Vols resultats? Has d’assumir riscos
El tancament de l’any natural sol ser un moment de reflexió per als qui participem en els mercats financers. I gairebé sempre arribem a la mateixa conclusió: ha estat un any desafiador, i el pròxim es perfila novament ple d’incerteses.
Aquest 2024 no és una excepció. En repassar les experiències recents, intento recordar algun any que s’hagi afrontat amb optimisme i tranquil·litat, però la veritat és que no aconsegueixo trobar un. Enguany, en particular, presenta un contrast notable: malgrat els excel·lents resultats de la majoria dels índexs borsaris, el control de la inflació que ha permès als bancs centrals iniciar una sèrie de retallades en les taxes d’interès en el món desenvolupat, i una activitat econòmica millor del que es preveu per moltes institucions internacionals, la sensació general no és d’un any senzill per als inversors.
La llista de possibles riscos financers latents continua sent extensa, i mesurar l’impacte de cadascun és sempre complex. Entre ells es destaquen: bosses que semblen sobrevalorades, nivells preocupants de deute públic (i en alguns casos, privada) als països desenvolupats, un elevat volum d’operacions corporatives en empreses no cotitzades, la incertesa sobre si la Xina reprendrà una senda de creixement sostingut, i els problemes estructurals assenyalats en el recent informe de Mario Draghi, que adverteixen sobre una pèrdua de competitivitat a Europa que podria derivar en un empobriment generalitzat.
Des de la meva perspectiva, el nivell de valoració implícita aconseguit per les borses és un factor que podria tenir un impacte significatiu en els inversors i estalviadors amb horitzons de mitjà i llarg termini. Això podria generar una percepció de risc que, encara que a vegades exagerada, no deixa de ser preocupant.
Un símptoma clàssic d’una possible bombolla borsària és l’excés de preus de les companyies cotitzades en relació amb els beneficis que generen. La mètrica més utilitzada per a identificar aquest fenomen és el PER (Price-*to-*Earnings Ràtio), que mesura la relació entre el preu d’una acció i els beneficis de l’empresa. Aquest indicador també s’aplica als índexs borsaris, permetent als analistes comparar les dades actuals amb les tendències històriques. Aquests índexs poden estar ponderats per la capitalització borsària de les companyies que els integren, o ser equiponderados, assignant el mateix pes a cadascuna de les empreses que els componen.
La complexitat d’aquestes anàlisis i els riscos subjacents reforcen la idea que, encara que hi hagi avanços en molts fronts, el panorama financer continua sent tot menys senzill.
Les dades quantitatives, com el PER (Price-*to-*Earnings Ràtio), són àmpliament utilitzats per a analitzar els principals índexs borsaris. No obstant això, la seva interpretació requereix una anàlisi qualitativa complementària per a evitar conclusions precipitades. Les valoracions basades en aquesta mètrica han de contextualitzar-se considerant factors addicionals com els tipus d’interès, la inflació i els impostos. Així mateix, és essencial examinar la composició dels índexs, ja que les ràtios varien significativament segons els sectors, la naturalesa dels negocis, les seves necessitats de capital i la previsibilitat dels seus beneficis.
En el present exercici, els retorns dels índexs de renda variable han estat excepcionals, continuant una tendència positiva des de la recuperació després de la Gran Crisi Financera (2008-2011). Com a exemple, des de 2011, el S&P 500 ha registrat un retorn anualitzat del 14,5% enfront del 9,3% en beneficis, mentre que el Nasdaq 100 ha aconseguit el 19,1% i el 14,9%, respectivament. En contrast, els principals índexs europeus han mostrat xifres significativament més moderades.
El notable acompliment de la Borsa estatunidenca en el sector tecnològic durant els últims 15 anys ha transformat la composició dels índexs i, per tant, la seva revaloració. Això ha generat una divergència entre els índexs ponderats per capitalització, com el S&P 500, i els equiponderados, com el Russell 2000. Des de novembre de 2009, el S&P 500 ha superat al Russell 2000 amb un retorn anualitzat addicional del 2,9%, xifra que ascendeix al 5,8% des de l’inici de la pandèmia de COVID-19. Aquest fenomen reflecteix el creixent pes i moment del sector tecnològic en el S&P 500, com s’observa clarament en les dades adjuntes.
La transformació digital i les revolucions en àrees com la intel·ligència artificial, biotecnologia i ciberseguretat han impulsat significativament els índexs borsaris. No obstant això, aquest creixement no ha de confondre’s amb una bombolla sense fonaments, ja que està recolzat per un sòlid creixement de beneficis. A més, les transformacions econòmiques han fomentat un major dinamisme empresarial, amb un augment en les operacions de fusions, adquisicions i, fins i tot, desaparicions.
A diferència de la bombolla tecnològica de 2000, les companyies que lideren els índexs actuals generen beneficis significatius, compten amb franquícies sòlides, destaquen pels seus retorns sobre el capital i tenen una notable capacitat per a generar flux de caixa lliure. Això marca una diferència crucial respecte a l’any 2000 i suggereix que moltes comparacions alarmistes entre totes dues èpoques manquen de fonament.
Com esmentem l’inici, el món financer enfronta constantment nous desafiaments perquè el món real també el fa. Malgrat els riscos inherents, els inversors particulars avui disposen d’un marc regulador sòlid, eines d’inversió competitives i transparents, i serveis més eficients que mai. No permetem que la por paralitzi les nostres decisions; enfoquem-nos a invertir el nostre estalvi de manera adequada, perquè fer-ho no sols beneficia a cadascun de nosaltres, sinó també a la societat en el seu conjunt.
