Christine Lagarde…

El BCE ha dibuixat un panorama molt proper a l’estaflació en les noves previsions econòmiques fins al 2025. Ha revisat a l’alça la previsió d’inflació, que no arribarà a l’anhelat objectiu del 2% en la taxa general fins al tercer trimestre del 2025, i retallat la de creixement. De fet preveu un estancament econòmic a la zona euro el tercer trimestre d’aquest any, cosa que no ha impedit que li tremolés el pols per decidir una pujada més de tipus, la desena consecutiva. Un augment que sens dubte provocarà les crítiques i els dubtes de si el banc central s’haurà excedit en endurir un esglaó més la seva política monetària.

Christine Lagarde, presidenta del BCE, ha reconegut avui en roda de premsa que la zona euro està en un moment de creixement econòmic “molt lent”. La previsió del banc central és d’un nul creixement intertrimestral aquest tercer trimestre del 2023 i del 0,1% el quart trimestre de l’any. “El moment més difícil és ara, confiem que el creixement augmentarà el 2024”, ha defensat Lagarde. L’any que ve, segons les previsions del BCE, el creixement del PIB serà de l’1%, mig punt menys del que es va estimar al juny.

Tot i les alces de tipus acumulades, Lagarde també ha advertit que l’objectiu d’inflació ni tan sols s’haurà aconseguit el 2025 per a la taxa subjacent, que romandrà sobre la meta del 2% durant tot aquell any.

En definitiva, el BCE apuja tipus en un entorn amb tots els ingredients per a l’estaflació, en una economia gairebé sense creixement i en què la inflació es modera només amb prou feines. El detall de les noves previsions elaborades pel BCE preveu que la inflació encara seguirà a la zona euro al 5% el tercer trimestre d’aquest any, per anar moderant-se després al 3,3% el quart trimestre de l’any i al 2 ,9% el quart trimestre del 2024. Però no serà fins al tercer trimestre del 2025 quan el BCE aconsegueixi el seu objectiu de canalitzar l’IPC al 2%. Per al quart trimestre d’aquell any, els preus ja creixeran a una taxa de només l’1,9%.

El BCE ha reconegut que l’ajust a l’alça en les previsions sobre l’evolució dels preus (el 2024 preveu un IPC del 3,2%, davant del 3% del juny) es deu en gran mesura a l’encariment de l’energia. Així, ara maneja una previsió per al barril de petroli per a aquest any de 82,7 dòlars, davant els 78 dòlars que contemplava al juny. La seva previsió per al 2024 també puja de 72,6 a 81,8 dòlars el barril i la que estima per al 2025, des dels 70,4 dòlars del juny als 77,9 de les seves projeccions del setembre.

Descomptant el preu de l’energia i els aliments, la inflació subjacent tampoc no donarà una treva ràpida. Fins i tot malgrat que el BCE sí que estimi la seva moderació davant dels pronòstics del juny. Ara contempla per a la taxa subjacent una mitjana del 5,1 % el 2023, del 2,9 % el 2024 i del 2,2 % el 2025. No obstant això, la subjacent no arribarà a la meta del 2% en cap moment del 2025 , ni tan sols el quart trimestre d’aquell any, en què el BCE calcula una taxa del 2,1%.

Lagarde s’ha defensat en roda de premsa de les crítiques per l’efecte aclaparador que les contínues alces del tipus estan causant a l’economia, fins al punt d’empènyer-la a la vora de la recessió. “No volem una recessió, sinó l´estabilitat de preus per als ciutadans”, ha defensat. Però les previsions que maneja el BCE apunten sense remei a un estancament que frega la recessió, que sí que serà un fet en algunes economies de la zona euro.