Bretxa entre Wall Street i la Borsa europea, agreujada
Trump 2.0 intensifica la bretxa entre Wall Street i Europa
La recent victòria electoral de Donald Trump ha exacerbat la divergència entre els mercats dels EUA i Europa, aquesta última afectada per serioses incerteses polítiques en les seves principals economies. Des de MacroYield assenyalen que “la victòria de Trump ha accentuat les diferències, amb entrades significatives de fons i un optimisme sostingut cap a la renda variable estatunidenca, en marcat contrast amb la resta del món. Aquest sentiment positiu podria prolongar-se amb els primers passos de Trump 2.0, mentre Europa podria tocar fons en els pròxims mesos, recolzada en valoracions històricament baixes i en una possible moderació de l’eufòria en el sector tecnològic”.
Des de Barclays també subratllen que “és difícil preveure la fi del excepcionalismo estatunidenc en el curt termini”, i anticipen que aquesta tendència podria estendre’s fins a 2025. Segons els seus analistes, les expectatives generades per les polítiques de Trump, sumades a la fortalesa macroeconòmica, “han revitalitzat l’esperit animal del mercat estatunidenc”, en clar contrast amb una Europa llastrada per l’estancament del creixement, les tensions comercials i la inestabilitat política, especialment a França.
La reelecció de Trump ha estat un catalitzador clau per a eixamplar el diferencial entre Wall Street i els mercats europeus. Des dels dies previs a les eleccions, el S&P 500 ha repuntat un 6%, enfront del 1,7% del Stoxx 600. Goldman Sachs destaca que “els mercats han valorat positivament tant el creixement dels EUA com l’enfortiment del dòlar, la qual cosa ha impulsat la renda variable estatunidenca i ampliat la bretxa amb Europa”. A més, recomanen que els inversors mantinguin una exposició alcista als EUA, diversificant al mateix temps mitjançant opcions que limitin riscos importants, com l’impacte de la política aranzelària de Trump. Segons MacroYield, al novembre el diferencial entre el S&P 500 i l’Euro Stoxx va aconseguir els sis punts percentuals.
Amb la vista posada en 2025, diverses signatures anticipen que la renda variable estatunidenca continuarà liderant. Pictet, per exemple, suggereix “monitorar el cicle d’auge i caiguda”, i considera prudent reassignar gradualment d’accions a bons si el S&P 500 supera una relació preu/beneficio de 25 vegades a 12 mesos o si la rendibilitat del deute lligat a la inflació dels EUA supera el 2,5%. Per part seva, Lombard Odier projecta que, malgrat les elevades valoracions actuals, 2025 serà un altre any positiu per a la renda variable estatunidenca, mentre romanen escèptics sobre el potencial de les accions europees.
No obstant això, una anàlisi de Ned Davis Research ofereix un matís històric: des de 1928, els anys posteriors a un en què el S&P 500 registra més de 50 màxims tendeixen a ser menys favorables, amb una caiguda mitjana del 6%. “És possible que la intel·ligència artificial impulsi una altra ona de productivitat i guanys que mantingui sota control la inflació i les decisions de la Reserva Federal”, assenyalen. “Però la història suggereix que aquest escenari és més l’excepció que la regla”, conclouen.
