Trump sorprèn els analistes amb els aranzels
TRUMP DESATA UNA NOVA GUERRA COMERCIAL AMB ARANZELS A MÈXIC, EL CANADÀ I LA XINA
El nou ordre econòmic que busca imposar el president dels Estats Units ha començat amb força. Donald Trump ha decretat aranzels del 25% a les importacions des de Mèxic i el Canadà, i del 10% als productes xinesos, mesures que entraran en vigor aquest dimarts si no hi ha canvis d’última hora. A més, ha amenaçat amb estendre aquestes tarifes a Europa.
Encara que Trump ja havia avançat aquests plans durant la seva campanya, la seva decisió ha provocat un fort impacte en els mercats: la renda variable ha caigut amb força i el dòlar s’ha enfortit enfront d’altres divises. “Ha estat un xoc per a molts inversors que esperaven que els aranzels només s’aplicarien en cas d’un fracàs en les negociacions comercials”, expliquen analistes de Goldman Sachs, els qui creïn que aquestes mesures podrien ser temporals.
Des de Mirabaud adverteixen que Trump “ha reavivat les flames de la guerra econòmica” i que el desafiament ara serà veure com els mercats globals, les cadenes de subministrament i els consumidors afronten les conseqüències. En UBS són categòriques: “Comença la guerra comercial 2.0”.
EL MERCAT, SORPRÈS PER LA RAPIDESA DE LA MESURA
Les principals signatures d’anàlisis coincideixen que la decisió de Trump va prendre per sorpresa als mercats. Encara que el republicà havia promès aplicar els aranzels des de l’inici del seu mandat, la majoria esperava que aquestes mesures no s’executessin abans del segon semestre de 2025. Tant és així que el divendres passat, el mercat de prediccions només assignava un 30% de probabilitats a un augment significatiu d’aranzels en la primera meitat de l’any.
El que més ha desconcertat als inversors no és només la grandària dels aranzels, sinó la rapidesa amb la qual entraran en vigor i la immediata reacció de represàlia del Canadà i Mèxic. Des de Ebury adverteixen: “Tenim una guerra comercial en tota regla que, preocupantment, podria estar a penes començant”.
TRUMP, DECIDIT A ENDURIR LA SEVA POSTURA
Des de MUFG destaquen que l’ús d’ordres executives per a aplicar els aranzels “envia un missatge clar que Trump parla de debò”. En el seu primer mandat, va imposar aranzels per 380.000 milions de dòlars, principalment a productes xinesos i de manera escalonada. No obstant això, la nova tanda d’aranzels afectarà importacions per 1,4 bilions de dòlars, amb el focus al Canadà, la Xina i Mèxic.
Davant aquest escenari, Citi considera que Trump podria anar encara més lluny i imposar un aranzel universal del 10% al 20% per a totes les importacions, la qual cosa incentivaria la relocalització de la producció als EUA
ESTRATÈGIA NEGOCIADORA O MESURA PERMANENT?
Malgrat la contundència de les decisions, la majoria dels analistes confia que els aranzels siguin una estratègia de negociació més que una política permanent. Julius Baer assenyala que aquests aranzels busquen pressionar en altres fronts, com la immigració i la crisi dels opioides: “Creiem que seran temporals fins que s’aconsegueixin acords políticament acceptables”.
En JP Morgan coincideixen que els aranzels podrien eliminar-se si s’apliquen mesures suficients per a alleujar la crisi dels opioides, encara que adverteixen que l’ordre executiva deixa oberta la possibilitat d’una resposta encara més agressiva de Washington.
Des d’UBS recorden que l’administració Trump no voldrà posar en perill el creixement econòmic o alimentar la inflació amb aranzels prolongats, ja que això generaria una volatilitat extrema en la Borsa. En RBC confien que, com en el seu primer mandat, els països afectats negociïn un acord que eviti l’aplicació de les tarifes.
Ara com ara, encara que la mesura entri en vigor aquest dimarts, UBS destaca que el Servei de Duanes i Protecció de Fronteres dels EUA podria necessitar diverses setmanes per a aplicar-la per complet, la qual cosa obre una finestra per a la negociació. Com a data clau, assenyalen l’1 d’abril, quan les agències federals presentaran a Trump un informe sobre dèficits comercials i polítiques comercials “injustes”.
IMPACTE EN ELS MERCATS: CAIGUDES EN BORSA I VOLATILITAT
L’anunci dels aranzels ha disparat la volatilitat i ha colpejat la renda variable. Goldman Sachs adverteix que uns aranzels elevats són un risc per a les expectatives de rendibilitat del S&P 500. Segons els seus càlculs, cada augment de 5 punts en els aranzels dels EUA podria reduir el benefici per acció de l’índex entre un 1% i un 2%.
Si els aranzels anunciats es mantenen, Goldman Sachs preveu una reducció del 2% al 3% en els guanys del S&P 500, sense comptar possibles efectes addicionals per l’enduriment de les condicions financeres o l’impacte de la incertesa política en empreses i consumidors.
A curt termini, els estrategs del banc estimen una caiguda del 5% en el S&P 500. “Si els inversors creuen que els aranzels són una tàctica negociadora, l’impacte serà menor. En canvi, si perceben una escalada prolongada, la renda variable podria caure encara més”, assenyalen.
La incertesa no es limita a Wall Street: els mercats europeus també podrien sofrir. Goldman Sachs estima que si Trump imposa aranzels del 10% a la UE, els guanys de les empreses europees caurien entre un 6% i un 7% i el PIB de la zona euro es contrauria un 1%. UBS aconsella als inversors diversificar les seves carteres i protegir-se davant la volatilitat amb bons d’alta qualitat.
EFECTE EN DIVISES I RISC DE RECESSIÓ
Els aranzels han impactat directament en les divises. Goldman Sachs preveu que el dòlar canadenc podria depreciar-se un 13% enfront del dòlar estatunidenc si les tarifes es tornen permanents, mentre que el pes mexicà cauria un 7%, després d’haver perdut un 25% del seu valor en la segona meitat de 2024. MUFG estima que totes dues divises podrien caure entre un 5% i un 10%.
Quant al creixement econòmic, JP Morgan i MUFG adverteixen que si els aranzels es prolonguen més de sis mesos, el Canadà i Mèxic podrien entrar en recessió, atès que les seves exportacions als EUA representen el 20% i el 30% dels seus PIB, respectivament. En contrast, les exportacions estatunidenques a aquests països només suposen el 3% del PIB dels EUA
Citi preveu que Trump imposarà un aranzel del 5% a les importacions de la UE a mitjan any, la qual cosa reduiria el PIB europeu en un 0,1% en 2025 i un 0,2% addicional en 2026. “A curt termini, la UE ja enfronta els danys col·laterals de la guerra comercial dels EUA”, adverteixen.
RISC D’INFLACIÓ I PUJADES DE TIPUS D’INTERÈS
Un dels principals efectes secundaris dels aranzels és la inflació. Goldman Sachs assenyala que alguns inversors temen que les tarifes obliguin la Reserva Federal a pujar els tipus d’interès, la qual cosa perjudicaria encara més la renda variable.
JP Morgan estima que l’impacte en l’IPC dels EUA seria de l’1% o més, la qual cosa podria portar a la Fed a adoptar una postura més cautelosa i retardar qualsevol retallada de taxes.
Quant al petroli, Goldman Sachs manté la seva previsió per al Brent en 78 dòlars en 2025 i 73 dòlars en 2026, però adverteix que, si els aranzels persisteixen, la feblesa econòmica podria enfonsar el preu per sota dels 70 dòlars en 2026.
