El BCE hace equilibrios ante su primera subida de tipos en 11 años

Les espases estan al capdamunt dins del Consell de Govern del Banc Central Europeu davant la primera pujada de tipus d’interès en la zona euro en 11 anys. La presidenta del BCE Christine Lagarde telegrafió nítidament al juny els seus plans per a una pujada de 25 punts bàsics al juliol i una alça superior al setembre si no s’aconseguia aplacar la inflació. Però la possibilitat d’un augment de 50 punts bàsics s’ha posat sobre la taula i, encara que és poc probable no és impensable, segons reconeix Bank of America.

“Un augment de 50 punts bàsics donaria un senyal que el consell de govern renega de la seva pròpia guia. Crearia dubtes sobre si es pot confiar en qualsevol altre compromís del banc central”, reconeixen en Citi, on incideixen en què “incomplir un compromís explícit sobre la magnitud de la pujada de tipus de juliol seria un mal auguri per a la confiança” en la nova eina antifragmentació.

Més consens hi ha sobre la pujada a realitzar al setembre. En Axa IM i Bank of America creuen que Lagarde hauria d’estar oberta a un moviment de més de 50 punts bàsics, depenent de la dinàmica de la inflació fins llavors. Un augment que en Janus Henderson apunten que també es podria aplicar en la cita d’octubre, per a moderar-se ja al desembre.

L’altre gran anunci que el mercat espera és la concreció de l’eina antifragmentació, amb la qual el BCE espera mantenir a ratlla les primes de risc perifèriques i evitar que la gradual retirada de les compres de deute i la tensió política a Itàlia passin factura als països més endeutats. El seu simple anunci va servir per a aplacar l’alça de les rendibilitats al juny però no ha contingut la volatilitat. Un bon exemple d’això va ser l’esdevingut ahir. La rendibilitat del deute espanyol a 10 anys, que en nivells intradía va caure 12 punts bàsics, va concloure sense canvis en el 2,48%. Per part seva, el deute italià, que en les primeres hores de negociació va arribar a baixar 16 punts després que Mario Draghi es mostrés disposat a seguir com a primer ministre, va reprendre la tendència alcista i va tancar en el 3,39%. El mercat espera que el mecanisme, batejat previsiblement TPM per les seves sigles en anglès (Transmission Protection Mechanism), sigui neutral quant al balanç i no augmenti el deute en cartera en un moment en el qual es busca just l’efecte contrari.

En Citi esperen que el mecanisme “proporcioni al BCE una potència de foc considerable. Esperem que el consell de govern estructuri el seu instrument amb l’objectiu d’evitar una expansió duradora del balanç, però una certa flexibilitat en el calendari de retorn del balanç a la seva grandària original faria que l’instrument fos molt poderós”. En la seva opinió, l’eina deu, més que per evitar la fragmentació de les primes de risc, la “dislocació”, entesa com un augment de la volatilitat, “acompanyada d’un esgotament de la liquiditat del mercat secundari i, possiblement, primari”. D’aquesta manera, no caldria activar-la immediatament.

Des de Pimco i Janus Henderson advoquen perquè el nou instrument sigui similar al OMT (que el BCE mai va arribar a activar), i que entri en funcionament quan el Consell de Govern estableixi que el mecanisme de transmissió de la política monetària està deteriorat i que seria il·limitat. “No creiem que el BCE difongui molts detalls i, per descomptat, no esperem que comuniqui els topalls dels diferencials o les estimacions del valor raonable dels diferencials dels països”, apunten des de Pimco. Totes dues gestores consideren també que la seva condicionalitat serà menor que la de la OMT i que podria estar vinculada al lliurament dels fons Next Generation. En Bank of America apunten que deuria a més centrar-se en els terminis més curts.

MÀXIMS ANUALS PER A l’EURÍBOR: 1,16%

Impacte en les hipoteques. El tipus de referència per a la majoria de les hipoteques variables va escalar ahir a màxims de l’any, al 1,164% en termes diaris. El càlcul mensual se situa ja en el 0,959%.

Euro. La divisa va continuar ahir el rebot després d’aconseguir la paritat amb el dòlar i es va situar en els 1,02 dòlars. Des de Janus Henderson esperen que els detalls sobre l’instrument antifragmentació suposin un alleujament a curt termini per a l’euro.

Post A Comment