Borsa estatunidenca; Trump 2.0
Donald Trump, novament president: claus econòmiques i polítiques del seu segon mandat
Aquest dilluns, Donald Trump assumirà, per segona vegada, la presidència dels Estats Units. En un esdeveniment acompanyat de cançons patriòtiques i figures tecnològiques com Elon Musk, Jeff Bezos i Mark Zuckerberg, el republicà inicia un mandat carregat d’expectatives. Des del començament de la seva campanya, Trump va anticipar polítiques econòmiques i comercials disruptives, que ara hauran de materialitzar-se en decisions executives i legislatives.
Mercats en moviment
La victòria de Trump en les eleccions de novembre va impulsar inicialment als mercats: el S&P 500 va pujar un 5,3% i el Russell 2000 un 8% en un mes. No obstant això, temors sobre la inflació, la política monetària de la Reserva Federal (Fed) i les vendes massives en el mercat de bons han moderat aquest entusiasme. El dia de la seva investidura, Wall Street estarà tancat pel festiu de Martin Luther King, però s’espera que Trump defineixi les línies mestres de la seva administració.
Aranzels i tensions comercials
Els aranzels a productes importats han estat un pilar de la política econòmica de Trump des de la seva primera campanya. Entre les mesures proposades, destaquen tarifes del 25% per a productes de Mèxic i el Canadà i un 10% addicional per als de la Xina. Encara que els mercats esperen que aquestes amenaces s’utilitzin com a eines de negociació, Trump insisteix que seran implementades immediatament. A més, ha advertit a Europa sobre possibles aranzels si no incrementa les seves compres de petroli i gas, una mesura que podria afectar economies com Alemanya i França.
Inflació i incertesa econòmica
L’economia estatunidenca mostra fortalesa, amb un mercat laboral robust, però les polítiques comercials, migratòries i reguladores de Trump afegeixen incertesa. Larry Fink, de BlackRock, va advertir sobre possibles pressions inflacionàries en un context on la inflació continua acostant-se a l’objectiu del 2%.
Wall Street i sectors afavorits
Trump manté el suport del mercat financer. El seu primer mandat va beneficiar a les empreses estatunidenques amb desregulació i retallades fiscals, i s’espera que aquestes polítiques continuïn. Sectors com l’energètic i les petites i mitjanes empreses es perfilen com els principals beneficiats, mentre que les energies renovables i els vehicles elèctrics podrien veure’s perjudicats.
Rendiments del deute i tipus d’interès
La recent caiguda en el preu dels bons ha elevat el rendiment del bo a 10 anys prop del 5%, la qual cosa genera preocupació en els mercats. Una major rendibilitat del deute podria restar atractiu a les accions i augmentar els costos de finançament empresarial. D’altra banda, encara que la Fed va iniciar un procés de retallada de tipus, les polítiques de Trump han congelat les expectatives de noves reduccions a curt termini.
Criptoactivos: un president “criptobro”
Trump serà el primer president obertament favorable als criptoactivos, envoltat de defensors del sector com Elon Musk i David Sacks. Entre les seves propostes destaca la creació d’una reserva estratègica de bitcoins, la qual cosa ha generat un augment del 51,5% en el valor del bitcoin des de la seva victòria electoral.
Volatilitat i xarxes socials
Els analistes preveuen un augment significatiu de la volatilitat durant el mandat de Trump, impulsada per les seves declaracions i les de figures clau com Musk. El seu historial de decisions polítiques i econòmiques anunciades a través de xarxes socials és un recordatori de la imprevisibilitat que marcarà el seu govern.
Geopolítica: desafiaments globals
En l’àmbit internacional, Trump enfronta tensions amb la Xina, la guerra entre Rússia i Ucraïna, el conflicte entre Israel i Palestina, i les relacions amb l’Iran i Veneçuela. Segons Jamie Dimon, de JP Morgan, la geopolítica està en el seu moment més complicat des de la Segona Guerra Mundial, la qual cosa afegeix incertesa al panorama global.
Conclusió
L’enfocament econòmic de Trump per al seu segon mandat inclou un ambiciós objectiu “3-3-3”: creixement del PIB al 3%, reducció del dèficit al 3% i augment de la producció de petroli en tres milions de barrils diaris. Encara que promet prosperitat per a uns certs sectors, la seva administració podria intensificar les tensions comercials i polítiques a nivell global.
