Catalunya guanya en dipòsits
Catalunya ha duplicat el creixement de dipòsits en comparació amb Madrid després de la fuga de capitals que va sofrir en 2017 a causa del referèndum il·legal. En concret, la comunitat autònoma catalana va passar de gestionar 153.335 milions d’euros provinents d’administracions públiques, empreses i llars al tancament d’aquest any, a acumular 237.102 milions a setembre de 2024, segons les últimes dades disponibles del Banc d’Espanya. Això representa un augment del 54,6% en els estalvis de Catalunya. Per part seva, Madrid va passar de 348.254 milions d’euros a la fi de 2017 a 426.607 milions en l’actualitat, la qual cosa equival a un creixement del 22,5%.
La decisió del Banc Sabadell de traslladar novament la seva seu social a Catalunya, concretament a la ciutat que dona nom a l’entitat, promet aportar un impuls addicional a l’economia de la regió. Cal recordar que el banc va ser una de les nombroses empreses catalanes que van decidir moure la seva seu a una altra comunitat autònoma en 2017, com a mesura per a protegir els estalvis i negocis davant la incertesa social, econòmica i jurídica derivada del procés i l’efímera declaració d’independència. Si és el cas, el Banc Sabadell va traslladar la seva seu a Alacant, mentre que l’altre gran banc català, CaixaBank, va optar per València.
L’impacte econòmic d’aquesta fugida de seus va ser significatiu, especialment pel que fa a dipòsits. En tot just uns mesos, Catalunya va perdre prop de 30.000 milions d’euros en dipòsits, la qual cosa va representar una caiguda del 16%. Els dipòsits van passar dels 182.454 milions d’euros comptabilitzats a la regió a la fi de 2016, a 153.335 milions un any després. No obstant això, a partir de llavors, els estalvis van començar a tornar gradualment a les sucursals catalanes, i les xifres es van recuperar. De fet, a la fi de 2020, Catalunya ja havia superat el volum de dipòsits previ a aquesta crisi.
En termes de quota de mercat, Catalunya ha continuat recuperant terreny. Actualment concentra el 14,58% dels dipòsits a Espanya —tant de particulars, com d’empreses i administracions públiques— enfront del 12,7% que registrava al tancament de 2017, la qual cosa suposa una millora de gairebé dos punts percentuals. Si bé encara no aconsegueix el 15,28% que tenia abans del desafiament sobiranista, està prop de recuperar aquest nivell.
En contrast, la Comunitat de Madrid ha experimentat un procés invers. Els dipòsits a la regió madrilenya han passat de representar el 28,83% del total nacional en 2017 al 26,24% actual, la qual cosa implica una pèrdua de 2,59 punts percentuals. Malgrat aquesta disminució, Madrid continua liderant en quota de dipòsits gràcies a la seva posició com a capital del país.
A nivell nacional, els dipòsits a Espanya han crescut de manera notable des de 2017. En total, els estalvis espanyols en dipòsits a la vista i a termini han augmentat en gairebé 418.000 milions d’euros, un increment del 34,6%, aconseguint els 1,625 bilions d’euros. Aquest creixement es va accelerar especialment durant la pandèmia (2020 i 2021), quan les llars van generar un estalvi significatiu, impulsat per la incertesa econòmica i la menor despesa en oci degut a les quarantenes i el tancament de l’hostaleria.
Un altre fenomen destacat ha estat l’avanç de la banca digital. En 2017, els bancs en línia gestionaven 36.290 milions d’euros en dipòsits, la qual cosa representava un 3% del mercat. En l’actualitat, aquestes xifres s’han més que duplicat, aconseguint els 77.142 milions d’euros i una quota del 4,74%. Aquest creixement s’ha vist impulsat per l’entrada de noves entitats en el mercat espanyol i europeu, moltes de les quals han ofert atractives remuneracions per a captar fons, provocant un transvasament de clients des de la banca tradicional.
No obstant això, els bancs espanyols han mantingut tradicionalment nivells baixos de remuneració en els dipòsits. Al·leguen que, a causa de l’elevat estalvi acumulat, les entitats tenien un excés de liquiditat per a finançar les seves operacions, la qual cosa reduïa la necessitat de captar més fons. Això va contrastar amb altres països europeus. En 2022, el Banc Central Europeu (BCE) va iniciar una pujada de tipus d’interès per a combatre la inflació, elevant el preu del diner del 0% al 4,5% en tot just any i mig. Durant aquest període, les principals ofertes per a remunerar dipòsits a Espanya van provenir de bancs més petits i digitals, mentre que els grans bancs espanyols es van situar a la cua d’Europa en aquest aspecte.
Segons dades del BCE, els dipòsits a Espanya actualment rentan, de mitjana, un 2,22%, per sota de la mitjana de la UE, que és del 2,61%. També queda darrere de països com Alemanya (2,61%), França (2,78%) i Itàlia (3,41%). En 2024, el BCE va iniciar un cicle de retallades de tipus d’interès, que ha reduït el preu del diner al 3%. S’espera que en els pròxims mesos continuïn les baixades, la qual cosa probablement afectarà encara més a la rendibilitat oferta pels dipòsits i comptes remunerats.
