Brussel·les lliga en curt els conflictes d’interessos del sector financer

La Comissió Europea vol acabar amb els conflictes d’interessos de les empreses i institucions que acudeixen a licitacions de treballs que ajuden als eurodiputats en l’elaboració de la normativa comunitària. Brussel·les s’ha posat a la feina i ha actualitzat la seva definició de conflicte d’interessos, per a poder rebutjar en les licitacions de contractes a aquelles ofertes que puguin donar lloc a dubte.

L’origen d’aquest canvi normatiu té nom propi: BlackRock. La major gestora de fons d’inversió del món, amb un volum d’actius sota gestió de 10 bilions de dòlars (8,73 bilions d’euros), va resultar la guanyadora d’un contracte per a elaborar un informe sobre l’exposició del sector financer als riscos ambientals, socials i de governança (ESG) destinat a ajudar els eurodiputats a integrar la sostenibilitat en la normativa prudencial bancària europea. El document, que va resultar molt crític amb el sector, va provocar una irada reacció per part del Defensor del Poble Europeu per la connexió de BlackRock amb les entitats financeres i per les seves inversions en actius fòssils. Si bé és cert que des de 2020 està compromesa amb la sostenibilitat mediambiental, la gestora pastava inversions en indústries marrons per import de 85.000 milions de dòlars l’any passat.

BlackRock compta amb una elevada presència dins de l’accionariat del sector financer. En el cas espanyol, ostenta un 5,426% del capital de Santander, un 5,917% de BBVA, un 3,211% de CaixaBank i un 4,991% a Sabadell, que a valor de mercat aconsegueixen un valor d’uns 5.100 milions d’euros. Però també és present en l’accionariat de Société Générale, Deutsche Bank o BNP Paribas.

La defensora del poble europeu, Emily O’Reilly, va criticar amb vehemència que l’Executiu comunitari “hauria d’haver estat més vigilant a l’hora de verificar” que la gestora de fons “no estava subjecta a un conflicte d’interessos que pogués afectar negativament l’execució del contracte”.

Més enllà, va alertar que l’oferta de BlackRock era una “excepcionalment baixa”, atès que va licitar pel treball per 280.000 euros, encara que el pressupost de la Comissió Europea era de 550.000 euros. Un punt que la defensora del poble va comentar que “podria percebre’s com un intent d’exercir influència sobre una àrea d’inversió de rellevància per als seus clients”.

En l’informe realitzat per la unitat d’Assessoria de Mercats Financers de BlackRock, donat a conèixer a l’agost de l’any passat, s’assegurava que la banca europea estava responent lentament en matèria de sostenibilitat i que només comptava una comprensió limitada de la seva exposició als riscos ambientals, socials i relacionats amb la governança. BlackRock instava a més els legisladors a prendre més mesures i “accelerar el ritme d’implementació per a aconseguir una integració efectiva de ESG dins de la gestió de riscos, la supervisió prudencial i les estratègies comercials i les polítiques d’inversió”.

Les crítiques rebudes han portat a Brussel·les a incloure en la proposta de reglament financer una actualització de la definició de conflicte d’interessos. Segons el text, que ha de ser aprovat pel Parlament i pels Estats membres, “tots els licitadors han de presentar una declaració jurada en la qual confirmin que no tenen cap conflicte d’interessos professionals, i proporcionar la informació pertinent quan se’ls sol·liciti”. A més, la Comissió Europea estarà obligada a avaluar l’existència d’aquests conflictes d’interessos quan es declarin pels licitadors o sobre la base d’informació addicional. En cas que es comprovi l’existència d’aquesta problemàtica es rebutjarà l’adjudicació.

BLACKROCK TIRA EL FRE A l’ECOLOGISME

Canvi de criteri. La major gestora d’actius s’ha posat en contra al col·lectiu ecologista. BlackRock ha reconegut recentment que la guerra a Ucraïna i el veto al gas i al petroli rus per part dels EUA, el Regne Unit i la Unió Europea han provocat que no vagi a aprovar la majoria de les resolucions dels accionistes sobre el canvi climàtic enguany en les juntes perquè s’han tornat massa extremes o massa prescriptives.

Objectius de Glasgow. La gestora de fons continuarà exigint a les empreses en les quals inverteix que es comprometin a establir objectius a llarg i curt termini per a reduir les emissions. No obstant això, la seva falta de suport a la reducció d’emissions en les juntes d’accionistes desincentivarà la descarbonització, apunten en el mercat.

Post A Comment