El que no et mata, et fa més fort
Amb la contundent victòria de Donald Trump i del Partit Republicà en les eleccions estatunidenques, ha sorgit un corrent de pensament que sosté que el retorn del controvertit expresident a la Casa Blanca podria obligar a Europa a reaccionar en diversos fronts, transformant aquest desafiament en una oportunitat. En aquesta línia s’emmarca la frase de Nietzsche que titula aquest article, i que també obre la pel·lícula Conan el Bàrbar, encara que sense necessitat d’aprofundir en comparacions entre personatges.
En aquests dies s’han buidat les tres grans incògnites que mantenien als mercats en suspens:
- L’informe d’ocupació, l’indicador macroeconòmic que més ha mogut els mercats en 2024, va sorprendre la baixa. Encara que distorsionat pels huracans i vagues d’octubre, va quedar per sota de les expectatives, aplanant el camí perquè la Reserva Federal (segona incògnita) adoptés una postura més laxa.
- La política monetària de la Fed: l’organisme va decidir retallar 25 punts bàsics en la seva taxa de referència, situant-la en la banda del 4,75%-4,5%. La Fed continua apostant per un aterratge suau de l’economia i, malgrat la incertesa política després de la victòria de Trump (la tercera incògnita), Jerome Powell va deixar clar que les pròximes baixades dependran de l’evolució econòmica. És probable que al desembre vegem una altra retallada de 25 punts bàsics, encara que el programa econòmic del nou president serà determinant per al futur de la normalització monetària.
Amb això en ment, els mercats semblen estar canviant el focus de la política monetària a la fiscal, particularment cap a les mesures que implementi Trump i el seu impacte a Europa.
El programa de Trump i les seves implicacions
Trump promet una agressiva rebaixa fiscal que, d’executar-se íntegrament, podria incrementar encara més l’elevat dèficit estatunidenc, impulsant el consum gràcies a una major renda disponible. No obstant això, aquest estímul podria reavivar les pressions inflacionàries en una economia que ja no veu a la inflació com el seu principal problema, però que podria enfrontar-se a un xoc de demanda. Això planteja preguntes clau sobre la direcció dels mercats, especialment en un context on s’esperava una reducció sostinguda de les taxes d’interès.
En els últims dies, aquest escenari ja s’ha reflectit en el comportament dels bons i les bosses:
- Als Estats Units, les bosses han reaccionat de manera optimista, amb un avanç generalitzat en pràcticament tots els sectors.
A Europa, en canvi, la renda variable comença a sentir el pes de possibles guerres aranzelàries, una cosa especialment preocupant per a economies exportadores. Per això, els analistes recomanen prudència amb les accions europees.
En el cas de la renda fixa, observem un tensionamiento de les corbes als Estats Units, amb un notable augment de rendibilitats. El bo a 10 anys, per exemple, frega la barrera tècnica i psicològica del 4,5%, la qual cosa podria frenar la normalització de tipus i dificultar el finançament empresarial. A Europa, per part seva, les corbes mostren un clar empinamiento: els terminis llargs estan menys afectats que els curts, la qual cosa suggereix que el BCE podria reduir els tipus de forma més ràpida i contundent del que es preveu, per a sostenir unes economies que, excepte excepcions com Espanya, enfronten un entorn més desfavorable que Amèrica del Nord.
Europa davant el desafiament
Des d’un punt de vista econòmic —sense entrar en el geopolític, que mereix un altre article—, Europa s’enfronta a reptes significatius que ja van ser exposats en l’informe Draghi. El retorn de Trump podria empènyer al continent a accelerar reformes estructurals, millorar la competitivitat, apostar per la innovació tecnològica i simplificar regulacions. No obstant això, resoldre els problemes de productivitat no serà tasca fàcil; baixar tipus no serà suficient, i Espanya es manté com a exemple paradigmàtic d’aquesta complexitat.
En definitiva, serà crucial observar com respon Europa a les primeres mesures de la nova administració estatunidenca, que començarà al gener. Al final, els esdeveniments que mouen els mercats de manera decisiva en un any són escassos, i la presidència de Trump serà un d’ells. Esperem que en 2025 aquestes oportunitats puguin explicar-se amb els dits d’una mà, i no de peus i mans, ja que això indicaria un entorn econòmic i de mercat més turbulent del desitjat.
