La CNMV, en temps de descompte
Rodrigo Buenaventura, president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) des del 16 de desembre de 2020, va protagonitzar dijous passat en la seu de l’organisme la presentació de l’ambiciós informe de l’OCDE sobre els mercats de capitals a Espanya. Aquest informe, sol·licitat per la pròpia CNMV i concebut com un “pla Draghi” domèstic, analitza detalladament el terreny encara per recórrer en aquest àmbit. La presentació, recolzada per representants del Govern, la Comissió Europea i l’OCDE, va reunir gran part del sector financer nacional i va adquirir un marcat to de comiat per a Buenaventura.
El seu mandat conclou el pròxim 16 de desembre. No obstant això, encara que la normativa permet una pròrroga temporal en el càrrec mentre es designa un successor, Buenaventura assumirà l’1 de gener el lloc de secretari general de la IOSCO, l’associació mundial de supervisors de valors, un càrrec de dedicació exclusiva. En cas que el Govern no hagi nomenat un substitut per a aquesta data, la vicepresidenta de la CNMV, Montserrat Martínez Parera, ocuparà la presidència de manera interina.
Amb aquest relleu, Espanya haurà renovat en pocs mesos als màxims responsables dels seus dos principals supervisors financers, després de la recent substitució del governador del Banc d’Espanya. No obstant això, mentre el relleu de Pablo Hernández de Cos va generar una intensa cobertura mediàtica i un debat entre nombrosos candidats, el procés en la CNMV es desenvolupa amb major discreció. Això resulta cridaner en un organisme especialment sensible pel seu paper com a àrbitre de les altes finances. Així i tot, el despatx de la CNMV al carrer Edison, Madrid, sembla generar menys interès polític que l’emblemàtica seu del Banc d’Espanya en la plaça de Cibeles.
Un dels noms que s’ha considerat és el de Montserrat Martínez, actual vicepresidenta de la CNMV i exconsellera del Banc d’Espanya. Encara que inicialment el seu perfil també va ser valorat per al relleu en el Banc d’Espanya, el càrrec de sotsgovernadora finalment va recaure en Soledad Núñez. No obstant això, fonts del mercat assenyalen que Martínez no figura entre els candidats per a succeir a Buenaventura, i la seva eventual interinitat no és vista com una solució ideal ni per al Ministeri d’Economia ni per a l’organisme, atès que el comitè executiu quedaria reduït a quatre consellers i una secretària.
La decisió recau ara en el Ministeri d’Economia, dirigit per Carlos Cuerpo, qui compta amb un marge limitat per a formalitzar el relleu. El procés de nomenament és àgil: Economia proposa al candidat al Consell de Ministres, que el sotmet a votació en la Comissió d’Economia del Congrés. Si bé encara no hi ha ple agendado, podrien convocar-se sessions extraordinàries si fos necessari, com va ocórrer amb la designació de José Luis Escrivá, que va ser nomenat i va assumir el seu càrrec en tot just una setmana.
Entre els possibles candidats, Paula Conthe, directora general del Tresor i consellera de la CNMV, és una opció destacada. La seva formació i experiència tècnica en mercats financers la converteixen en una figura respectada dins de l’organisme. No obstant això, Conthe porta menys d’un any en el Tresor, un càrrec clau dins del Ministeri d’Economia.
Una altra alternativa seria promoure a un dels directors generals de la CNMV: Ángel Benito (Mercats), Víctor Rodríguez (Política Estratègica i Assumptes Internacionals) o José Marcos (Entitats). D’ells, Rodríguez lidera l’àrea de major rellevància en l’actualitat, mentre que Benito, el candidat de major experiència, ja va formar part del consell del supervisor entre 2017 i 2021.
Les fonts consultades coincideixen que el procés ha d’evitar caure en la politització que va marcar el relleu del Banc d’Espanya. Rodrigo Buenaventura, el nomenament del qual en 2020 va ser aprovat per unanimitat, deixa un llegat de neutralitat i estabilitat en un entorn de gran polarització. En el seu comiat, va llançar un missatge significatiu: “Protegir els inversors és molt més que tramitar reclamacions, igual que la seguretat nacional és més que la vigilància del trànsit”. Així mateix, va destacar el valor de l’informe de l’OCDE, “basat en evidències tècniques, una cosa imprescindible en temps de polarització política”.
