Brussel·les aprovarà en breu el topall al gas després del retard administratiu portuguès

El passat 16 de maig, Espanya va remetre a Brussel·les, per al seu vistiplau, el Reial decret llei 10/2022 que, entre altres qüestions, establia el conegut topi al preu del gas natural per a produir electricitat, que es traduiria en una baixada del preu del mercat majorista (pool) i, de pas el de la tarifa regulada (PVPC) lligada a ell i a la qual estan acollides gairebé 10 milions de consumidors domèstics i pimes.

El mecanisme, negociat al alimón entre Espanya i Portugal amb la Comissió Europea a la fi de març, amb l’argument que la Península Ibèrica sofreix les conseqüències de ser una illa energètic, va ser inclòs pel Govern lusità en una llei que es va aprovar al mateix temps que l’RDL espanyol. I, encara que el va remetre a Brussel·les el 18 de maig per a la seva aprovació com una ajuda d’Estat, segons fonts polítiques, el procés semblava encallat sense que les parts haguessin donat cap explicació: les autoritats espanyoles s’han limitat a anunciar que ja estava a punt i les comunitàries, que hi ha hagut retards en la remissió de la documentació.

Ni Espanya ni la Unió Europea han volgut acusar a Portugal del retard, però, segons les mateixes fonts, aquesta és l’explicació. Aquestes afegeixen que la Comissió ja ho té tot llest per a la seva aprovació demà o passat, encara que l’expedient sobre l’anomenada excepció ibèrica segueix sense figurar en la llista pública d’ajudes d’Estat (remeses, en tràmit o aprovades) de Competència. El ministeri insisteixen que el mecanisme ibèric ha estat notificat formalment a la Comissió “pel llit habitual”, el sistema SANI (State Aid Notification Interactive) d’ajudes d’Estat.

Quan tots dos països van aprovar el seu decret llei, va sorprendre que l’espanyol tingués 60 pàgines i el portuguès, a penes 6, la qual cosa va ser fins i tot motiu de mofa contra Espanya. Però mentre la norma espanyola incloïa tot el desenvolupament normatiu de la mesura, al minso text legal portuguès li faltava aquest desenvolupament, que Brussel·les li va exigir posteriorment. El Govern d’Antonio Costa li ho va encomanar a Entitat Reguladora dues Serviços Energètics (ERSE), l’homologo de la CNMC, que és la competent en aquestes matèries.

Aquest organisme no ha mostrat molt d’entusiasme amb un mecanisme que evitarà que el gas marqui el preu marginal d’altres energies, com la hidràulica o la nuclear, per sobre del topall establert (50 euros/MWh de mitjana durant un any) però el cost real del qual dels cicles combinats el pagaran els clients amb el preu indexat al pool. Més concretament, les comercialitzadores amb contractes d’obertura indexats al mercat majorista, que després traslladen al client.

ERSE acaba de publicar una nota tècnica en la qual informa els operadors afectats del funcionament del “mecanisme d’ajust” i qüestions com els contractes que es renoven, que han de compensar el cost del gas.

ERSE recorda que aquest mecanisme d’ajust té “reflex en la formació del preu del mercat comú d’electricitat del Mibel”. En declaracions públiques, el ministre portuguès de Medi Ambient i Acció Climàtica, Duarte Cordeiro, ha promès que “el desenvolupament del mecanisme ibèric serà simètric a Espanya i Portugal”, malgrat que el Reial decret llei aprovat a Espanya és molt més extens que la regulació aprovada pel Govern portuguès.

Una de les asimetries més cridaneres era que a Espanya, tant les pròrrogues com les renovacions de contractes, passaven a compensar el cost de les centrals de cicle combinat, mentre que en la norma portuguesa només es considerava com a tal la renovacuón, en tant la pròrroga de contractes en què es mantenia el mateix preu, quedaven exempts d’aquesta compensació. Les autoritats portugueses han declarat que s’aplicarà en tots dos països la norma espanyola.

Fonts coneixedores del procés asseguren que, tenint en compte els contractes indexats, el resultat net serà favorable per als consumidors amb tarifes lligades al mercat majorista.

Post A Comment