El pols dels BRICS
El pròxim president dels Estats Units ha perdut poc temps a activar mesures proteccionistes per a complir la seva promesa de reconfigurar el comerç mundial. Donald Trump ha anunciat que, des del primer dia del seu mandat, imposarà aranzels a les importacions provinents de Mèxic, el Canadà i la Xina, a més d’amenaçar amb gravàmens del 100% a les principals economies emergents si aquestes eviten l’ús del dòlar en el comerç internacional o redueixen les seves reserves en deute estatunidenc. Aquest enfocament desafia l’hegemonia del dòlar, encara que els experts consideren improbable un reemplaçament immediat, assenyalant que la transició cap a una nova moneda dominant podria prendre dècades.
La guerra entre Rússia i Ucraïna va intensificar aquestes dinàmiques globals. L’expulsió de bancs russos del sistema SWIFT i la congelació dels actius del banc central rus als EUA i l’eurozona van representar un punt d’inflexió. Aquestes accions van portar al fet que les economies emergents consideressin alternatives per a gestionar les seves reserves internacionals, moltes de les quals s’inverteixen tradicionalment en deute estatunidenc. Segons Francisco Blanch, de Bank of America, això ha impulsat un renovat interès per l’or com a refugi financer, atès que fins i tot els actius més segurs, com els bons del Tresor estatunidenc, van demostrar ser vulnerables a sancions polítiques.
En paral·lel, el bloc BRICS (el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica) avança en el desenvolupament d’un sistema de pagaments internacional independent de SWIFT. Encara que aquesta iniciativa enfronta desafiaments —inclosa la falta de suport de països clau com l’Aràbia Saudita— ha guanyat tracció amb l’adhesió de nacions com Egipte, Etiòpia, l’Iran i Unió dels Emirats Àrabs. El president rus, Vladímir Putin, va destacar que “no combatem el dòlar, però si no podem usar-lo, hem de buscar alternatives”.
En contrast, Trump ha advertit contra qualsevol intent dels BRICS de reemplaçar al dòlar, amenaçant amb fortes sancions aranzelàries i restringint l’accés al mercat estatunidenc. En un missatge recent en X, va emfatitzar: “Exigim que els països BRICS renunciïn a qualsevol nova moneda que busqui competir amb el dòlar, o enfrontaran severes conseqüències econòmiques”.
Els analistes d’UBS reconeixen que, encara que la desdolarización ha guanyat un cert impuls després de les sancions contra Rússia, el dòlar manté el seu paper dominant com a moneda de reserva global i en les transaccions internacionals, amb una quota del 90% en el comerç mundial i un 59,4% de les reserves globals. Històricament, els canvis en la moneda dominant són lents; la lliura esterlina va perdre el seu estatus global a favor del dòlar entre 1945 i finals dels anys setanta.
Per part seva, l’economista Ignacio de la Torre subratlla que l’alta liquiditat i la profunditat del mercat financer estatunidenc dificulten la substitució del dòlar. Així mateix, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha assenyalat que l’euro, encara que continua sent la segona moneda de reserva amb un 25% de les reserves globals, enfronta desafiaments estructurals. Lagarde va advocar per una major integració econòmica i millores en els sistemes de pagaments per a enfortir la posició internacional de l’euro, l’atractiu del qual ha disminuït enfront del dòlar.
En el mercat de divises, el dòlar continua enfortint-se, mentre l’euro ha retrocedit un 3,7% des de la victòria de Trump, cotitzant-se a 1,05 dòlars aquest dilluns. Malgrat les tensions i els intents de diversificació, el domini del dòlar en l’economia global roman ferma.
