un nou instrument financer comú, segons ha publicat recentment Bloomberg, amb qui encarar a més la competència que suposaran els subsidis a les energies netes que ha aprovat els EUA (una injecció per prop de 400.000 milions de dòlars dins de la llei per a la reducció de la inflació).

L’estratègia per no perdre el tren en la transformació industrial i tecnològica i el seu finançament serà tema de debat a la cimera de líders de la UE que se celebrarà a principis de febrer. La creació d’un nou fons de deute de la UE, que a Brussel·les ja ha començat a debatre’s, és vist amb bons ulls pel BCE quant a què suposaria un pas més cap a un veritable instrument de deute comú que a més reforçaria el perfil com actiu refugi dels bons que emet la UE i els posaria per fi al nivell del deute alemany, segons una anàlisi del banc central.

Des del seu llançament, aquests bons són vistos pels inversors com de gran qualitat creditícia, encara que no al nivell del deute alemany. El mercat els exigeix ​​una petita prima davant del bund, encara que inferior en tot cas a la que reclama a la resta de bons sobirans de la zona euro. La seva valoració tampoc arriba a l’estatus d’actiu lliure de risc: Moody’s sí que els concedeix la màxima qualificació (Aaa), però S&P els deixa un nivell per sota, a AA.

Durada finita

Per al BCE, segons una anàlisi publicada aquesta setmana, la perspectiva perquè els bons de la UE es converteixin en un autèntic actiu segur s’enfronta a l’obstacle que tant el programa SURE com el Next Generation estan plantejats com a respostes d’emergència a la pandèmia . I a diferència del deute alemany o dels EUA, per als quals l’inversor no veu un punt final, els bons vinculats a aquests programes tenen una data límit el 2058.

“Aquest venciment finit pot dissuadir els inversors d’establir una estratègia d’inversió a llarg termini en què els bons de la UE es considerin una part permanent de les carteres”, assenyala l’estudi elaborat per experts del BCE. Aquest obstacle “podria mitigar-se amb un programa addicional de bons recolzats amb el pressupost de la UE amb què esmorteir l’impacte econòmic de la guerra d’Ucraïna, com s’estava debatent a la UE”, afegeix l’informe.

Per al primer semestre, la Comissió Europea ja té prevista l’emissió de 80.000 milions d’euros en bons, 70.000 milions dels quals corresponen al finançament del Next Generation i 10.000 milions més a assistència financera per a Ucraïna. Actualment hi ha en circulació un volum de bons emesos per la UE per 331.000 milions, més de la meitat dels quals corresponen al Next Generation.

Post A Comment