El BCE entrarà en pèrdues pel pagament de les reserves a la banca i la pujada de tipus

El Banc Central Europeu (BCE) també està acusant en els seus comptes el gir radical de la seva política monetària. El banc central que dirigeix Christine Lagarde i el conjunt de l’Eurosistema  (que inclou als bancs nacionals dels països de l’euro) havien pastat en l’última dècada beneficis de 300.000 milions d’euros amb la compra d’actius i el cobrament d’interessos a la banca pel seu excés de liquiditat. La situació ha donat no obstant això una bolcada dràstica: el BCE ara ha de pagar a la banca per aquestes reserves un interès superior als ingressos que obté del cupó dels seus bons en cartera, en bona part adquirits a tipus negatiu i amb llarga durada. El resultat serà una pèrdua en el compte de resultats de la institució en 2022, segons reconeixen fonts del BCE.

L’entitat podrà recórrer als diners guardats en anys anteriors per a provisionar aquests números vermells, de manera que a efectes comptables la pèrdua neutralitzada. Però l’actual escenari de tipus d’interès més elevats i d’enorme  excés de liquiditat en la banca planteja tot un desafiament comptable per al mitjà termini, amb possibles implicacions en la política monetària i també en la política fiscal de la zona euro.

En principi, les pèrdues de 2022 no seran un condicionant per al BCE. Segons va assenyalar Lagarde en roda de premsa la setmana passada, “els bancs centrals poden operar malgrat trobar-se en una situació de pèrdues, i alguns d’ells també han operat amb fons propis negatius”. Les alces de tipus plantegen de fet una problemàtica comuna als bancs centrals i la Fed, el Banc Nacional de Suïssa i la Reserva Federal d’Austràlia ja han reconegut pèrdues.

Des del BCE expliquen que amb el temps, les pèrdues es reduiran ja que també augmentaran els ingressos que s’obtenen pels bons en cartera, amb rendibilitats més altes que les actuals. I avancen que les pèrdues també podrien ser menors si es redueixen els actius en balanç i disminueixen els dipòsits que els bancs comercials mantenen en els bancs centrals nacionals. En definitiva, si s’accelerés la reducció de balanç o es modifiqués la remuneració de la facilitat de dipòsit.

Si les pèrdues persisteixen, es podria accelerar la reducció de l’excés de liquiditat

En 2022, i mentre la taxa de dipòsit va estar en negatiu, l’Eurosistema (el BCE i els bancs centrals nacionals) va ingressar dels bancs pel seu excés de liquiditat al voltant de 10.000 milions d’euros. Però a mesura que la taxa de dipòsit ha pujat fins al 2% actual, ha hagut de pagar als bancs per aquesta liquiditat altres 13.000 milions d’euros, quantia que es preveu continuï creixent. El BCE ja ha aconseguit que la banca retorni en poc més d’un mes línies de liquiditat TLTRO per gairebé 750.000 milions d’euros, però l’excés de liquiditat és encara de 3,98 bilions d’euros.

POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES

Frederik Ducrozet, directora anàlisi macroeconòmica de Pictet WM, i Nadia Gharbi, economista de la signatura suïssa, adverteixen que “l’Eurosistema no es va crear per a remunerar grans reserves bancàries”. I calculen que fins i tot en un escenari de reducció més ràpida del balanç del BCE, majors reemborsaments de línies de liquiditat TLTRO o tipus d’interès menors, el BCE pot haver de pagar prop de 50.000 milions per les reserves bancàries en 2024. Després d’altres 70.000 milions en 2023.

Els experts de Pictet WM adverteixen que el BCE pot estar més exposat a riscos de tipus d’interès que altres bancs centrals, perquè ha comprat bons sobirans amb rendibilitats a venciment negatives i generat durant més de dos anys grans pèrdues per diferències entre els interessos negatius en els préstecs TLTRO als bancs i l’interès que els paga per les reserves bancàries. “Una perspectiva de pèrdues d’ingressos persistentment grans podria obligar el BCE a canviar la remuneració de les reserves bancàries i/o retirar liquiditat per altres mitjans”, afegeixen. Confien en tot cas que tals pèrdues podrien quedar “més que compensades pels beneficis passats, sent gestionables”.

En aquesta transició cap al retorn als beneficis sorgeix no obstant això l’espinosa qüestió de la capitalització del BCE, que podria quedar danyada per la deterioració del seu balanç. L’organisme ja va augmentar la seva capital en 5.000 milions d’euros al començament de la crisi de l’euro en 2010, amb les aportacions dels Governs dels països de l’euro.

El propi banc central reconeix ara la importància d’emprar part dels beneficis del passat per a constituir matalassos financers. És la salvaguarda per a la seva independència i per a evitar la necessitat d’una injecció de capital públic que sens dubte generaria controvèrsia política. “El principi d’independència financera implica que els bancs centrals nacionals sempre han d’estar prou capitalitzats”, reconeix l’autoritat monetària.

US DESITGEM UNES BONES FESTES !!!

Post A Comment