El BCE reclama a la indústria de fons que elevi la seva liquiditat al 7,57%

El BCE continua prenent nota de les lliçons que va deixar la crisi de la pandèmia. Les turbulències financeres de la primavera de 2020 van deixar clar el poder dels fons d’inversió de multiplicar les pèrdues: els rembolsos massius van causar problemes de liquiditat que van impactar en els preus dels actius. Així, la liquiditat dels vehicles d’inversió i dels actius en els quals es posicionen és clau perquè les sacsejades del mercat no s’amplifiquin en excés.

La volatilitat del moment actual de mercat no és comparable a la de la primavera de 2020 i malgrat les turbulències, no han sorgit problemes de liquiditat com els de llavors. L’excepció està sent ara com ara el mercat de criptodivisas, on sí que hi ha hagut ja plataformes que han interromput les retirades de diners i fins i tot han acabat en fallida, com és el cas de Celsius.

Els reguladors segueixen de prop la liquiditat del mercat de fons i encara que no hi ha senyals d’alarma, els matalassos d’aquests productes d’inversió haurien de ser notablement superiors als actuals, segons el BCE. La institució acaba de publicar un informe sobre la qüestió en el qual estableix que el matalàs de liquiditat desitjable per a la indústria de fons de la zona euro és del 7,57%. Aquest nivell “és al voltant de quatre vegades la liquiditat mitjana de les carteres de fons d’inversió, sobre les que calibrem el nostre model”, explica el BCE en un document.

El supervisor insisteix que un matalàs macroprudencial de liquiditat pot contribuir a atenuar les vendes de bons. I confirma que les retirades de capital en els fons d’inversió té un “significatiu i persistent efecte advers en l’economia”. Així, per a atendre aquests reemborsaments, les gestores es veuen forçades a vendre actius en un mercat cada vegada menys líquid, un moviment que resulta especialment sensible en el deute sobirà. Més encara en un moment en què el BCE ha hagut de dissenyar un instrument específic per a evitar el repunt desordenat de les primes de risc.

El BCE pretén incidir així en la poderosa indústria dels fons d’inversió, el patrimoni de la qual s’ha disparat en els últims anys en gran manera gràcies a la injecció de liquiditat del propi banc central i que ara s’ha convertit en un poderós actor del sistema financer, clau també en el procés de transmissió de la política monetària. “La regulació conté amb èxit l’amplificació dels xocs financers i limita els seus efectes macroeconòmics adversos en un escenari semblant a l’episodi de març de 2020”, afegeix la institució que presideix Christine Lagarde.

La inquietud del BCE per la liquiditat de la indústria de fons de la zona euro ha tingut eco en les mesures dels reguladors de mercat nacionals i europeu, que han anat reclamant millores al sector arran de les turbulències financeres de la primavera de l’any de la pandèmia. A Espanya, la CNMV ha reclamat als fons que es desfacin de les posicions més poc líquides i que no acumulin posicions amb liquiditat reduïda, que a vegades el sector malvén per a afrontar les peticions de reemborsaments, contribuint a distorsionar encara més els preus de mercat.

En tot cas, la tendència és de reducció del pes en les carteres dels actius sense liquiditat, que ha caigut de manera consistent des del màxim del 9% de 2008 fins a un nivell que ronda l’1%. La liquiditat és de fet un dels grans atractius dels fons enfront d’altres productes d’inversió. El pagament del reemborsament al partícip ha de materialitzar-se per part de la gestora en el termini màxim de 72 hores.

MATALÀS EN MÀXIMS DE 2001

Gestors. Juliol va resultar ser un bon mes per als mercats financers, en la recta final dels quals els gestors de fons van poder posar a funcionar part de la liquiditat que havien acumulat fins llavors. De fet, l’enquesta de gestors de Bank of America, que va mostrar un fort pessimisme entre els inversors, revela que les posicions de liquiditat dels fons d’inversió a nivell global havien pujat al 6,1% des del 5,6% anterior, la qual cosa suposa aconseguir màxims des d’octubre de 2001. Les posicions llargues en liquiditat eren a més la quarta aposta més comuna entre els inversors, per darrere de l’aposta per l’alça del dòlar, de les matèries primeres i dels actius sostenibles.

Menor a Europa. Aquesta liquiditat en les carteres és inferior a Europa respecte al nivell global, segons mostra l’enquesta realitzada només entre gestors de fons europeus. En aquest cas, la liquiditat de juliol era del 5,6%, enfront del 5% del mes anterior.

Post A Comment