Els B.C. separen els seus camins davant la presidència de Trump
La Reserva Federal dels Estats Units celebrarà aquesta setmana la seva primera reunió de política monetària sota la presidència de Donald Trump. El retorn del republicà a la Casa Blanca, amb promeses d’aranzels, deportacions d’immigrants, impuls a les energies fòssils i una agressiva desregulació, suposa un autèntic terratrèmol per a l’economia mundial, amb repercussions que impactaran directament en la política monetària. Encara que Trump ja ha exigit rebaixes immediates de tipus d’interès, haurà d’esperar. Els principals bancs centrals semblen prendre camins distints a l’inici del seu mandat: després que el Banc del Japó augmentés els tipus divendres passat en 0,25 punts, aconseguint el seu nivell més alt en 17 anys, la Reserva Federal s’inclina per una pausa en la seva reunió del dimecres, mentre que el Banc Central Europeu (BCE) prepara una rebaixa de 0,25 punts.
L’ascens de Trump ha afegit una dosi d’incertesa a un full de ruta que ja era poc clara. Les seves amenaces d’aranzels, si bé encara no concretades, continuen latents, mentre que les restriccions a la immigració s’han endurit. D’altra banda, les promeses rebaixes fiscals i les retallades de despesa estan pendents d’execució. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha advertit sobre els possibles ―si bé encara incerts― efectes inflacionistes d’aquestes polítiques, la qual cosa podria dificultar o fins i tot frenar noves baixades de tipus d’interès.
A més, Trump ha intensificat la tensió entre la Casa Blanca i els membres de la Reserva Federal. “Crec que conec els tipus d’interès molt millor que ells, i sens dubte molt millor que el principal encarregat de prendre aquesta decisió”, va declarar Trump des del Despatx Oval el dijous, referint-se aparentment al president de la Fed, Jerome Powell. “Si no estic d’acord, ho faré saber”, va afegir.
Els inversors consideren gairebé segur que Powell mantindrà els tipus aquesta setmana en el rang del 4,25%-4,50%, després de tres retallades consecutives que han reduït les taxes un punt des de setembre. No obstant això, els tipus d’interès a llarg termini ―mesurats a través dels bons del Tresor a 10 i 30 anys― han pujat al voltant d’un punt en aquest mateix període, invertint la corba de tipus. Aquest moviment reflecteix el temor a un repunt inflacionista i l’expectativa que els tipus es mantindran alts durant més temps.
Les actes de l’última reunió de la Fed ja reflectien preocupació per la política econòmica de Trump. “Tots els participants van considerar elevada la incertesa sobre l’abast, el calendari i els efectes econòmics dels possibles canvis en les polítiques relacionades amb el comerç exterior i la immigració”, assenyalaven. “Diversos participants van incorporar hipòtesis de reserva en les seves projeccions econòmiques a causa d’aquesta incertesa”, afegien.
Per part seva, els analistes de Bank of America no esperen que Powell adopti una postura contundent respecte a la reunió de març. “És probable que insisteixi que les decisions continuaran depenent de les dades. Argumentarà que les últimes dades d’inflació són encoratjadors, però que l’estabilització dels indicadors del mercat laboral suggereix que no hi ha urgència per a retallar”, apunten. També preveuen que Powell rebi preguntes sobre les polítiques de Trump, però consideren que el president de la Fed es mantindrà ferma a evitar prejutjar-les o avançar-se als seus possibles efectes.
Malgrat això, els analistes no anticipen més retallades de tipus. “Creiem que el cicle de rebaixes ha acabat. El mercat laboral ha mostrat resistència i la inflació segueix per sobre de l’objectiu, malgrat les bones dades de novembre i desembre. No obstant això, la Fed encara no està llesta per a fer oficial aquest canvi d’enfocament”, conclouen.
L’economista cap per als Estats Units en DWS, té una visió distinta: “Mantenim la nostra expectativa que la Fed probablement retallarà els tipus una mica més al març i potser al juny, abans de detenir-se per a observar com evoluciona la situació, atès que la inflació continua mostrant resistència”, afirma, encara que reconeix que els riscos s’inclinen a l’alça. Les dades d’inflació i ús de gener i febrer podrien inclinar la balança a favor d’els uns o els altres de cara a la reunió de política monetària del 18 i 19 de març.
Mentrestant, a Europa, són molt pocs els que dubten que aquest dijous el Banc Central Europeu (BCE) tornarà a retallar els tipus d’interès en 25 punts bàsics (0,25%), marcant la cinquena baixada en les últimes sis reunions. Ni l’amenaça d’aranzels de Trump ni el recent repunt en els preus de l’energia semblen haver alterat la calma dels responsables del BCE, els qui, durant el Fòrum de Davos, van projectar una imatge d’estabilitat i previsibilitat. Això va ocórrer mentre el món polític i econòmic analitzava amb detall els efectes de l’allau d’ordres executives signades pel president estatunidenc en els seus primers dies de mandat.
“La direcció és molt clara”, va afirmar Christine Lagarde, presidenta del BCE, en una entrevista amb CNBC durant el fòrum suís. “El ritme dependrà de les dades, però un enfocament gradual és el que tinc al cap en aquest moment”.
A diferència dels moviments més incerts de la Reserva Federal, les accions del BCE des que al juny passat reduís els tipus per primera vegada en vuit anys han seguit una estratègia marcada pel gradualismo: un descens ordenat i sense sobresalts, baixant esglaó a esglaó sense interrupcions significatives.
El camí sembla buidat perquè aquesta estratègia continuï, almenys en les dues pròximes reunions. “Portar els tipus a l’extrem superior de les estimacions per al tipus d’interès neutral, entorn del 2,5%, sembla una cosa lògica. No obstant això, si l’economia de l’eurozona continua mostrant una feblesa major de l’esperat segons les previsions de desembre, serà inevitable aplicar retallades addicionals”, assenyala el cap de macroeconomia d’ING. L’economista cap de Bank of America per a Europa, coincideix: “Els pròxims dues retallades semblen estar consensuats, però el camí més enllà d’això és incert”.
François Villeroy, governador del Banc de França, va ser més ambiciós en declarar a Davos que portar els tipus al 2% per a aquest estiu “és un escenari plausible”, en considerar que aquest nivell representa la taxa neutral en la qual la política monetària ni estimula ni desaccelera el creixement. No obstant això, com més a prop s’estigui d’aquest llindar, més divergències sorgiran entre els falcons i els coloms del BCE. Amb el dòlar mantenint la seva revaloració sota control i sense que s’hagin materialitzat els temuts aranzels de Trump, la primera reunió del BCE després de la victòria del republicà es perfila com un esdeveniment tranquil, sense grans temors a un efecte inflacionista global ni a la previsible divergència amb la Reserva Federal.
El diferencial de tipus entre l’euro i el dòlar s’ampliarà aquesta setmana fins a 150-175 punts bàsics, el seu nivell més alt des de març de 2023. Si es compleixen les previsions del mercat, aquest diferencial podria superar els 200 punts bàsics, alguna cosa que no ocorre des d’abans de la pandèmia. Aquesta ampliació explica en part la fortalesa del dòlar, encara que les reunions dels bancs centrals d’aquesta setmana tindran un impacte limitat a curt termini en els mercats canviaris. “Actualment, el mercat de divises està més enfocat en els missatges de la Casa Blanca que en els de la Fed”, assenyalen els analistes de Bank of America.
Per part seva, el Banc del Japó continua immers en un cicle de pujades de tipus, marcant un retorn relatiu a la normalitat en la seva política monetària. Amb l’augment de 25 punts bàsics registrat el divendres, els seus tipus se situen ara en el 0,5%, el nivell més alt des de 2008. El governador Kazuo Ueda cerca frenar el repunt dels preus, després que la inflació aconseguís el 3,6% al desembre. S’espera que el banc central japonès implementi més pujades en els pròxims mesos.
