1,5 milions d’hipoteques variables, en el focus de la banca per l’euríbor

Una mica més d’un milió i mig d’hipoteques variables signades entre 2016 i 2021, amb els tipus en el zero, són les més perjudicades per l’escalada  de l’euríbor i les que major preocupació susciten en els bancs, que posen el focus en les llars vulnerables amb una elevada càrrega financera on poden sorgir impagaments.

Aquestes hipoteques a penes han pagat interessos fins ara. Però el ràpid ascens de l’índex de referència, que ja s’acosta al 3%, ha disparat les quotes d’una cartera de préstecs que suma una mica més de 155.000 milions d’euros de saldo viu hipotecari. La banca veu amenaçada una part d’aquest import davant el previsible repunt de la morositat en els pròxims mesos.

La inquietud dins del sector se centra en els col·lectius en situació de vulnerabilitat amb més dificultats per a atendre els pagaments del deute hipotecari, segons fonts financeres, que apunten, no obstant això, que es tracta d’un grup reduït. Per part seva, el Govern creu que també hi ha famílies de classe mitjana en risc. Precisament, delimitar qui és vulnerable és un dels principals esculls en les negociacions que mantenen les patronals bancàries i Economia per a protegir els hipotecats del arreón de l’euríbor.

El Banc d’Espanya ja ha advertit del ràpid augment de l’euríbor en el seu últim informe financer, on assenyala que les famílies considerades altament endeutades, per destinar més del 40% dels seus ingressos a deutes, s’eleven ja al 14%. El percentatge aconsegueix el 35% en el cas de les llars amb menor renda. Els experts recomanen que el pagament de la hipoteca i del total de préstecs no superi el 30%-35% del salari mensual.

Tenint en compte que l’euríbor a 12 mesos va tocar mínims del -0,5%, els hipotecats a tipus variable amb diferencials de l’1% o menys han gaudit diversos anys d’un baix (o fins i tot nul) cost de finançament. No obstant això, amb l’indicador rondant el 2,8%, la factura s’ha elevat considerablement. En un crèdit mitjà de 150.000 euros a 25 anys que toc revisar, la lletra mensual passarà de 532 euros a 775 euros. Suposa abonar 243 euros més al mes o 2.900 euros més a l’any.

L’impacte de l’euríbor és menor en les hipoteques antigues, atès que ja s’han amortitzat la major part dels interessos. Però les formalitzades en els últims anys estan encara en el període inicial, quan la càrrega d’interessos és major, i són les que més sofriran la pujada dels tipus, posant a prova la capacitat de pagament de moltes famílies.

El president de l’Associació Hipotecària Espanyola, assenyala que “la preocupació és compartida i per això hi ha negociacions en curs per a establir mesures encaminades a alleujar als col·lectius vulnerables”. Subratlla, això sí, que “no hi ha perill sectorial perquè la banca està molt capitalitzada i només es veuran afectats una part dels crèdits”. Calcula que podrien veure’s compromesos un 10% d’aquests 155.000 milions de saldo hipotecari. Segons dades recents de l’Autoritat Bancària Europea (EBA, per les seves sigles en anglès), un 15% del crèdit hipotecari a Espanya és sensible a l’alça de tipus. En Associació Espanyola de Banca (AEB) no veuen “de moment” un problema per ser la situació molt diferent de la de la crisi de 2012.

Per a la consultora d’Analistes Financers Internacionals (Afi), el percentatge de llars vulnerables i de morositat pot augmentar en els pròxims trimestres. “És un dels reptes per al sector bancari”, sosté. Però, segons explica, al mateix temps “hi ha dues palanques mitigadores que juguen a favor de la banca: la major contractació d’hipoteques a interès fix des de la pandèmia i que els nivells d’endeutament són molt més reduïts que els de la crisi de 2008”.

Els experts destaquen que més de la meitat de les hipoteques tenen un percentatge de finançament sobre el valor de taxació, el conegut com lloen to value o LTV, inferior al 80%, llindar a partir del qual el crèdit concedit comporta més risc d’impagament.

MESURES DE PROTECCIÓ

Llars en risc. Banca i Govern busquen com protegir les hipoteques en el context actual. La titular d’Economia, Nadia Calviño, advoca per ampliar les ajudes a les classes mitjanes. El Banc d’Espanya creu que les mesures han de centrar-se en les llars de menor renda i, a més, ser de caràcter temporal. El sector defensa que la hipoteca és l’últim que deixen de pagar els espanyols. S’espera que l’acord, que pot incloure una ampliació del termini de les hipoteques sense incrementar els interessos totals, es tanqui en breu.

Impacte moderat. Els responsables dels principals bancs coincideixen que la pujada dels interessos per l’euríbor tindrà un impacte moderat. Segons Onur Genç, CEO de BBVA, “les hipoteques a Espanya no seran un problema excessivament greu. L’augment de les quotes té correlació directa amb la data en la qual es van signar i en els últims cinc anys la majoria són a tipus fix”. César González-Bueno, CEO de Sabadell, apunta que des de l’any 2016 fins ara el 75% del llibre està a tipus fix.

Post A Comment