La millora de la prima de risc
Des de fa un any, Paula Conthe (Madrid, 1981), en el seu paper com a secretària general del Tresor i Finançament Internacional, gestiona una cartera de 1,44 bilions d’euros en deute públic. En la seva primera entrevista, fa balanç del notable acompliment del deute espanyol, que ha superat la seva antiga etiqueta de “perifèrica”. Mentre països com el Regne Unit i França enfronten turbulències en els mercats a causa d’un context geopolític incert, el deute espanyol ha sortit enfortida: la prima de risc enfront d’Alemanya ha passat de 99 punts a al voltant de 65. “El mercat vol deute espanyol”, assegura, atribuint-lo a les sòlides dades econòmiques i el compromís amb l’estabilitat fiscal. Amb aquesta fortalesa, el Tresor ha acumulat un matalàs milionari en les seves emissions per a 2025, destinat en part a la reconstrucció de València després de la dana. Observant tant la política europea com la geopolítica global, Conthe transmet calma i confiança, reflectint el suport que percep dels inversors.
Pregunta. La prima de risc està prop dels nivells previs a la crisi de deute en la zona euro. Quin marge hi ha perquè continuï baixant?
Resposta. Hem observat una reducció constant: en l’últim any, ha passat de prop de 100 punts bàsics a menys de 70, com s’ha vist recentment. Això reflecteix la confiança dels inversors en els fonaments de la nostra economia i a Espanya com a motor de creixement a Europa. De fet, el 40% del creixement del PIB de l’eurozona en 2024 va provenir de l’economia espanyola, i les perspectives indiquen que aquesta tendència continuarà. Encara que caldrà seguir de prop l’evolució, creiem que aquesta millora és sostenible, la qual cosa ja suposa un gran èxit.
P. Mentrestant, els diferencials a França pugen a causa de la inestabilitat política. Existeix risc de contagi?
R. En 2024 hem viscut episodis de volatilitat, com els després de les eleccions al Parlament Europeu, l’avançament de les legislatives franceses o les tensions d’agost i setembre. No obstant això, l’interès pel deute espanyol s’ha mantingut sòlid. Els mercats valoren els nostres sòlids fonaments i la responsabilitat fiscal: hem reduït el dèficit del 10% durant la pandèmia a un 3% esperat en 2024. Mentre seguim per aquesta senda, no hi ha raons per a una preocupació excessiva.
P. Quins missatges reben dels inversors estrangers en les seves reunions? Els inquieten les dificultats per a aprovar els pressupostos de 2025?
R. El diàleg amb els inversors és constant, i valoren la nostra flexibilitat per a adaptar-nos a les circumstàncies. L’interès pel deute espanyol és evident, com demostren les reobertures d’emissions i les subhastes fora de calendari. Encara que a Espanya es percebi soroll polític, des de l’exterior se’ns veu com un país europeista i estable, amb un ferm compromís amb els valors d’Europa.
P. Espanya paga menys que França pel deute, però les agències de qualificació encara li atorguen una nota inferior. Què falta per a millorar el ràting?
R. En l’últim any, DBRS i Scope van pujar la nota d’Espanya, mentre que Fitch i Moody’s van millorar la perspectiva d’estable a positiva. Aquestes revisions solen precedir un augment de la qualificació. Continuarem treballant per a consolidar aquesta evolució positiva.
P. El pla fiscal projecta que la ràtio de deute sobre PIB caurà per sota del 100% en 2027. Podria aconseguir-se abans?
R. El nostre compromís amb la consolidació fiscal és ferma, i treballem per a reduir el deute de manera contínua i sostenible, en línia amb les normes europees. L’important no és aconseguir un número puntual, sinó mantenir una trajectòria descendent.
P. Hi ha avanços cap a una possible emissió de deute europeu comú?
R. És un tema en l’agenda. La nova Comissió Europea abordarà com enfortir la competitivitat de la Unió i mobilitzar finançament, especialment per a la transició climàtica i digital. Espanya dona suport a aquest enfocament com a solució eficient per als reptes comuns.
P. En 2025, el Tresor augmentarà emissions per a finançar la reconstrucció després de la dana. Hi ha previsió d’altres contingències?
R. Sempre fem estimacions prudents per a afrontar imprevistos. Encara que hem augmentat l’emissió neta en 5.000 milions, encara és aviat per a concretar el cost de la reconstrucció. Tenir reserves permet respondre millor a qualsevol eventualitat.
P. En 2027 està prevista la liquidació de la Sareb, que no podrà retornar els 29.400 milions de deute avalat. Quin impacte tindrà?
R. El possible impacte de l’aval està contemplat en les necessitats de finançament del Tresor. Fins a 2027 hi ha marge per a avaluar la seva evolució.
P. Quines perspectives tenen les comunitats autònomes que es financen amb emissions pròpies per a abandonar el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA)?
R. El FLA es va crear com un mecanisme temporal en un moment de dificultat. Ara, l’objectiu del Govern és facilitar que totes les comunitats reprenguin el seu accés al mercat de manera ordenada i sostenible, com a part de la seva autonomia financera.
