Claus de la reunió del BCE
El Consell de Govern del BCE va analitzar ahir la situació econòmica de la zona euro, centrant-se en tres eixos clau, segons va explicar la seva presidenta, Christine Lagarde: el procés de desinflación està en marxa, la política monetària és significativament menys restrictiva i la incertesa continua sent elevada. Lagarde va emfatitzar aquest últim punt amb expressions com a “enorme” i “espectacular”, reflectint el complex panorama actual. L’única cosa certa, ara com ara, és la rebaixa de tipus aprovada ahir, d’un quart de punt, la cinquena consecutiva, que situa el preu del diner en la zona euro en el 2,5%.
El BCE també va actualitzar les seves previsions econòmiques, reflectint un creixement menor a l’estimat al desembre i una inflació més persistent. Ara preveu que l’objectiu del 2% en l’alça de preus s’aconsegueixi a principis de 2026, en lloc de finals de 2025, com es projectava al gener. “L’elevada incertesa geopolítica continuarà afectant el creixement econòmic de la zona euro, frenant la recuperació esperada”, assenyala el BCE en el seu informe. En conseqüència, la institució ha revisat a la baixa el creixement esperat per a enguany, del 1,1% al 0,9%, i per a 2026, del 1,4% al 1,2%. Quant a la inflació, s’estima una mitjana del 2,3% en 2024 (enfront del 2,1% projectat al desembre), un 1,9% en 2026 i un 2% en 2027, una dècima menys del que es preveu anteriorment.
En el seu comunicat, el BCE ha insistit que no es compromet amb una trajectòria fixa de tipus d’interès, encara que ha introduït una matisació en assenyalar que la política monetària és ara “considerablement menys restrictiva”. Aquest canvi suggereix que l’entitat s’acosta al nivell en el qual pretén estabilitzar els tipus. Les expectatives del mercat apunten a retallades de menys de 25 punts bàsics fins a juny, encara que Lagarde ha advertit que l’escenari és més impredictible que mai.
Decisions en funció de les dades
Lagarde ha reiterat que el BCE prendrà decisions basades en l’evolució de les dades i no es comprometrà amb una senda predefinida. “D’un dia per a un altre, les circumstàncies poden canviar dràsticament”, va reconèixer. Per això, el BCE es reserva l’opció de pausar les baixades de tipus en la seva pròxima reunió d’abril si la situació ho requereix.
Després de cinc retallades consecutives i sis en total en les últimes set reunions—acumulant una reducció de 150 punts bàsics des de juny de 2024—, el BCE obre per primera vegada la porta a una pausa. Aquesta postura respon a la creixent incertesa derivada de la nova administració de Donald Trump als EUA i el seu impacte en el comerç global. “Si les dades indiquen que hem de continuar reduint els tipus, ho farem. Si no, pausaremos”, va explicar Lagarde. Es preveu que els pròxims debats en el Consell de Govern siguin encara més intensos. La decisió de l’última retallada es va prendre per consens, sense oposició, excepte l’abstenció del governador del Banc d’Àustria, Robert Holzmann, de l’ultradretà Partit de la Llibertat.
Impacte en el comerç i l’energia
La incertesa geopolítica també es reflecteix en les previsions macroeconòmiques del BCE, que podrien quedar desactualizadas abans de la seva revisió al juny. Aquestes projeccions, finalitzades el 19 de febrer, només inclouen la primera tanda d’aranzels entre els EUA i la Xina. No obstant això, el BCE adverteix que la possibilitat de nous canvis en la política comercial mundial, en particular cap a la UE, afectarà negativament les exportacions i la inversió en la zona euro. “Els aranzels no són positius i tenen un impacte net negatiu”, va subratllar Lagarde.
Les exportacions, un dels sectors més colpejats per les tensions comercials, creixeran enguany un 0,8%, la meitat del 1,6% previst al desembre. Les importacions també s’ajusten a la baixa, del 2,3% al 1,9%, resultant en una contribució negativa del sector exterior al creixement (-0,5% enfront del -0,3% estimat prèviament).
Quant a la inflació, la seva revisió a l’alça es deu principalment a l’encariment de l’energia després de dos anys de caigudes en els preus. El BCE estima que el barril de Brent se situarà en 74,7 dòlars, encara que reconeix que l’evolució del petroli i el gas és incerta i que diferents escenaris poden afectar significativament la inflació. Per exemple, una caiguda del 10,7% en els preus del petroli reduiria la inflació en cinc dècimes. Actualment, el Brent cotitza entorn dels 68 dòlars, acostant-se a aquest escenari alternatiu.
Per a l’euro, el BCE preveu un tipus de canvi mitjà de 1,04 dòlars per a enguany i els dos següents, una rebaixa del 2% respecte a l’estimació de desembre. Actualment, la divisa europea, entorn de 1,08 dòlars, es mou més prop de l’escenari alternatiu del BCE, que implica un lleu impacte negatiu en creixement i inflació.
Major despesa en defensa i infraestructures
El nou context geopolític també impulsarà la despesa en defensa i infraestructures en la zona euro. La Comissió Europea ha proposat mobilitzar 800.000 milions d’euros per al rearmament europeu, i Alemanya planeja reformar la seva Constitució per a augmentar la despesa militar i finançar un pla d’infraestructures de mig bilió d’euros.
Lagarde reconeix que aquesta major inversió en infraestructura i defensa, que considera també “font d’innovació”, podria estimular el creixement. No obstant això, va advertir que també podria generar pressions inflacionistes en incrementar la demanda. Mancant detalls sobre la magnitud, els terminis i el finançament d’aquestes inversions, és encara aviat per a avaluar el seu impacte en l’economia de l’eurozona.
Font: Cinco Días
