Dòlar i euro a l’una?
Els astres semblen haver-se alineat per a oferir a analistes i mitjans financers una font inesgotable de titulars dignes d’un breu creuer de cap d’any, gràcies al fenomen conegut com a “Trump trade” i a un entorn econòmic i de resultats empresarials més optimista del que es preveu. A això se suma el fenomen estacional de cap d’any: si el mercat ja tem perdre’s una “festa”, fer-lo en l’última jornada de l’any —quan es presenten els balanços— genera autèntic pànic.
Més enllà dels màxims històrics en Borsa, l’efervescència d’uns certs actius i la combinació, gairebé surrealista, de Elon Musk, Donald Trump i memecoins, un altre tema destacat aquest mes és l’apreciació del dòlar enfront de l’euro. Fins ara, la lògica ha estat clara, i l’hem repetit amb freqüència: amb Donald Trump s’anticipa més inflació (a causa d’aranzels, retallades fiscals i restriccions a la immigració) i un major dèficit, la qual cosa impulsa a l’alça els tipus d’interès a llarg termini. A Europa, en canvi, es preveu un creixement més moderat, condicionat pel risc de guerra comercial i la inestabilitat política, especialment a Alemanya.
L’euro ha passat de 1,093 abans de les eleccions als EUA al mínim de 1,05 aconseguit aquest dimecres, una caiguda del 4% que, si bé no sembla dramàtica, cobra importància en considerar el context. De fet, l’euro va començar a cedir terreny quan les enquestes i les apostes en línia van començar a refredar les probabilitats de victòria d’Harris: des de principis d’octubre, la depreciació acumulada és del 12%. Descartant el repunt de la setmana prèvia a les eleccions, el gràfic recorda l’abrupte descens del Tourmalet.
La força del mercat sembla imparable, i projecta una sensació d’inevitabilitat sobre el destí de l’economia. No obstant això, alguns analistes comencen a matisar el recorregut d’aquesta tendència. “Part de la fortalesa del dòlar es deu a una política fiscal als EUA molt més expansiva que la de la resta del G10″, assenyalen des de Bank of America. “Enguany, la política s’ha relaxat encara més, i el dòlar ha aconseguit el seu màxim històric en termes reals; una fiscalitat encara més laxa podria impulsar la moneda a curt termini, però això no és sostenible a llarg”, conclouen.
Des d’UBS adverteixen que els mercats estan assumint que el “Trump 2.0″ serà un reflex del primer, la qual cosa ha eliminat gairebé 100 punts bàsics de retallades projectades de la Reserva Federal per a l’any vinent. “No obstant això, esperar que aquesta administració sigui idèntica a la de 2017 és riesgoso. El punt de partida és molt diferent: la Fed ara retalla tipus, el deute és el doble i l’economia mostra senyals de desacceleració. A més, la resta del món està millor preparat per a enfrontar un nou aïllacionisme estatunidenc. Les polítiques de Trump probablement ampliaran els dèficits bessons —comercial i fiscal—, afeblint l’atractiu del dòlar a llarg termini”, sentència el banc.
En última instància, si el mercat ja ha assumit la fortalesa del dòlar, qualsevol notícia que contradigui aquesta expectativa, com el recent repunt d’Harris, podria revertir la tendència. Quan el “Trump trade” cedeixi, és probable que el mercat torni a enfocar-se en les dades macroeconòmiques; encara que la paritat amb l’euro continuï sent un objectiu llunyà, el camí cap a ella es percebrà com més complicat.
