La guerra comercial esclata en l’energia
Estats Units, el major productor mundial de petroli i gas natural, ha intensificat la seva guerra comercial amb la Xina en imposar un aranzel del 10% a les seves importacions. En resposta, la Xina, el major importador d’energia del món, ha gravat amb un 15% el carbó i el gas natural liquat (GNL) estatunidenc i amb un 10% el petroli. Aquesta escalada de tensió entre dos gegants—un exportador i un altre importador d’energia—tindrà un impacte global, començant pel preu de les matèries primeres.
La magnitud final d’aquests aranzels dependrà de la diplomàcia internacional, com es va evidenciar quan Trump va suspendre temporalment els gravàmens a Mèxic i el Canadà. No obstant això, les tarifes sobre l’energia tenen una rellevància estratègica que està sacsejant els mercats.
El dimarts, els preus del Brent i del West Texas van caure més del 3%, eliminant els guanys acumulats l’any. Però un altre factor clau va entrar en joc: la geopolítica. Mentre Trump es reunia a la Casa Blanca amb el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, els mercats van reaccionar davant la possibilitat de sancions més estrictes dels EUA sobre les exportacions de cru iranià. l’Iran, que actualment exporta al voltant d’un milió de barrils diaris, podria veure reduïdes les seves vendes a un terç d’aquest volum. Això va impulsar els preus del petroli, encara que el gas natural va registrar una caiguda superior al 3%, reflectint el menor creixement esperat per la guerra comercial.
Els preus de l’energia no sols depenen de conflictes a Ucraïna i Orient Pròxim, sinó ara també dels aranzels. En la seva disputa amb el Canadà, els EUA va reduir el gravamen al cru al 10%, enfront del 25% aplicat a altres productes, conscient que imposar aranzels al petroli pot ser una arma de doble tall. Trump podria aconseguir el seu objectiu d’un cru més barat, però a costa d’un menor creixement econòmic.
Si es mantenen les tarifes del 25% a les importacions del Canadà i Mèxic, del 10% a l’energia canadenca i del 10% a la Xina, el Brent podria caure a 60 dòlars per barril, segons Goldman Sachs, a canvi d’un alentiment econòmic, especialment a Amèrica. Així i tot, la signatura manté la seva previsió de 78 dòlars per barril en 2024 i 73 dòlars en 2026, esperant un impacte limitat en la demanda global de cru, ja que considera que els aranzels seran temporals i que la tarifa del 10% ja està descomptada en el preu del cru canadenc.
El vincle energètic entre els EUA i la Xina és relativament reduït però estratègicament rellevant. En 2024, la Xina va importar dels EUA només el 6% del seu consum de GNL i 250.000 barrils diaris de cru. No obstant això, la incertesa comercial fa improbable que les empreses xineses signin nous contractes a llarg termini amb proveïdors estatunidencs, i els exportadors dels EUA també enfronten dificultats per a assegurar compradors i finançament.
Malgrat ser exportador net de petroli i GNL, els EUA continua depenent d’importacions per a proveir la seva economia. el Canadà subministra el 60% del cru importat pels EUA, xifra que ascendeix al 70% si s’inclouen les compres a Mèxic. “els EUA podria substituir el cru canadenc, més pesat, amb petroli de Veneçuela o el Brasil, i el Canadà podria vendre el seu petroli a Àsia o Europa, però el cost logístic seria significativament major”, explica un analista de Renda 4.
Des d’UBS adverteixen que abans de l’auge del fracking, que va convertir als EUA en el principal productor de petroli lleuger, moltes refineries van ser dissenyades per a processar cru pesat, en la seva majoria importat del Canadà. “Imposar aranzels elevats al cru canadenc podria encarir la gasolina, un tema políticament sensible, especialment en el Mitjà Oest”, assenyala la signatura suïssa.
