ETM, la minera de Trump
Donald Trump ha posat a Groenlàndia en el centre de l’escenari geoestratègic global, impulsant tant la seva rellevància internacional com les expectatives borsàries de l’australiana Energy Transition Minerals (ETM). Aquesta petita companyia, amb seu en les antípodes, ha vist com les seves accions es disparaven un 350% després de la victòria electoral de Trump, acumulant una alça addicional del 150% en el que va d’any.
El president electe va declarar recentment que “els Estats Units sent que la propietat i el control de Groenlàndia és una necessitat absoluta”, un comentari que ha intensificat l’interès mundial per l’illa, la més gran del planeta i un territori autònom baix sobirania de Dinamarca.
Aquest renovat focus a Groenlàndia presenta una oportunitat única per a ETM, que posseeix un actiu estratègic en el jaciment de Kvanefjeld. Aquest dipòsit, reconegut per la seva abundància en terres rares, representa una promesa significativa de riquesa. No obstant això, el projecte enfronta un obstacle crític: el govern de Groenlàndia va retirar prèviament el permís d’explotació, la qual cosa manté el futur del jaciment en incertesa.
Malgrat aquests desafiaments, la combinació de factors polítics, estratègics i la creixent demanda de minerals essencials per a la transició energètica podria transformar el destí de ETM, convertint-la en un jugador clau en el desenvolupament de recursos a la regió.
L’interès de Donald Trump per Groenlàndia ha impulsat a ETM a fer un salt significatiu des d’una posició gairebé inexistent en el panorama empresarial. Malgrat el notable increment en el valor de les seves accions, la capitalització borsària de ETM se situa en tan sols 145 milions de dòlars australians (uns 87 milions d’euros), una xifra comparable a la de Berkeley Energia, una altra empresa australiana. Ambdues comparteixen no sols una grandària similar, sinó també un desafiament crucial: enfronten litigis milionaris amb les autoritats locals pels permisos d’explotació, dels quals depèn el seu futur.
ETM, a més, desenvolupa un projecte d’extracció de liti a Espanya, específicament en la localitat de Salamanca de Villasrubias, on va concloure fa uns mesos una segona campanya de perforació. “El permís d’exploració està pendent de renovació al maig de 2025. A més, ETM disposa d’altres permisos d’exploració de liti a Castella i Lleó, així com llicències geotèrmiques en el nord de Madrid”, van informar fonts de la companyia a aquest mitjà.
EL JACIMENT CLAU DE KVANEFJELD
L’actiu estrella de ETM és el jaciment de Kvanefjeld, a Groenlàndia, considerat el major dipòsit de terres rares fos de la Xina, país que actualment controla el 90% de la producció global d’aquestes matèries primeres. Les terres rares són essencials per a la fabricació de turbines eòliques, vehicles elèctrics i dispositius electrònics, la qual cosa converteix el seu control en un factor estratègic clau en la competència entre potències mundials.
Alguns estudis suggereixen que Kvanefjeld podria proveir entre el 20% i el 30% de les necessitats globals de terres rares en el futur, consolidant-se com un recurs crucial per a la transició energètica i tecnològica. No obstant això, el projecte enfronta importants obstacles polítics i reguladors.
UN GIR POLÍTIC A GROENLÀNDIA
ETM va iniciar les seves operacions a Groenlàndia en 2007, però la seva trajectòria es va veure dràsticament afectada en 2021, quan el partit Inuit Ataqatigiit, contrari a la mineria, va guanyar les eleccions locals. Aquest govern va promoure una legislació que prohibeix l’extracció d’urani, afectant directament el projecte de Kvanefjeld. Al juny de 2023, l’executiu groenlandès va retirar formalment la llicència d’explotació del jaciment, decisió que ETM va qualificar com una expropiació encoberta.
En resposta, la companyia va presentar una queixa davant el Tribunal d’Arbitratge de Copenhaguen, exigint una compensació de 11.500 milions de dòlars per danys i perjudicis. ETM va tancar l’exercici de juny de 2024 amb pèrdues de 2,4 milions de dòlars, però compta amb una liquiditat de 13 milions per a afrontar el procés legal.
EXPECTATIVES I MOVIMENTS ESTRATÈGICS
Malgrat les incerteses, el mercat sembla anticipar un canvi favorable per a ETM. La companyia va justificar davant el regulador australià la seva meteòrica pujada borsària per les recents declaracions de Trump i la proximitat d’eleccions a Groenlàndia, previstes per a abril d’enguany. Segons ETM, aquests esdeveniments han millorat l’optimisme dels inversors respecte al futur de Kvanefjeld.
En un moviment estratègic, ETM ha incorporat com a assessora a la consultora liderada per Julie Bishop, exministra d’Exteriors d’Austràlia (2013-2018). A més, el seu equip directiu planeja visitar Groenlàndia el pròxim 3 de febrer per a dialogar amb les autoritats locals sobre l’adequació del projecte a les prioritats del govern.
UN DELICAT EQUILIBRI POLÍTIC
El primer ministre groenlandès, Muti Bourup Egede, enfronta un complex dilema entre la preservació mediambiental, la defensa dels recursos tradicionals com la pesca i les ambicions d’independència econòmica de l’illa, actualment dependent dels fons danesos. Egede va declarar recentment: “No volem ser danesos. No volem ser estatunidencs. Volem ser groenlandesos”, encara que també ha mostrat obertura a cooperar més estretament amb els Estats Units.
ETM, per part seva, assegura que el desenvolupament de Kvanefjeld aportaria a Groenlàndia 22.800 milions de dòlars en impostos i beneficis, a més de generar un impacte econòmic significatiu a través d’infraestructura, ocupació i serveis.
En aquest context, el desenllaç del conflicte legal i les decisions polítiques pendents seran determinants per al futur de ETM i el paper de Groenlàndia en la geopolítica dels recursos estratègics.
