Cinc ídols caiguts en Borsa
2024: Un any inoblidable per als mercats borsaris
L’any 2024 quedarà marcat com una fita per a les Borses globals. El S&P 500 acumula una alça pròxima al 30%, registrant gairebé 50 màxims històrics. Altres índexs com el Nasdaq tecnològic, el Dow Jones i el DAX alemany es mouen en zones de rècords, mentre que el Nikkei japonès va aconseguir el seu pic aquest estiu i segueix prop del seu nivell més alt. Per als inversors que van apostar per índexs, ha estat gairebé impossible no obtenir guanys, excepte en casos puntuals com el CAC 40 francès i el Kospi sud-coreà, tots dos colpejats per la inestabilitat política i tancant en números vermells.
No obstant això, la situació canvia radicalment per als qui van decidir apostar per accions individuals amb l’esperança de superar al mercat. Triar noms reconeguts no ha estat sinònim d’èxit enguany. Entre les majors ensopegades destaquen els casos de cinc gegants que enfronten seriosos desafiaments.
Intel perd el tren de la intel·ligència artificial
Les tecnològiques no estan exemptes d’històries de caigudes abruptes, i el cas d’Intel comença a semblar-se al de gegants com Kodak, Nokia o Blackberry, si bé encara està lluny d’un desenllaç tan tràgic. El fabricant de semiconductors ha quedat ressagat en la carrera per liderar el mercat de microprocessadors vinculats a la intel·ligència artificial, dominat per Nvidia.
A aquest revés estratègic se sumen problemes interns: el conseller delegat, Pat Gelsinger, va anunciar la seva retirada després de no aconseguir revitalitzar l’empresa, mentre que s’han retallat 15,000 ocupacions per a reduir costos. A l’agost, Intel va sofrir la pitjor sessió de la seva història, amb un enfonsament del 26%, i en el que va de l’any ha perdut més de la meitat del seu valor en Borsa, caient per sota dels 100,000 milions de dòlars, la qual cosa representa una valoració 35 vegades inferior a la de Nvidia.
Hi ha esperança?
Encara que el panorama és fosc, existeixen alguns punts de llum. Intel és un dels majors beneficiaris dels fons federals impulsats per la Casa Blanca per a reduir la dependència de xips asiàtics. A més, un canvi de lideratge adequat podria aportar la visió necessària per a un canvi de rumb. Qualsevol avanç en la seva lluita per recuperar quota de mercat enfront de Nvidia serà premiat per inversors ansiosos per capitalitzar l’auge de la intel·ligència artificial, encara que l’èxit està lluny d’estar garantit.
Estée Lauder i la ressaca del luxe a la Xina
La signatura novaiorquesa de cosmètics Estée Lauder és un altre exemple d’un gegant que enfronta temps difícils, sent especialment colpejat per un canvi de tendència a la Xina. Durant dècades, el mercat del luxe en el gegant asiàtic va ser una font de beneficis extraordinaris, però aquesta dinàmica sembla haver arribat a la seva fi o, almenys, s’ha vist interrompuda bruscament.
La caiguda de vendes a la Xina, que representa el 20% de la facturació de Estée Lauder, ha tingut un efecte devastador en les seves projeccions d’ingressos i beneficis. La companyia no ha aconseguit estabilitzar-se: a inicis de mes va retirar les seves previsions inicials per considerar-les massa optimistes i va reduir el seu dividend gairebé a la meitat, la qual cosa va desencadenar una desbandada d’inversors. Com a resultat, les seves accions van sofrir una caiguda històrica del 27%.
Què li ofereix el futur?
Estée Lauder enfronta el repte d’adaptar-se a un entorn menys favorable en un dels seus mercats clau. L’empresa haurà de trobar noves formes de creixement i diversificació per a recuperar la confiança dels inversors i superar aquest sot.
Mentre alguns índexs borsaris celebren un any per al record, aquestes històries de caigudes destaquen que, en els mercats, fins i tot els noms més il·lustres poden enfrontar durs cops quan no aconsegueixen adaptar-se a noves realitats.
Estée Lauder: un gegant en transformació
La capitalització borsària de Estée Lauder s’ha reduït a 28,000 milions de dòlars, un 47% menys que a l’inici de 2024. Si retrocedim tres anys, el panorama és encara més ombrívol: la companyia ha perdut el 80% del seu valor en aquest període. Aquesta crisi ha obligat la signatura a prendre mesures dràstiques, com retallar el 5% de la seva plantilla.
El canvi de lideratge arriba en un moment crític. Stéphane de La Faverie assumirà com a president i conseller delegat a partir de l’1 de gener, reemplaçant a Fabrizio Freda, qui es retira després de liderar l’empresa durant 15 anys. De La Faverie hereta una companyia que enfronta el desafiament d’adaptar-se a un entorn menys favorable, especialment en mercats clau com la Xina.
Bayer: amb l’aspirina no basta
L’històric èxit del Bayer Leverkusen en el futbol alemany no troba reflex en l’acompliment de la seva empresa matriu en els negocis. Bayer, que va tirar la casa per la finestra en adquirir Monsanto per 58,600 milions d’euros, no ha aconseguit rendibilitzar aquesta operació. En canvi, la compra s’ha convertit en un llast, a causa de les multes i litigis als Estats Units pels riscos associats al glifosato, present en alguns dels herbicides més populars de la companyia.
El negoci de protecció de cultius, clau en aquesta operació, segueix sense enlairar, particularment a Amèrica Llatina, on els costos es mantenen elevats. Els resultats fins a setembre de 2024 reflecteixen aquest estancament:
Els ingressos totals van caure un 2.5%, situant-se en 34,877 milions d’euros.
La divisió de cultius va retrocedir un 4.3% (16,874 milions d’euros).
La branca farmacèutica a penes va cedir un 0.2% (13,473 milions).
El negoci de cura personal va caure un 3.3% (4,303 milions).
Amb múltiples fronts oberts i un mercat cada vegada més competitiu, Bayer haurà de redefinir la seva estratègia si vol evitar que aquesta crisi es prolongui.
Bayer: Ajustos sense el favor dels inversors
Encara que Bayer va aconseguir reduir les seves pèrdues en els primers nou mesos de l’any un 48%, situant-les en 2,217 milions d’euros, aquest avanç no ha estat suficient per a recuperar la confiança dels mercats. Les seves accions acumulen una caiguda de més del 40% en 2024, reflex de la difícil situació que travessa la companyia.
L’estratègia per a recuperar la rendibilitat passa, en bona part, per la contenció de costos. Segons va detallar al novembre el seu conseller delegat, Bill Anderson, Bayer ha retallat 5,500 llocs de treball enguany, afectant principalment posicions directives. Aquests ajustos, encara que necessaris, subratllen la magnitud dels desafiaments que enfronta el fabricant de l’aspirina.
Boeing: turbulències en un vol a baixa altura
Boeing exemplifica el manual d’una crisi corporativa: pèrdues multimilionàries, acomiadaments massius, enfonsaments borsaris i un canvi en la direcció. Aquest 2024, la companyia ha viscut un remolí de problemes que inclouen una vaga laboral que la va obligar a comprometre’s a pujades salarials del 43.65% en els pròxims quatre anys. A més, va realitzar una gegantesca ampliació de capital per 23,000 milions de dòlars per a evitar que la seva qualificació creditícia caigués al nivell de bo escombraries.
A aquests desafiaments se sumen les seqüeles de la tragèdia del Boeing 737 Max, les fallades tècniques del qual van provocar dos accidents fatals en 2018 i 2019, deixant 346 víctimes a Indonèsia i Etiòpia. Aquest escàndol encara persegueix l’empresa i afecta la confiança en els seus productes.
Des del 8 d’agost, Kelly Ortberg, amb més de 35 anys d’experiència en el sector aeronàutic, va assumir com a president i conseller delegat de Boeing, que compta amb una plantilla de més de 170,000 empleats. La tasca no serà senzilla: l’acció de la companyia ha caigut gairebé un 40% enguany, i la seva capitalització borsària ronda els 115,000 milions de dòlars. L’esperança està posada en la gestió de Ortberg per a retornar estabilitat i confiança a aquest icònic gegant de l’aviació.
Nike: de “Just Do It” a “Just Fix It”
La marca esportiva més emblemàtica del món, coneguda pel seu inspirador lema Just Do It, travessa una de les seves crisis més profundes, al punt d’haver de recórrer a un jubilat per a tractar de redreçar el rumb. Elliott Hill, un veterà de la companyia que va ser president de la divisió de Consum i Mercat abans de retirar-se fa quatre anys, va assumir a l’octubre com a director executiu, reemplaçant a John Donohoe. Durant la gestió de Donohoe, Nike va enfrontar una tempesta perfecta: l’impacte de la pandèmia, canvis en els hàbits de consum i una competència cada vegada més feroç van erosionar el seu lideratge.
Els esforços per retallar costos, que van incloure l’eliminació del 2% de la plantilla i un pla d’estalvi de 2,000 milions de dòlars, no van aconseguir revertir la situació. En el seu primer trimestre fiscal (juny a agost), les vendes van caure un 10%, situant-se en 10,470 milions de dòlars, amb retrocessos especialment pronunciats a Amèrica del Nord i la regió que agrupa a Europa, Àfrica i Orient Mitjà. El benefici net també va sofrir un dur cop, desplomant-se un 28% fins a 1,051 milions de dòlars.
El descoratjament dels inversors no es va fer esperar. Les accions de Nike han perdut més d’un 25% en 2024 i acumulen una caiguda superior al 50% des del seu màxim històric fa tres anys. Actualment, la seva capitalització borsària ronda els 115,000 milions de dòlars, un reflex dels desafiaments que enfronta per a recuperar la seva posició dominant en el mercat global.
