Bases econòmiques 2025
Després de gairebé tres anys de contínues derrotes durant la Segona Guerra Mundial, Winston Churchill va escriure, després de la victòria britànica en la batalla del Alamein a la tardor de 1942: “Això no és la fi; tampoc és el principi de la fi; però probablement, sí que és la fi del principi”. Una cosa similar podria dir-se d’aquest 2024, que s’acosta a la seva fi i deixa establertes les bases per al 2025 financer. En aquest context, dues àrees clau destaquen per la seva rellevància.
Canvi de paradigma: de la inflació a la política fiscal
Una característica destacada de 2024 ha estat el desplaçament de la inflació com a variable macroeconòmica central cap als indicadors d’activitat i creixement. Encara que la inflació continua sent rellevant—i podria recuperar protagonisme, especialment als EUA—, existeix consens en què els preus estan raonablement controlats, almenys ara com ara, tant a Amèrica com a Europa.
Aquest canvi ha donat lloc a una transició en l’eix de la política econòmica: de la monetària a la fiscal. Si bé els bancs centrals mantenen la seva importància, sembla clar que els governs, a través de la seva gestió d’ingressos i despeses, assumiran un paper més protagonista. Aquest fenomen és evident als EUA, on les polítiques fiscals prometen ser el principal motor econòmic, encara que a Europa la situació és més complexa a causa de les disparitats entre països.
El cas dels Estats Units: l’impacte de Trump i el desafiament del dèficit
La victòria de Donald Trump en les eleccions ha accelerat aquest viratge cap a la política fiscal. Encara que Trump no assumirà la presidència fins al 20 de gener, els mercats ja descompten les mesures que, presumiblement, implementarà. Aquestes polítiques podrien portar als EUA, si no a un major dèficit—suposant que el pla d’estalvi liderat per Elon Musk sigui efectiu—, almenys a la seva estabilització. No obstant això, en un entorn de baix creixement nominal, el deute públic podria incrementar-se.
Un escenari més preocupant sorgiria si el creixement econòmic s’accelera per l’augment del consum, impulsat per retallades fiscals, i les polítiques aranzelàries exerceixen pressió sobre els preus. En tal cas, la Reserva Federal podria mostrar-se reticent a baixar els tipus d’interès, elevant el cost del deute. Encara que aquest no és l’escenari basi per a 2025, les rendibilitats del deute estatunidenc ja mostren resistència a normalitzar-se després de les eleccions.
Europa: una recuperació desigual
A Europa, la situació és distinta. Mentre Espanya podria tancar 2024 amb un creixement superior al 3% i una inflació continguda, el nucli europeu—Alemanya i França—mostra feblesa en termes d’activitat econòmica.
Alemanya, amb sòlids marges de dèficit i deute, podria permetre’s polítiques fiscals expansives, però la seva incertesa política actual ho dificulta. A França, en canvi, els alts nivells de dèficit i deute, subjectes a restriccions europees, limiten aquesta possibilitat. Com a resultat, és probable que vegem polítiques fiscals expansives en alguns països i contractives en uns altres, la qual cosa retornarà el protagonisme al Banc Central Europeu (BCE). Les baixades de tipus d’interès més agressives que als EUA podrien generar efectes indesitjats en el tipus de canvi, però la política monetària continua sent l'”analgèsic” comú d’Europa, sempre que la inflació romangui sota control.
Geopolítica: un factor estratègic i tàctic
La geopolítica continuarà sent clau en els mercats durant 2025. Encara que 2024 ha estat replet de tensions geopolítiques, aquestes a penes han generat impactes severs en els mercats globals, excepte episodis puntuals de volatilitat. No obstant això, la interacció entre economia i estabilitat política pot ser determinant per a l’acompliment de mercats nacionals específics.
Un exemple clar és França, on els problemes econòmics i la desconfiança cap al govern han portat tant al deute públic com a la Borsa a tancar l’any amb números vermells, sent l’únic país rellevant en aquesta situació. En contrast, en països com els EUA, Alemanya i el Regne Unit, la Borsa ha pujat fins i tot quan els bons públics han caigut, mentre que a Espanya i Itàlia tots dos tipus d’actius han guanyat valor.
Conclusió: les claus de 2025
De cara a 2025, l’escenari estarà dominat per les polítiques fiscals dels EUA, la política monetària europea i els efectes de les tensions geopolítiques. En un entorn global tan convuls, aquestes dinàmiques seran crucials per a modelar el panorama econòmic i financer del pròxim any.
