L’apetit constant cap a l’or
L’any 2024 va ser excepcional per als actius de risc i l’or, el refugi per excel·lència, que va registrar un ral·li de gairebé el 30% fins a aconseguir màxims històrics. Aquest increment es va deure, en part, a l’apetit dels inversors per diversificar carteres i aprofitar l’entorn de tipus d’interès a la baixa, que augmenta l’atractiu del metall preciós enfront de bons i altres actius amb menor rendibilitat. No obstant això, el principal motor de l’alça de l’or va ser la creixent demanda dels bancs centrals, que han intensificat les seves compres per a diversificar les seves reserves, marcant una tendència estructural que promet mantenir-se en 2025.
Goldman Sachs i Citi preveuen que el preu de l’or aconsegueixi els 3.000 dòlars per unça enguany, encara que adverteixen que aquesta projecció està subjecta a la incertesa que caracteritza l’inici de l’exercici. Quanta més inestabilitat global, major serà l’atractiu de l’or com a refugi. Segons Amundi, la major gestora de fons de l’eurozona, l’or no sols aporta estabilitat a les carteres, sinó que també serveix com a cobertura enfront de sorpreses inflacionàries als Estats Units. Per part seva, Santander Asset Management destaca la seva utilitat enfront de riscos geopolítics.
Context geopolític i econòmic
Els conflictes a Ucraïna i Gaza, juntament amb les sancions imposades a Rússia que van congelar les seves reserves en dòlars, han portat a molts bancs centrals, especialment en mercats emergents, a reduir la seva exposició al dòlar en favor de l’or. Des de BlackRock assenyalen que aquesta tendència respon a un intent de mitigar riscos geopolítics i garantir major independència enfront de possibles sancions internacionals. En aquest context, el Banc Popular de la Xina, amb tot just un 7% de les seves reserves en or enfront del 70% de països com els EUA o Alemanya, té un marge considerable per a incrementar les seves adquisicions, consolidant-se com un actor clau en el mercat de l’or.
En Julius Baer consideren que les compres dels bancs centrals continuaran sent la principal força estructural darrere del mercat de l’or, especialment per la baixa proporció del metall en les reserves dels països emergents en comparació amb els desenvolupats. Goldman Sachs comparteix aquesta visió, estimant que les persistents compres oficials mantindran el preu de l’or entorn dels 3.000 dòlars a la fi de 2025, tret que la Reserva Federal redueixi els tipus d’interès en menor mesura de l’esperat.
Impacte de les polítiques de Trump
L’arribada de Donald Trump en poder podria afegir volatilitat als mercats, influint directament en el preu de l’or. Segons Citi, històricament, el metall preciós ha registrat caigudes a curt termini després de les eleccions presidencials als EUA, com va ocórrer al novembre de 2024 amb la fortalesa del dòlar després de la victòria de Trump. No obstant això, en escenaris d’estagflació —amb augment d’inflació i deterioració del mercat laboral a causa de polítiques proteccionistes— el preu de l’or podria superar els 3.000 dòlars, encara que Citi estima només un 20% de probabilitat per a aquest cas.
D’altra banda, si l’economia estatunidenca mostra resiliència i la inflació es manté controlada, el preu de l’or podria retrocedir als 2.500 dòlars per unça. No obstant això, el potencial inflacionista de les polítiques de despesa i immigració de Trump, combinat amb les persistents compres dels bancs centrals, sostindran l’atractiu de l’or com una opció estratègica per a inversors globals.
