Les criptos d’El Salvador es trontollen
El Salvador i la seva relació amb el Bitcoin: de l’experiment a la reconsideració
Amb més de sis milions d’habitants, El Salvador s’ha convertit en un laboratori d’innovacions monetàries. En 2001, va adoptar el dòlar estatunidenc com la seva única moneda oficial. Dues dècades després, el 7 de setembre de 2021, es va convertir en el primer país del món a declarar al bitcoin com a moneda de curs legal mitjançant l’aprovació de la Llei Bitcoin. Aquesta normativa va permetre a ciutadans i empreses utilitzar la criptomoneda com a mitjà de pagament i per a fins fiscals, establint la seva acceptació obligatòria en tot el país. A més, el govern va començar a adquirir bitcoin per a incorporar-lo a les reserves estatals. Aquest canvi va marcar una revolució financera en un moment en què el bitcoin intentava recuperar-se del col·lapse de TerraLuna i s’acostava a un màxim històric de 69.000 dòlars al novembre d’aquest any.
Tres anys més tard, aquest audaç experiment sembla estar perdent força. Segons el Financial Times, El Salvador està en negociacions amb el Fons Monetari Internacional (FMI) per a obtenir un préstec de 1.300 milions de dòlars. Entre les condicions exigides pel FMI, destaca la modificació de la Llei Bitcoin, eliminant l’obligatorietat que les empreses acceptin la criptomoneda com a mitjà de pagament, la qual cosa reduiria el seu rol com a moneda de curs legal i limitaria la seva adopció.
L’acord amb l’FMI també podria desbloquejar 1.000 milions de dòlars del Banc Mundial i altres 1.000 milions del Banc Interamericà de Desenvolupament en els pròxims anys. Aquestes negociacions busquen alleujar el deute públic del país, reforçar les reserves bancàries i millorar les perspectives de creixement econòmic. El govern salvadorenc, per part seva, s’ha compromès a reduir el dèficit pressupostari en 3,5 punts percentuals del PIB durant tres anys, mitjançant retallades en la despesa pública i augments d’impostos, així com a incrementar les reserves nacionals de 11.000 milions a 15.000 milions de dòlars.
Les crítiques del FMI i l’impacte del bitcoin
L’FMI ha expressat la seva oposició a l’ús del bitcoin com a moneda de curs legal des de la seva implementació. En 2022, l’organisme va advertir sobre els riscos associats, incloent-hi la volatilitat dels preus dels criptoactivos, que podrien comprometre l’estabilitat financera del país, i el seu potencial ús per a activitats il·lícites com l’evasió fiscal i la rentada de diners. A més, va alertar sobre els riscos de ciberatacs i robatoris. Aquestes preocupacions van cobrar rellevància quan la guerra a Ucraïna va generar un enfonsament en els mercats globals, arrossegant al bitcoin a una caiguda de més del 50% des dels seus màxims històrics. Els bons salvadorencs també es van desplomar, generant dubtes sobre la capacitat del país per a complir amb les seves obligacions de deute.
Malgrat les tensions inicials, les autoritats salvadorenques semblen haver superat alguns d’aquests desafiaments. Recentment, el bitcoin va aconseguir un rècord històric de 100.000 dòlars, la qual cosa va impulsar un ral·li en els bons sobirans del país. Els bons amb venciment en 2041 van pujar al seu nivell més alt des de juny de 2021, i els de 2035 van aconseguir un màxim en més de tres anys. El president Nayib Bukele va celebrar l’impacte positiu de la criptomoneda en els mercats tradicionals.
L’adopció del bitcoin: entre somnis i realitats
Encara que El Salvador ha estat promogut com un paradís per als entusiastes dels actius digitals, l’adopció del bitcoin entre la població continua sent limitada. Per a fomentar el seu ús, el govern va llançar la cartera digital Chivo, oferint 30 dòlars en bitcoin als qui la descarreguessin. No obstant això, un estudi del National Bureau of Economic Research va revelar que només el 20% dels usuaris van continuar utilitzant la cartera després de gastar el bo inicial, i menys del 10% la va emprar per a transaccions en bitcoin.
En l’àmbit empresarial, només el 20% de les empreses accepten bitcoin com a mitjà de pagament, i la majoria d’elles converteix immediatament aquests ingressos a dòlars a causa de la volatilitat de l’actiu. Això, juntament amb preocupacions sobre privacitat, ha reduït significativament l’impacte econòmic de la criptomoneda al país.
El futur del bitcoin a El Salvador i el seu rol global
Els experts coincideixen que la possible marxa enrere d’El Salvador en el seu projecte de bitcoinización tindrà un impacte limitat en el mercat global de criptomonedes. Segons el professor d’Economia en la Universitat Pontifícia Cometes – ICADE, l’adopció del bitcoin com a mitjà de pagament ja era insignificant. Per part seva, el catedràtic d’Economia en la Universitat de València, adverteix que aquest canvi podria dissuadir a altres països interessats a adoptar criptomonedes, especialment aquells que necessitin suport financer d’institucions com l’FMI.
Encara que l’aposta salvadorenca pel bitcoin va ser pionera, la seva viabilitat i sostenibilitat continuen sent qüestionades. Una investigadora del Real Institut Elcano, subratlla que les reserves de bitcoin, valorades en més de 598 milions de dòlars, representen un risc significatiu per al futur fiscal del país. La pregunta clau ara és si El Salvador podrà equilibrar les seves ambicions cripto amb les exigències d’estabilitat econòmica i fiscal que enfronta en l’escenari global.
